Empresaris a favor de la setmana de quatre dies

Sóc defensor de la setmana de quatre dies. Crec que la gent va a la feina molt més feliç, descansada i, per tant, treballa millor. Passa que jo sóc treballador, no empresari. I perquè aquesta bella mesura s’acabi d’implantar hi han d’estar a favor no només els treballadors, sinó també els empresaris. Mentre a l’estat espanyol esperem la prova pilot (41 empreses s’hi han apuntat) tenim els resultats a Portugal. I a Portugal, de les 41 empreses que van fer la prova pilot, 36 (i els seus amos i directius) han decidit de continuar amb la setmana de quatre dies. Són els empresaris a favor de la setmana de quatre dies.

En aquesta detallada peça de Paula Solanas al diari Ara, publicada dilluns passat, s’explica que la mitjana d’hores treballades va ser d’un 13,7% menys, les empreses no van reduir els salaris, i el 80% dels gerents expliquen que el resultat ha estat neutre: l’empresa ha guanyat els mateixos diners treballant 5 dies que 4 (si mai us atabalen amb la frase “com vols que funcioni treballar menys i cobrar el mateix?”, els expliqueu el cas portuguès). De les 41 empreses, només una escola bressol va haver d’augmentar plantilla. I el 40% de les empreses va reduir costos (d’energia i d’oficina). Les empreses que van triomfar més són les que no només van aplicar canvis per als treballadors, sinó també per a la direcció: es van reduir pèrdues de temps (reunions massa llargues, etc.), es van automatitzar, o directament eliminar, processos i es van crear torns per cobrir tota la setmana. Les empreses es van organitzar millor i van perdre menys temps.

Pel que fa als treballadors, anaven més descansats, menys estressats, amb menys ansietat i, per tant, treballaven millor. Eren més rendibles, per dir-ho a l’ESADE. El dia lliure com es gasta? El 17%, activitats culturals. El 15%, formació. I si el 46% dels treballadors deia que amb cinc dies no podia cuidar prou la família, ara només ho deia el 17%. Les dones, les persones amb fills i els treballadors amb salaris baixos (menys de 1.100) són els més favorables al canvi.

Aquesta setmana vinent el Regne Unit presentarà el seu pla per a reduir la setmana laboral dels britànics de 5 dies a 4. Passa (sempre passa alguna cosa) que es vol fer sense reducció d’horaris. Les 40 hores, fer-les igualment, però en 4 dies. Treballar 10 hores el dia de mitjana, doncs. Veig que no volen seguir les conclusions d’un pla pilot semblant al portuguès, en què la setmana era de 32 hores, i amb resultats tan bons o més que en el cas portuguès. Treballadors menys estressats, i la gran majoria d’empreses guanyant tant o més amb una setmana de 32 hores que amb una de 40.

Sóc partidari de la reducció d’hores totals, sí. I no perquè no m’agradi treballar. M’agrada. I sovint penso en la idea que em va instil·lar el gran David Graeber: a les presons només el bon comportament permet als reclusos de treballar. La feina, diguem-ne, pot ser alliberadora i l’intern ho agraeix. Treballar no ha de ser vist com un càstig. L’excés d’hores, sí.

Fa molts segles que els treballadors lluiten per la reducció de la jornada laboral. L’any 1919 els treballadors catalans de la Canadenca, amb la seva famosa vaga, van aconseguir la jornada laboral de 8 hores i, poca broma, la liquidació del treball infantil. Set anys després de la Canadenca, el 1926, Henry Ford va anunciar la setmana de 5 dies (i no de 6), com demanaven els sindicats, a la seva fàbrica. Molts altres empresaris van copiar-li la idea veient-ne l’èxit. Un èxit també capitalista, si voleu dir-ne així, perquè molts dels treballadors, què feien amb el dia lliure guanyat? Gastar-se els diners comprant, anant de cap de setmana, o a sopar. És a dir, contribuint al creixement econòmic que tant sembla preocupar segons qui i que la reducció laboral no va fer trontollar, sinó el contrari.