13.03.2016 - 22:00
|
Actualització: 14.03.2016 - 02:19
Dissabte, Marina Espasa publicava al diari Ara la crítica a l’últim llibre d’Empar Moliner, el recull de contes ‘Tot això ho faig perquè tinc molta por’ (Proa), premi Mercè Rodoreda de contes i relats. La secció de llibres, Ara Llegim, anunciava la crítica a Twitter. Totes dues escriuen en aquest diari. La resposta d’Empar Moliner a aquesta piulada va desfermar un debat en cascada. Moliner va escriure: ‘Ho agraeixo molt! Però no em sembla ètic ser crític de llibres si també tens llibre al mercat (excepte si ets Passolini).’ Empar Moliner apuntava directament a Marina Espasa, que fa poques setmanes que va publicar la novel·la ‘El dia del cérvol’ (L’Altra editorial).
La resposta de Marina Espasa va ser conciliadora: ‘Entenc el teu punt de vista, però és la meva feina. De llibres al mercat, sempre se’n tenen, en certa manera.’ I la resposta de Moliner també, tot i que entrava al detall: «1) M’agradaria poder-ne parlar llarg. Fent crítica del que es publica i publicant a la vegada el mateix Sant Jordi et poses en un pla de superioritat. Dient que el meu llibre “peca d’això” és com si el teu llibre no hi pequés.’ I Espasa: ‘No, quan faig la crítica no sóc l’escriptora, i viceversa. Però ja en parlarem.’ I afegia: ‘Va, quedem! És un debat interessant.’ I Moliner: ‘S’hauria de fer en obert.’
@emparmoliner Entenc el teu punt de vista, però és la meva feina. De llibres al mercat, sempre se'n tenen, en certa manera. @ARAllegim
— Marina Espasa (@marina_espasa) March 12, 2016
Semblava que el debat, doncs, es diferia i potser seria presencial, tal com correspon a una qüestió complexa, plena de matisos i amb punts de vista diversos. Però, precisament també per aquesta raó, el sector hi va voler ficar cullerada. El guionista Enric Gomà fou el primer: ‘No conec cap director de cinema fent crítica de cinema. Ni cap pintor fent crítica de pintura.’ I Marina Espasa saltava: ‘Molts escriptors han fet i fan de crítics: James, Wharton, Amis… És tradició arreu. Siguem seriosos.’ I l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol Cruells hi entrava: ‘Ben dit: discutireu a en Pagès Jordà o a en Ponç Puigdevall que facin crítica?’ I Gomà contraatacava: ‘Tots dos es beneficien de la por de les represàlies.’
@EnricGoma @AnnaPunsoda @joanaverdera @emparmoliner @marina_espasa Els editors podem fer crítica? Jo no en faig. L'Isidor Cònsul en feia.
— Ignasi Moreta (@IgnasiMoreta) March 12, 2016
Més aportacions interessants que ha deixat el debat: l’editor Ignasi Moreta va demanar: ‘Els editors podem fer crítica? Jo no en faig. L’Isidor Cònsul en feia.’ I Marina Espasa va respondre: ‘Els editors no: tenen interessos econòmics.’ I el traductor Ferran Ràfols Gesa hi féu una nova aportació: ‘Joan Ferraté: “Han de ser els escriptors que han de fer la crítica dels altres escriptors”.’ I també: ‘”L’educació de l’escriptor ha d’incloure la capacitat d’explicar-se sobre literatura. És aleshores quan la crítica passa a ser interessant”‘ I acaba obrint una nova escletxa: ‘Per acabar: posats a qüestionar, què és més dubtós, que el crític acabi de treure una novel·la o que la crítica surti al diari on escrius?’
https://twitter.com/mqdeferllibres/status/708732134731739136
https://twitter.com/mqdeferllibres/status/708733881160175618
L’editora de la revista L’Avenç, Núria Iceta, també hi va dir la seva. En to simpàtic i adreçant-se a Adrià Pujol Cruells, Vicenç Pagès Jordà i Manel Oller, els deia: ‘Ara que hi penso, vostès tres ja fan tots els papers de l’auca a ca meva (acabant la frase amb una emoticona de crit d’horror).’ I Pagès Jordà tancava: ‘I que duri.’
@nuriaiceta @AdriPujol @mnlolle I que duri! #envidateva
— Vicenç Pagès Jordà (@WhistPlayers) March 12, 2016
