L’empenta dels Països Catalans a l’abril

Les dades que han publicat aquest matí els ministeris de Treball i de Seguretat Social espanyols sobre la desocupació registrada, la contractació i les afiliacions a la Seguretat Social, corresponents al mes d’abril, han estat les variables més positives de tot el ventall econòmic que s’han sabut fins ara sobre l’activitat de Catalunya i els Països Catalans d’ençà que començà l’any. Al gener vam tenir l’òmicron i al març va venir la guerra d’Ucraïna. Ara, malgrat la complexitat de la situació –palesada en el fet que la indústria hagi afluixat i a l’abril les comandes hagin caigut per segon mes consecutiu (segons els PMI)–, els serveis, sobretot empesos pel turisme de Setmana Santa, han animat les xifres del mercat laboral.

Cal recordar que les xifres d’afiliació a la Seguretat Social inclouen els treballadors afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació. Durant la crisi de la covid-19, el volum d’aquests treballadors va créixer molt per la possibilitat de presentar expedients específics. Però d’ençà del primer d’abril aquests ERTO ja no són aplicables i les empreses poden acollir-se als ERTO tradicionals per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o bé als ERTO cíclics o sectorials que es puguin activar sota el nou mecanisme RED, com és el cas, actualment, del de les agències de viatges. En el moment del tancament d’avui, no hi ha informació sobre el nombre d’afiliats a la Seguretat Social en situació de regulació temporal d’ocupació al final del mes d’abril.

Però hi ha un fet evident. El turisme dels Països Catalans té un pes específic important en el PIB i és normal que quan la temporada comença a treure el nas, el mercat laboral es bellugui positivament; en circumstàncies normals, és clar. A l’abril, les Illes han registrat l’augment mensual més alt d’afiliacions de tot l’estat espanyol (+51.000), seguides d’Andalusia (+44.000), Catalunya (+32.000) i el País Valencià (+14.000). Els 97.000 nous afiliats registrats als Països Catalans han estat el 53% del total de l’estat espanyol. No està gens malament. Si mirem què ha passat aquests últims dotze mesos, gairebé representen el 40% del total. Que no està gens malament, tampoc.

I si anem més enrere, l’abril del 2019, la referència abans de la pandèmia, el creixement va ser de 94.000 afiliats, 3.000 menys que ara, amb una participació del 50% dins l’augment de l’estat espanyol, tres punts menys que ara. Això vol dir que s’han superat les xifres del 2019 (sobretot gràcies a les Illes), cosa que fa pensar que els empresaris del sector hoteler tenen bones expectatives si no hi ha res que s’espatlli encara més, és clar.

I si mirem els desocupats cal destacar, sobretot, que a les Illes la desocupació ha baixat d’un 49% respecte de l’abril de l’any passat –va ser una de les comunitats més colpejades per la crisi sanitària– seguida, a força distància, per les Canàries (-29,6%). Catalunya se situa darrere d’aquesta i és la tercera comunitat on més ha baixat, amb un 27%. Totes presenten una dada millor que la mitjana estatal, on ha estat del 23%. El País Valencià és tres punts per sota, amb un 20%. El cas és que entre totes tres comunitats han col·laborat a reduir d’un 30% (unes 263.000 persones) el nombre total de desocupats de l’estat espanyol d’aquests últims dotze mesos.

Però avui hi ha una altra dada que vull posar sobre la taula. Ahir l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) va publicar l’estimació del PIB de les comunitats autònomes per al primer trimestre del 2022. La dada és la primera estimació d’accés lliure a Espanya i s’actualitza cada trimestre, per a tots els interessats, a la pàgina web de l’AIReF. Cal dir que aquestes estimacions es fan una vegada l’INE publica la dada d’avenç trimestral del PIB estatal, cosa que va fer el 29 d’abril.

Doncs bé, en taxes intertrimestrals (sobre el trimestre anterior), el creixement del primer trimestre ha estat encapçalat pel de les Illes, amb un 1,2%, seguit del País Valencià, amb el 0,7%. A continuació vénen les Canàries, amb un 0,5%, i després Catalunya, conjuntament amb tres comunitats més, amb el 0,4%. Totes per sobre de la mitjana estatal (0,3%).

Quant a les taxes interanuals (sobre el primer trimestre de l’any passat) les encapçalen les Canàries, amb un 11%, i entre les cinc primeres hi ha les Illes (8,4%), el País Valencià (7,4%) i Catalunya (7%), totes per damunt de la mitjana estatal (6,4%). El salt espectacular que es produeix a les Canàries i a les Balears s’explica perquè la referència, el primer trimestre de l’any passat, va ser molt dolent per al turisme.

La conclusió de les dades comparatives és que, tot i havent afluixat el ritme, tant a Catalunya, com al País Valencià i a les Illes, la minva en la velocitat de recuperació de l’activitat no ha estat tan forta com a la resta de l’estat espanyol. Per a posar aquestes dades en un context europeu, pensem que l’estat espanyol és ben situat quant a creixement interanual del PIB dins la zona euro, perquè creix al 6,4% (la mitjana és del 5%). Vist així l’entorn, Catalunya creix dos punts més de pressa que no la zona euro; el País Valencià, 2,4 punts; i les Illes, 3,4 punts percentuals. Ben entès, cal insistir-hi, que cal tenir en compte que la caiguda per la pandèmia aquí va ser molt més forta que a la resta de la zona euro.