Empar Marco contra el fantasma que ja no fa por

Hi ha expectació. Molta premsa. La família. Tots els membres del Consell Rector. Quan Empar Marco entra a la sala C de les Corts Valencianes acompanyada pel president del Consell Rector, Enrique Soriano, els flaixos es disparen. Amb calma comença a explicar el seu projecte. Primer la norma legal, després la filosofia general. Més endavant el vaixell que ha de contenir tots els mitjans. I la redacció única, i aquella aclucada d’ull als diputats dient-los que s’obliden del model antic, que ja no es parla d’una televisió o una ràdio. Que els mitjans són finestres, i que n’hi ha moltes i que cada usuari cercarà la seua. I parla de pluralisme i desgovernamentalització dels mitjans. De veracitat. El nivell dels murmuris a la sala no baixa. Converses entre periodistes. Converses entre els membres del Consell Rector. Converses entre els diputats. Fotògrafs. Els uixers entren i ixen de la sala. Una periodista seu a terra. Un mòbil sona insistentment.

I la futura nova directora general va explicant allò dels aproximadament cinc-cents treballadors calculats a partir de la regla dels tres terços que recomanen els experts i els 55 milions de pressupost. Ací, els periodistes marquen el tall de veu. Envien el piulet. Escriuen el titular. Cinc-cents. Ha dit cinc-cents? Colzades. Whatsapps. Un cinc i dos zeros encerclats en tots els quaderns de notes. Marco continua amb ritme lent la lectura del discurs. I un record dels ex-treballadors perquè no es pot perdre el seu talent. Un organigrama coherent, sostenible. I no al telefem. I no a l’assetjament sexual. I ací, una parada per a beure aigua i agafar embranzida. Polítiques d’igualtat. Mesures per a evitar tota mena de discriminació per sexe, orientació sexual, religiosa, etcètera. I cinquanta punts. Un compromís. Cinquanta indicadors de gestió transparents, avaluables. I referències a la cultura, a la música, a l’esport base, a la programació infantil. Al canvi de paradigma. Obliden-se de l’antiga ràdio i l’antiga televisió, diu. Comencem de nou. Una plataforma amb base a Burjassot base. Anirem al lloc cap a on ja van les grans cadenes públiques i privades. I no podem repetir els errors. I estic a la seua disposició per a respondre les seues preguntes.

Una mica de silenci valoratiu. Comentaris entre els periodistes. Els convidats també es mouen en les cadires. El president de la comissió demana silenci a tots els presents.

I els diputats prenen la paraula

Antonio Montiel, de Podem, diu que el projecte connecta molt bé amb la filosofia amb què s’ha treballat en la comissió. Li agrada la redacció integrada. Li agrada el multimèdia. També diu que no cal obsessionar-se per l’audiència. I que els mitjans públics han de fer de tractor de l’audiovisual. Parla de qualitat democràtica i troba que aquests cinquanta indicadors són un punt clau. I anuncia el vot favorable del seu grup.

Antonio Subiela, de Ciutadans, es queixa que el Consell Rector no ha repartit el projecte. Diu a Emparo Marco que pel mateix seient que ocupa han passat Pedro García, Lluís Motes, Lola Johnson, i que tots han dit que feien una televisió plural. Castellanitza el nom de la directora general i li diu que TV3, on ella treballa, s’ha venut a l’independentisme i és un exemple de malbaratament de diners. ‘No volem ni Canal 9 ni una mini-TV3.’

Fran Ferri, de Compromís, diu que el projecte li agrada perquè pinta uns mitjans moderns. Remarca el fet que Marco serà la primera directora general triada en un procés obert i també informa que hi votarà a favor. Li fa algunes preguntes sobre la ràdio, el club infantil i la data de l’inici de les emissions.

Rosa Peris, del PSPV, adverteix a Marco que la direcció general no és cap regal sinó una responsabilitat. Diu que comparteix els objectius que ha explicat, ha remarcat el paper educatiu dels mitjans i ha considerat que el projecte és bo. Finalment ha dit que li fa molt de goig que una dona compromesa amb la igualtat siga al capdavant dels mitjans públics.

Jorge Bellver, del PP, comença dient que Empar Marco ha fet una bona lectura de la llei i del mandat marc, però que no ha explicat com pensa fer tot això que ha dit que farà. També li retreu que no ha pogut llegir el projecte i li pregunta si pensa que la seua elecció s’ha fet de manera correcta. Silencis calculats de Bellver. Gesticulacions. I si està preparada per a dirigir els mitjans, li pregunta. I si té un equip. I quin és aquest equip. I si coneix la llei d’incompatibilitats. Ací hi torna. La llei d’incompatibilitats, diu. I diu portes giratòries. I si és partidària de promoure l’àmbit comunicatiu comú. Una ganyota. I si subscriu les tesis subversives de TV3. Un altre silenci valoratiu. I incomoditat per part dels diputats del PSPV, de Compromís, de Podem. Els membres del Consell Rector es miren els uns als altres.

Bellver s’ha guardat la munició per al final i branda uns papers impresos que duia preparats en una carpeta. Són uns piulets que algú li ha fet arribar. Piulets en què Empar Marco parla de la consulta del 9-N, i aquella foto amb Joan Ribó, i una referència al programa ‘Polònia’ de TV3. Bellver enfila el to. Gesticula. Els diputats de Podem, de Compromís, del PSPV es miren, aclaparats per una mena de vergonya aliena i antiga.

Fins en aquest moment, a la comissió només s’havia parlat del que ha de venir. L’expressió ‘nous mitjans’ s’havia repetit una vegada i una altra. Els verbs es conjugaven en futur. Només Bellver ha tret la pols del fantasma del catalanisme i ha desenterrat vells piulets.

En la resposta, Empar Marco no entra en aquest drap. Només diu: ‘Sabia que em parlaria d’això’ i explica d’on ve i els anys que fa que informa el món de què passa ací, i li diu vostè és de Montcada, jo també sóc de l’Horta, la meua relació amb TV3 és de treballadora. Bellver li pregunta si és llicenciada en filologia catalana. Marco li diu que no (si hagués allargat la resposta hauria dit: fa anys que sóc llicenciada, Sanchis Guarner em va fer classes i llavors no hi havia llicenciatura de filologia catalana a la Universitat de València). Bellver repregunta amb més insistència i més nerviosisme sobre la seua ideologia política. Jorge Bellver s’enfada. Gesticula. Amolla els papers. Empar Marco diu ‘no entenc la seua pregunta’ i diu ‘no tinc res més a contestar’. I es vota.

En acabar, felicitacions. Rotgles. Els periodistes que fins fa quatre dies compartien espai amb la nova directora general li desitgen sort. Abraçades amb els amics i amb la família.

Uns minuts més tard, Jorge Bellver encara insisteix sobre la titulació universitària d’Empar Marco i diu que algú li ha dit per Whatsapp que és llicenciada en filologia catalana i que ho amaga en el currículum.