Empresaris russos i xinesos negocien la construcció d’un túnel entre Rússia i Crimea

The Washington Post · Greg Miller i Mary Ilyushina

Kiív. Empresaris russos i xinesos amb vincles governamentals importants han tingut negociacions secretes per a construir un túnel submarí que connectaria Rússia i Crimea. L’objectiu seria establir una ruta de transport protegida contra els atacs d’Ucraïna, segons comunicacions interceptades pels serveis de seguretat ucraïnesos.

Les reunions, que es van fer a final d’octubre, van néixer de la preocupació russa per la seguretat d’un pont de disset quilòmetres que recorre l’estret de Kertx, un pont que fins ara ha servit com a línia logística clau per a l’exèrcit rus. Per això ha estat bombardat dues vegades per Ucraïna i és un objectiu de guerra vulnerable.

Les negociacions palesen la voluntat de Rússia de mantenir el control sobre Crimea –una península que va annexionar il·legalment el 2014– i alhora la creixent dependència de Moscou respecte de la Xina, com a font de suport global.

Construir aquest túnel a prop del pont seria extremadament complicat, segons oficials dels Estats Units i experts en enginyeria, que coincideixen a dir que una obra d’aquesta magnitud en una zona de guerra no s’ha intentat mai.

Malgrat els dubtes sobre la viabilitat del pla, els experts reconeixen que Rússia té raons clares per a impulsar-lo. Després de no aconseguir una victòria decisiva en la guerra, Rússia “afronta el risc que Ucraïna intenti ensorrar el pont de Kertx durant molts anys”, segons que diu Aleksandr Gabuev, expert en relacions Moscou-Pequín, en declaracions al Carnegie Russia Eurasia Center.

El projecte també tindria riscs polítics i financers per a la Xina, que no ha reconegut mai oficialment l’annexió de Crimea per part de Rússia, i les seves empreses es podrien trobar atrapades en les sancions econòmiques imposades pels Estats Units i la Unió Europea.

Això no obstant, els correus electrònics interceptats indiquen que una de les empreses de construcció més grans de la Xina s’ha mostrat disposada a participar-hi. Un grup de funcionaris ucraïnesos va proporcionar aquests missatges a The Washington Post, amb l’esperança d’exposar el projecte i la possible implicació de la Xina. L’autenticitat dels missatges ha estat verificada.

En uns quants correus electrònics entre funcionaris s’esmenten reunions d’empresaris russos amb delegats xinesos. Sense anar més lluny, un del 4 d’octubre diu que la Corporació de Construcció de Ferrocarrils de la Xina (CRCC) “està preparada per assegurar la construcció de projectes ferroviaris i de carreteres a la regió de Crimea”.

La CRCC, que és una empresa estatal, ha construït moltes de les xarxes de carreteres i ferrocarrils més grans de la Xina. Ha establert vincles importants amb Rússia aquests darrers anys, amb projectes com ara l’ampliació del sistema de metro de Moscou. L’empresa no ha respost a les sol·licituds de comentaris.

En un missatge enviat el mes passat a un funcionari rus que actua com a representant de Crimea a Moscou, l’empresari rus Vladímir Kaliujni va dir: “Tinc una carta dels nostres socis xinesos sobre la disposició d’una de les empreses més grans de la Xina, CRCC, a participar com a contractista general en la construcció d’un túnel sota l’estret de Kertx.” El correu electrònic anava adreçat a Georgi Muràdov, que consta com a representant permanent de la República de Crimea davant el president rus, Vladímir Putin.

Ucraïna ha deixat clar que la recuperació de Crimea és un dels seus objectius bèl·lics principals. De fet, es troba enmig d’una contraofensiva que pretén tallar les línies logístiques de Rússia cap a la península.

Mentre es negocia la proposta del túnel, Rússia continua avançant en més projectes d’infrastructures en territoris que ha ocupat d’ençà del 2014. Imatges de satèl·lit recents mostren noves seccions de via fèrria a la costa de la mar d’Azov, ruta terrestre ocupada que també connecta Rússia amb Crimea.

En aquesta construcció hi ha involucrades empreses associades amb Arkadi Rotenberg, un amic d’infància de Putin que es va fer ric gràcies a projectes patrocinats pel Kremlin, com ara els Jocs Olímpics d’Hivern del 2014 a Sotxi. Aquest oligarca de setanta-un anys ha adquirit extenses propietats a Crimea d’ençà que fou annexionada il·legalment, quan va ser sancionat pel Departament del Tresor dels Estats Units. La seva empresa de construcció, Stroigazmontaj, també va ser l’empresa principal en la construcció del pont de Kertx.

Els correus interceptats també revelen els esforços de la Xina per mantenir el projecte en secret. En un es destaca que CRCC hi participarà sota una “estricta i completa confidencialitat” i que el nom de l’empresa serà substituït pel “d’una altra entitat legal no relacionada” amb cap contracte. Un altre correu electrònic fa esment d’un banc xinès disposat a “convertir els seus fons de dòlars en rubles per ser transferits a Crimea per finançar el projecte”.

Els correus electrònics citen converses d’empresaris russos amb un executiu de la CRCC, identificat com a Xu Huaxiang, un nom que sembla coincidir amb el d’un ciutadà xinès que consta com a vice-president i director general adjunt de la branca internacional de l’empresa. Funcionaris i experts dels Estats Units s’han manifestat sorpresos pel fet que la CRCC vulgui assumir aquesta implicació, tot i els riscs de sancions i sabotatge. “Seria estrany que un consorci de grans empreses de la República Popular de la Xina o el govern donés suport a aquest projecte”, diu un funcionari dels Estats Units vinculat a la política de sancions.

Segons els experts en grans projectes internacionals de transport, construir un túnel sota l’estret de Kertx és tècnicament factible i la Xina té l’experiència i l’equipament necessaris per a fer-ho. Així i tot, diuen que seria una empresa enorme, comparable a la construcció de túnel entre Dinamarca i Alemanya, que ha trigat vuit anys a acabar-se. A més, es preveu que costaria més de 8.700 milions de dòlars i seria el túnel més llarg d’Europa.

Aquests experts també assenyalen que és poc probable que el túnel es pugui enllestir a temps per ajudar Rússia en la guerra, però que Moscou ho pot veure com una inversió a llarg termini, destinada a proporcionar un vincle segur a un territori que podria ser objecte de disputa durant dècades. Per a Putin, Crimea té una significació simbòlica, que converteix la península en un enclavament important. Aquests últims nou anys, Rússia ha fet que la zona depengui de l’aigua, l’energia i les línies de comunicació russes. Un túnel seria “una extensió física del discurs que Putin exposa”, segons Maria Xagina, una experta sobre Rússia de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics.

La Xina probablement voldria obtenir almenys la propietat parcial del túnel, afegint-lo al seu creixent inventari d’infrastructures portuàries i de transport a escala mundial. També podria finançar el projecte i recuperar més endavant la inversió amb peatges o exportacions de petroli i gas.

Malgrat que el treball subterrani implicaria un risc mínim en circumstàncies normals, en aquest cas concret el projecte posaria milers de treballadors, equips costosos i zones de construcció extenses a l’abast dels míssils ucraïnesos.

A causa d’aquesta amenaça constant, els experts diuen que Rússia i la Xina probablement no podrien emprar els mètodes de construcció més moderns, sinó que s’haurien de decantar per la tecnologia tradicional de perforació de túnels.

“Això seria molt difícil de boicotar, llevat que ataquessin les entrades”, diu un enginyer que ha treballat en uns quants dels projectes de túnels més grans del món. Construir un túnel a l’estret de Kertx probablement costaria almenys cinc mil milions de dòlars i requeriria que l’exèrcit rus protegís “no solament l’estret, sinó també els treballadors que necessités a la superfície”, assegura. “És una operació d’alt risc”, conclou.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb