22.05.2016 - 18:52
|
Actualització: 23.05.2016 - 16:27
Els austríacs han votat avui, en segona volta, qui serà el nou president del país. Tanmateix, no és previst que el resultat se sàpiga avui, perquè tots dos candidats van tan empatats en el recompte que el vot dels residents a l’exterior serà definitiu. I aquest vot es comptarà demà. Amb el 90% del recompte fet, només unes poques dècimes separen el candidat de l’extrema dreta i el candidat verd, que s’hi presenta com a independent.
Norbert Hofer, líder del Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), d’extrema dreta, va ser el candidat més votat a la primera volta, amb el 34,4% dels vots, i ara es disputa la presidència amb Alexander van der Bellen, l’aspirant del partit dels Verds, que va aconseguir-ne el 21,3%. Des del 1945, aquesta és la primera vegada que els dos partits del govern actual, socialdemòcrates (SPÖ) i demòcrata-cristians (ÖVP), no opten a la presidència.
El debat entre els dos candidats en aquesta segona volta s’ha basat en dos temes que ja el monopolitzaven a la primera volta: com gestionar l’arribada dels refugiats i quins poders hauria de tenir el president austríac, una figura més aviat protocol·lària amb algunes facultats que no han estat utilitzades per cap president, com ara la de dissoldre el parlament o destituir el govern.
L’entrada de refugiats
Sobre la gestió dels refugiats, les posicions eren molt clares des del principi perquè és un debat obert des del setembre passat. L’FPÖ és partidari de tancar-los les fronteres i els Verds són partidaris d’acollir-los. Segons que el politòleg austríac Franz Trautinger, la qüestió dels refugiats ha estat molt present en totes les entrevistes als candidats, però no s’hi ha dit res de nou. També apunta que el control de la immigració ha estat, des dels anys 1990, l’única proposta de l’FPÖ i l’escletxa a través de la qual ha sumat vots.
Des de fa anys, l’FPÖ encapçala el discurs sobre immigració i els altres partits hi han anat a remolc. Trautinger explica: ‘Hem passat de “Benvinguts refugiats” a “Fronteres tancades”; hem arribat fins aquí perquè l’FPÖ ha estat el propietari d’aquest tema i n’ha definit el discurs: els estrangers tenen la culpa de l’augment de la desocupació, la delinqüència, les deficiències en l’educació, dels problemes de seguretat pública, de l’antisemitisme, de la no-igualtat de sexes, etc.’
Quatre dies després de la victòria de l’FPÖ a la primera volta, el parlament austríac va aprovar una nova llei antiimigració, de les més restrictives d’Europa, i mesures per a aturar l’entrada de migrants, com ara instal·lar un filat d’uns 400 metres de llarg a la vall del Brennero, a la frontera amb Itàlia, a més d’augmentar els controls en els trens i els vehicles particulars.
El poder del president austríac
De totes maneres, el debat sobre els refugiats té poc sentit en les eleccions presidencials, car el president no té cap poder sobre el control de les fronteres. Pel que fa al poder del president, el politòleg austríac Franz Trautinger explica que és un debat habitual. ‘En aquesta campanya, els candidats i els mitjans han discutit si és necessari que el president tingui un paper més actiu, que tingui una agenda pròpia. En les últimes eleccions es va debatre si el rol del president era ocupar un lloc semblant, o bé substitutiu, del ministre d’Exteriors’, afegeix.
Precisament, Hofer es va referir als poders del president després de saber que havia guanyat la primera volta a les presidencials: ‘Ningú no m’ha de tenir por, sóc una persona amable, però amb principis. Però si el govern no millora, llavors serà difícil per a l’executiu’, va dir en referència a la possibilitat de destituir la coalició de govern en cas de convertir-se en el nou president.
L’evolució de l’FPÖ
L’FPÖ és un partit amb més de seixanta anys d’història. Es va crear el 1956 i el seu primer president, Anton Reinthaller, era un antic membre de les SS. Des de llavors no ha parat de créixer i ha estat vinculat a diversos governs austríacs. El 1970, quan el partit era dirigit per un altre ex-membre de les SS, va donar suport al govern en minoria dels socialdemòcrates (SPÖ). Pocs anys més tard va prendre’n el lideratge el conegut líder, mort en un accident de cotxe, Jörg Haider. Durant els anys en què Haider va dirigir el partit, va arribar a ser el segon més votat a les eleccions generals. El 1999 van arribar a un acord de govern amb els demòcrata-cristians (ÖVP) i van ocupar la vice-cancelleria, un fet que va dur la Unió Europea a trencar les relacions polítiques amb Àustria durant mesos.
Avui l’FPÖ és la tercera força política a Àustria, té 38 escons dels 183 al Consell Nacional i quatre europarlamentaris. Al Parlament Europeu forma part del grup Europa de les Nacions i de les Llibertats, del qual també formen part el Front Nacional francès i Alternativa per Alemanya. De fet, el dia que Nofer va guanyar la primera volta a les presidencials els líders dels partits d’extrema dreta europeus van córrer a felicitar-lo a Twitter.
