17.12.2021 - 19:50
Després de les barbaritats, els insults i les mentides que hem sentit i llegit sobre el nen de Canet i la immersió a l’escola a Catalunya, al congrés dels diputats, al parlament català, a televisions, ràdios, diaris i xarxes, crec que és sobrera qualsevol explicació addicional que jo pugui aportar des d’aquestes línies dedicades a l’economia. Vet aquí que al segle XXI a molta gent encara li costa entendre que els catalans vulguem parlar i viure en català. Malauradament, això ja fa molts anys que ho saben i patim. En la llengua, en la política i en la distribució dels diners des de Madrid.
S’han fet enquestes de tota mena. Les dades que ens arriben de la llengua que parlen els nanos al pati de l’escola són esfereïdores. I totes ens diuen que el català va perdent pistonada. Però no tan sols a les escoles. Per això em va semblar molt avinent que abans-d’ahir el ple de la Cambra de Comerç aprovés un manifest sobre l’ús del català a les empreses. “Davant els atacs que pateix l’ús de la llengua catalana en diferents àmbits de la societat, la Cambra de Comerç de Barcelona s’ha compromès a impulsar l’ús del català entre el teixit productiu, en compliment de les seves atribucions legals, i a posar a disposició eines que contribueixin a cobrir les mancances que puguin tenir i que impedeixen el seu ús amb normalitat”, deixa clar a la introducció.
En aquest sentit, la Cambra ha fet una crida a les empreses amb seu a Catalunya perquè incorporin el català com a llengua d’ús habitual en les seves relacions internes, amb proveïdors i amb clients, per fer del català un vehicle d’aproximació al territori. A més, emplaça les diferents cambres, associacions i entitats de representació empresarial a afegir-se a aquest manifest.
Potser cal recordar que la darrera enquesta d’usos lingüístics, elaborada per l’Idescat, assenyala la regressió en l’ús del català pràcticament a tot arreu, fora de l’escola, incloent-hi el comerç. A tall d’exemple, l’any 2003, el 47,3% de la població emprava el català al petit comerç, xifra que es redueix al 37,8% el 2018, mentre que el castellà, en aquest mateix període, passa del 36,9% al 42,2%. Aquesta substitució lingüística es dóna també en grans establiments. L’ús de la llengua catalana en l’àmbit econòmic i empresarial tampoc no s’escapa d’aquest procés de retrocés: el català ha passat de ser el 40,5% de la llengua habitual entre els companys de feina al 30,4%, del 2003 al 2018, mentre que el castellà ha pujat del 35,3% al 39,2%.
Què passa? He volgut parlar-ne amb empresaris catalans. Començo amb Antoni Fitó, vice-president de la Cambra, qui considera: “Cal fer un esforç més per a contrarestar els atacs que, en el fons, són polítics. Però també cal tenir en compte que, amb els anys han canviat moltes coses que poden haver-hi influït. Ha vingut molta gent de fora en poc temps, també cal distingir entre empreses que treballen més per aquí o més per l’estranger, les que es dediquen al turisme de fora, o, senzillament, les aplicacions tecnològiques que es fan en castellà… Tot influeix. Però vull negar de totes totes que l’ús del català espanti les inversions foranes. Cal veure els comptes. I si això fos com alguns diuen, el Financial Times no ens hauria situat com a punt d’atracció inversor del sud d’Europa”.
Sobre això que em comenta Fitó, hi ha un fet contrastable amb les dades de l’Idescat. De l’any 2000 al 2020, a Catalunya, han passat de viure-hi 6,17 milions de persones a 7,72 milions. En aquest mateix període, els estrangers que hi viuen han passat de ser 0,18 milions a ser-ne 1,24 milions. És a dir, que del milió i mig que ha crescut la població, 1,16 milions són forans (uns 75 de cada 100, una proporció molt alta en poc temps), sense comptar els que hagin vingut de la resta de l’estat. Això, sense dubte, té un pes decisiu en les dades minvants de l’ús del català a casa nostra, i ens obliga a ser encara més ferms en la defensa del seu ús a l’escola. Les dades de l’Idescat també diuen que el 2018 hi havia 280.000 persones menys que tenien el català com a llengua habitual, comparat amb el 2003. Entre les mateixes dates, els que tenien el castellà com a llengua usual han crescut de 550.000. Ben entès que aquesta estatística es refereix a persones de més de quinze anys.
En aquest sentit, la Cambra ja va manifestar la seva profunda disconformitat amb la decisió de la justícia espanyola sobre el 25% d’hores lectives en castellà. Una decisió judicial incomprensible en un context en què, segons dades del Departament d’Educació, només un 20% dels alumnes fa servir sempre o gairebé sempre el català en les activitats de grup i el 28% no el fa servir mai o gairebé mai.
Sobre l’ús del català en la tecnologia, contacto amb Jordi Perfontan, cap d’operacions de Business Insights, una consultora catalana d’IT. Em comenta que, en el fons, hi ha dos problemes diferents perquè el català sigui poc utilitzat. Un, de volum, i un altre, de voluntat. “Demanar als fabricants internacionals que facin aplicacions en català és difícil, perquè el volum de la demanda és baix, dins els grans números en què es mouen i amb els seus estàndards de producció. I quant a la traducció i manteniment –que no són fàcils– poden semblar cars als empresaris d’aquí. El més habitual és que ens demanin de treballar en castellà i anglès.” Potser faltaria una empenta per part de la Generalitat, en aquest punt.
Al capdavall, però, és una decisió empresarial. “A molts els costa, perquè no ho veuen necessari ni urgent. Altres ho volen explícitament.” M’explica, per exemple, que un client seu, la cadena d’hotels catalana H10, amb 65 establiments a tot el món, els va demanar que a la web hi hagués vuit idiomes, entre els quals, el català. També han muntat tot l’aplicatiu en català de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. “Crec que si no es fa més, és perquè els empresaris volen estalviar diners en uns temps complicats i perquè saben que si no ho fan, tampoc perden vendes.”
Perfontan toca un tema important. Parla d’estalviar en temps complicats. En realitat, des del 2008 vivim en una crisi permanent, amb un oasi de dos anys o tres. Això, d’alguna manera, ha marcat moltes empreses, sobretot les petites. Aquests anys han canviat la seva forma de treballar, i sobretot han après a establir prioritats. “És així. I avui la morositat, tornar els crèdits, vendre més, la liquiditat… són ítems prioritaris que van davant en la llista on hi ha també fer més ús del català. Segons com planteges aquesta possibilitat, fins i tot, pots crear un cert rebuig. Són moments delicats.” Ho comenta Núria Fernández, cap de comunicació de PIMEC i responsable dels projectes de foment de la llengua catalana.
“Per això nosaltres vam optar per entrar a les empreses pel camí de la comunicació. L’ús de la llengua en la comunicació és una part molt important: la web, les xarxes socials… Fa cinc anys que, amb la Generalitat, vam posar en marxa una eina: Comunica’t. Oferim tasques d’acompanyament i serveis d’assessorament a les pimes i autònoms en l’àmbit de la comunicació i noves tecnologies, facilitem tots els recursos d’interès empresarial per a una comunicació eficaç i un bon ús de la llengua, i reconeixem les iniciatives emprenedores que són més innovadores en la seva part comunicativa.”
Que no és fàcil fer entrar el català a les pimes també ho saben a la CECOT, on fa molts anys que van començar la tasca en favor del seu ús. Malgrat tot l’esforç, els avenços no són excessius. El primer trimestre d’enguany van fer una enquesta amb una mostra d’empreses del Vallès. Els resultats donaven que en el 46% de les empreses consultades, l’ús del català en l’etiquetatge, les instruccions, els manuals d’ús, les garanties i embalatges dels productes de l’empresa, era inferior al 25% de les seves comunicacions. Evidentment, l’ús del català en documentació financera i etiquetatge és significativament més baix que no pas en les comunicacions interpersonals. “Des del nostre punt de vista, cal impulsar l’ús de la llengua en aquest àmbit, primer traslladant l’escenari que viu la llengua des de les comunicacions d’àmbit intern –també en l’àmbit de la gestió interna– per tal d’assolir un trànsit tan natural com sigui possible”, explica Pere Ejarque, assessor en Responsabilitat Social de la patronal vallesana, des d’on treballa els projectes i fa seguiment de l’ús del català a l’empresa.
Quant a la comunicació externa, explica que tres empreses de cada cinc fan servir el català a les xarxes socials i dos terços el fan servir en els materials comercials. “Hem de continuar fomentant i sensibilitzant les empreses perquè mantinguin i incrementin l’ús del català en les seves relacions, perquè és un element integrador, un bé de cohesió social i un patrimoni cultural que a la CECOT entenem que cal preservar,” conclou.
Els esforços que es fan des de les cambres i algunes patronals, com hem vist, són importants. Però no són suficients, ateses les dades que proporcionen les enquestes. Cal que continuïn aquest camí, però, al capdavall, són els empresaris els qui tenen l’última decisió. I s’ha avançat una mica, però no prou. Probablement, si a l’hora de prendre la decisió de comprar valoréssim la inclinació a preservar la nostra llengua, la situació canviaria en positiu més de pressa. Tots hi tenim alguna cosa a dir. Però no sé si tots plegats en som conscients.
