27.10.2021 - 11:31
|
Actualització: 27.10.2021 - 15:25
La Plataforma per la Llengua ha presentat l’InformeCat 2021, que recull cinquanta dades destacades sobre l’estat català en diversos àmbits, com ara la cultura, l’educació, internet i la justícia. En una conferència de premsa, el president de l’entitat, Òscar Escuder, ha destacat unes quantes dades abans de presentar el conjunt de l’informe.
En primer lloc, que el 32,4% de la població dels Països Catalans fa servir el català com a llengua habitual. “Aquests darrers quinze anys hem perdut mig milió de parlants habituals i això és una dada molt greu. Som a temps de revertir-ho, però cal que la ciutadania i les administracions siguin conscients de l’emergència lingüística”, ha dit.
Tenint en compte aquest context, també ha lamentat que vuit catalanoparlants de cada deu canviïn de llengua quan els parlen en castellà. A més, ha puntualitzat que la majoria addueixen que no canviar de llengua és de mala educació o pot implicar dificultats de comprensió a l’interlocutor.
Per Escuder, parlar en català als Països Catalans no pot ser mai considerat de mala educació, perquè aquesta idea acaba portant a una situació de submissió lingüística, sobretot perquè el 90% de la població entén perfectament el català. Tan sols el 18,4% dels catalans respon en català quan és interpel·lat en castellà.
També ha destacat que la situació d’emergència lingüística també és palpable al sistema educatiu. Ha ressaltat tres dades concretes a secundària i a primària: per una banda, els alumnes de quart d’ESO de les deu regions educatives de Catalunya dominen més el castellà que no el català. Sobre una puntuació de 100, la nota mitjana és de 77,9 en castellà i de 74 en català. Per una altra, solament el 39,4% alumnes dels tres instituts públics de Valls fan servir el català al pati, mentre que a les Illes tan sols el 19% dels alumnes de sisè de primària tenen un nivell alt de català.
Finalment, Escuder ha explicat que el 80,9% dels ciutadans de Catalunya creuen que el català existirà d’ací a cent anys. Ara, ha afegit que l’existència de la llengua per si mateixa no vol dir res si no l’ús no n’és normalitzat. Finalment, ha desitjat que entitats com Plataforma per la Llengua no siguin necessàries d’ací a un segle.
Un desig que ha justificat amb un parell de dades més: un de cada cinc casos de discriminació lingüística en mans de l’administració passa en l’àmbit de la sanitat i tan sols un de cada tres catalans pensa que la Generalitat protegeix més el català que abans no comencés el procés.
Vegeu la presentació de l’informe ací:
