04.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 05.11.2021 - 09:40
Les emissions mundials de diòxid de carboni s’han recuperat després de les restriccions per la covid-19 i és probable que enguany s’acostin als nivells anteriors a la pandèmia, segons aquesta anàlisi.
Justament aquests dies els dirigents mundials es reuneixen per parlar sobre el clima en la COP26, a Glasgow, en un últim intent de mantenir a ratlla l’escalfament planetari. L’anàlisi l’ha feta el Global Carbon Project, un consorci de científics de tot el món que produeix, recull i analitza informació sobre els gasos d’efecte d’hivernacle a tot el món.
La ràpida recuperació de les emissions, després de la baixada de l’any passat, no hauria de sorprendre ningú. La gran recuperació econòmica ha fet créixer la demanda d’energia i el sistema energètic continua depenent en gran manera dels combustibles fòssils.
El fet més preocupant és la tendència a l’alça, a llarg termini, de les emissions de CO₂ procedents del petroli i el gas i el creixement enguany de les emissions del carbó, que en conjunt són lluny d’assolir un valor de zero el 2050.
L’escenari d’emissions global
Les emissions de CO₂ procedents dels combustibles fòssils es van reduir d’un 5,4% el 2020 respecte de l’any anterior. Però es preveu que enguany augmentin d’un 4,9% per sobre dels nivells de l’any passat, fins a 36 400 milions de tones. D’aquesta manera, gairebé tornen als nivells del 2019.
Enguany podem esperar 2 900 milions de tones més d’emissions de CO₂ per l’efecte net dels usos del sòl, incloent-hi la desforestació i la degradació del paisatge. Això fa preveure un total de 39 400 milions de tones de CO₂ a final d’any.
El ràpid creixement de les emissions coincideix amb el corresponent gran augment de la demanda energètica a mesura que l’economia mundial creix, amb l’ajuda de 17,2 bilions de dòlars en paquets d’estímul econòmic a tot el món.
Les emissions de CO₂ de tots els tipus de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) han augmentat i les del carbó i el gas natural hauran crescut el 2021 més que no van baixar el 2020.
Les emissions del carbó anaven disminuint abans de la pandèmia, a començament del 2020, però enguany han tornat a pujar. Així mateix, les emissions procedents de l’ús del gas han tornat a la tendència a l’alça observada abans de la pandèmia.
Les emissions procedents de l’ús del petroli es mantenen molt per sota dels nivells anteriors a la pandèmia, però es preveu que creixeran aquests anys vinents, a mesura que el transport per carretera i l’aviació es recuperin de les restriccions relacionades amb la covid-19.
Qui encapçala les càrregues de les emissions?
Les emissions de la Xina s’han recuperat més ràpidament que no les de molts altres països. És un dels pocs estats on les emissions van créixer el 2020 (un 1,4%). L’augment estimat d’enguany és del 4%.
Amb tot plegat, es preveu que les emissions de CO₂ de la Xina enguany seran un 5,5% superiors a les del 2019, és a dir, uns 11.100 milions de tones, gairebé un terç del total mundial.
Es calcula que les emissions procedents de la cremada de carbó a la Xina creixeran d’un 2,4% enguany. Si es compleixen les previsions, superarien el màxim registrat en aquell país, el 2013.
A l’Índia, s’espera que les emissions de CO₂ creixin encara més de pressa que no a la Xina, amb un 12,6%, després d’un descens del 7,3% l’any passat. Les emissions d’enguany seran un 4,4% superiors als nivells del 2019: 2.700 milions de tones, el 7% de les emissions mundials.
Als Estats Units i a la Unió Europea es preveu que enguany augmentin d’un 7,6%. Seran, respectivament, un 3,7% i un 4,2% inferiors als nivells del 2019, de manera que els EUA tindran el 14% de les emissions mundials i la UE el 7%.
Les emissions de la resta del món (inclòs tot el transport internacional, particularment l’aviació) es preveu que creixin d’un 2,9% enguany, però es mantindran un 4,2% per sota dels nivells del 2019. En conjunt, les emissions d’aquests països representen el 59% de les de tot el món.
A l’estat espanyol, les emissions de CO₂ de combustibles fòssils han disminuint d’ençà del 2005 i la pandèmia de la covid-19 va accelerar aquesta tendència, amb una baixada del 17,2% entre el 2019 i el 2020. En aquest període s’ha observat una reducció semblant a Mèxic (18,3%) i el Perú (18,9%), mentre que ha estat més petita a l’Argentina (6,6%), Xile (6%) i Colòmbia (1,7%).
Tant a l’estat espanyol com a Mèxic no sembla que s’hagi de tornar als nivells pre-pandèmics d’emissions de combustibles fòssils.
El pressupost de carboni
Els canvis relativament grans en les emissions d’aquests dos últims anys no han tingut cap efecte visible en la velocitat a què s’acumula el CO₂ en l’atmosfera.
Les concentracions de CO₂, i l’escalfament global associat, es deuen a l’acumulació de gasos d’efecte d’hivernacle –sobretot de CO₂– d’ençà del començament de l’era industrial. Aquesta acumulació s’ha accelerat aquestes darreres dècades.
Per a frenar l’escalfament planetari, s’han d’aturar les emissions de CO₂ o arribar a un valor net zero, és a dir, que qualsevol emissió de CO₂ hauria de ser compensada amb l’eliminació d’una quantitat equivalent de l’atmosfera.
Els pressuposts de carboni són una manera útil de mesurar la quantitat de CO₂ que es pot emetre per a un nivell determinat d’escalfament planetari. En la nostra última anàlisi hem actualitzat els pressuposts de carboni esbossats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) l’agost d’enguany.
D’ençà de començament del 2022, el món solament podrà emetre 420.000 milions de tones addicionals de CO₂ per limitar l’escalfament mundial a 1,5 ℃, l’equivalent a onze anys d’emissions al ritme d’enguany.
Per a limitar l’escalfament global a 2 ℃, la Terra pot emetre 1,27 bilions de tones addicionals de CO₂, és a dir, trenta-dos anys d’emissions al ritme actual.
Aquests pressuposts són la brúixola cap a les emissions netes zero. D’acord amb el compromís de molts països d’aconseguir aquest objectiu el 2050, les emissions de CO₂ han de disminuir de 1.400 milions de tones cada any, de mitjana.
Es tracta d’una quantitat comparable al descens durant el 2020, de 1.900 milions de tones. Això significa un envit extraordinari, amb la necessitat d’augmentar els compromisos a curt termini i llarg termini per a reduir les emissions mundials.
Pep Canadell és cap de recerca científica al Climate Science Centre, CSIRO Oceans i Atmosfera i director executiu del Global Carbon Project, CSIRO; Corinne Le Quéré és investigadora i professora a la Universitat d’East Anglia; Glen Peters és director de recerca del Center for International Climate and Environment Research, a Oslo; Pierre Friedlingstein és professor de la Universitat d’Exeter; Robbie Andrew és investigador del Center for International Climate and Environment Research a Oslo; Rob Jackson és professor de la Universitat de Stanford. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
