Emotiu acte d’homenatge a les víctimes del franquisme a Paterna abans de l’exhumació de la fossa 126

L’Associació de Familiars de les Víctimes de la Fossa 126 de Paterna, coneguda com la Fossa de la Terra, ha celebrat un acte d’homenatge als represaliats pel franquisme tot coincidint amb el començament dels treballs d’exhumació, que s’iniciaran dijous. La presidenta de l’entitat, Maria Navarro, ha agraït l’esforç d’historiadors i estudiosos “de la memòria silenciada que recorden les víctimes del feixisme”, dels juristes que els fan costat, i dels familiars que han permès de localitzar ja 98 familiars amb què poder identificar les restes.

Per la seva part, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha destacat que l’exhumació de la fossa 126 de Paterna, la més gran del País Valencià, representa “un pas imprescindible per aconseguir un territori lliure de fosses”. En aquest sentit, ha dit que els treballs per dignificar les víctimes cerquen “un país on la impunitat no es torne a imposar sobre la dignitat, la decència i la veritat”.

“No volem oblidar que sota aquest minúscul rectangle de terra jeuen més de 170 persones assassinades a sang freda i que a l’espai que ens envolta se’n van soterrar més de dos mil, durant una matança sistemàtica perpetrada en nom de Déu i de la pàtria”, ha dit.

A l’acte també hi han anat el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico; el diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius; però també familiars de les víctimes, representants d’associacions de familiars i entitats memorialistes. D’altra banda, també hi han assistit h representants municipals de localitats de procedència de les víctimes com Massamagrell, Llíria, Alcàsser, Xàtiva, Albal, Manises, Oliva i València, entre d’altres.

Exhumació de la fossa 126

La intervenció a la fossa 126 del cementeri de Paterna pretenen localitzar al voltant de 170 víctimes de la guerra de 1936-39 i de la dictadura franquista procedents dels afusellaments que es van produir entre els mesos d’agost i setembre de 1940. La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha destinat 447.700 euros als treballs de recerca, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic a la fossa més gran del territori valencià.

Vegeu el llista dels assassinats durant aquest període:

Es tracta de la segona intervenció que es realitza en aquesta fossa que ja va ser intervinguda parcialment l’any 2012. Uns treballs que van ser promoguts per les germanes Josefa i Carmen Celda Soler, per exhumar les restes del seu pare, José Celda Beneyto, de Massamagrell que va ser afusellat el 14 de setembre de 1940. Al seu torn, durant aquesta intervenció es va poder enterrar les restes de 42 persones, 38 de les quals eren veïnes de Massamagrell afusellades el mateix dia que José Celda.