L’embolic judicial que intenta d’enterrar el Catalangate

L’esclat del Catalangate, la trama d’espionatge contra l’independentisme –amb seixanta-cinc persones afectades, segons un informe de Citizen Lab, entre les quals quatre presidents de la Generalitat–, va sacsar l’escenari polític i va acaparar tota l’atenció mediàtica. Un any després, les autoritats espanyoles maniobren per enterrar-ne les conseqüències, més enllà de la destitució controlada de la directora del CNI, Paz Esteban.

En la comissió de secrets oficials, Esteban va admetre l’espionatge, amb l’aval del Tribunal Suprem, de divuit persones vinculades amb l’independentisme. Ni una explicació sobre la resta de víctimes. “Es va fer amb total respecte a la legislació”, va justificar Pedro Sánchez al congrés espanyol, on també va posar en dubte la credibilitat de l’informe de Citizen Lab.

Amb el relat fet a mida, la Moncloa ha dedicat tots els esforços a torpedinar les comissions d’investigació sobre l’escàndol –”ja està judicialitzat”, ha estat l’explicació–, fins i tot al Parlament Europeu. En relació amb això, s’ha plantat i ha menyspreat una missió d’europarlamentaris a Madrid i es treballa contra rellotge perquè el report sobre els abusos amb Pegasus no esmenti el Catalangate.

La primera querella i el forat negre judicial

Algunes de les víctimes de l’espionatge han presentat querelles per ser rescabalades i per a aclarir tots els interrogants de la trama. Tanmateix, les causes, en compte d’aportar esperança, s’han enquistat arran de la lentitud o, directament, la inactivitat judicial. El primer cas que va arribar a les mans d’un jutge fou el de l’ex-president del parlament Roger Torrent i l’ex-conseller Ernest Maragall, que l’octubre del 2020 –molt abans que Citizen Lab destapés el gruix de l’escàndol– es van querellar contra l’ex-director del CNI Félix Sanz Roldán i l’empresa propietària de Pegasus, NSO Group.

Durant gairebé dos anys, el titular del jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, José Antonio Cruz de Pablo, va deixar la querella desada en un calaix sense gairebé haver ordenat cap diligència. No va ser fins a l’esclat del Catalangate que va treure la pols de les denúncies i, a principi de maig passat, va demanar una prova pericial dels mòbils dels afectats. Una petició que la fiscalia ja havia formulat de bon començament. De totes maneres, la cosa va servir de poc, perquè uns dies després el magistrat va arxivar provisionalment el cas.

En la interlocutòria, Cruz de Pablo argumentava que no s’havia identificat el presumpte autor de l’espionatge i lamentava la manca de col·laboració de les autoritats israelianes en la causa. Arran d’aquesta primera querella, el jutjat 32 va ser el dipositari de més querelles del Catalangate –el jutge es va negar a constituir una macrocausa–, que després van ser escampades en més jutjats arran de l’arxivament del cas.

Un jutge antiindependentista en el cas de l’ANC

Un dels casos més flagrants és el que ha afectat Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Arià Bayé i Jordi Domingo, que són les víctimes de Pegasus que defensa l’advocat Antoni Abat Ninet en nom de l’ANC. La seva querella en contra del CNI, la policia espanyola i la Guàrdia Civil és a les mans del jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona. Després de ser admesa a tràmit, l’entitat va demanar la recusació del jutge Jaime Conejor Heredia pel seu biaix polític i pels seus vincles amb l’exèrcit. En un perfil a Facebook, que ja no existeix, el magistrat compartia contingut de Societat Civil Catalana i del portal Dolça Catalunya contra l’independentisme.

Ara, la recusació no va arribar a ser objecte de deliberació. Pocs dies més tard, el 29 de setembre, el jutjat va informar l’ANC que el jutge havia estat substituït per Maria Àngels Falip i Ibarz. “Com que no vam trobar evidències de parcialitat no vam continuar el procés de recusació”, expliquen fonts de l’entitat a VilaWeb. L’última comunicació amb el jutjat és del 8 de novembre, quan la magistrada va informar del començament de certes diligències –reclamar informació relacionada amb els atacs a NSO Group i a WhatsApp i requerir a les companyies telefòniques que aportessin els registres dels dispositius afectats– i va demanar a l’ANC que lliurés l’informe pericial de les infeccions.

El paper de l’Audiència de Barcelona en el cas de Jové i Riba

En primera instància, la causa del president del grup d’ERC al parlament, Josep Maria Jové, i de la portaveu al Parlament Europeu, Diana Riba, va quedar atrapada en la negativa de la titular del jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona, Eva Maria Moltó, que es va oposar a investigar l’empresa OSY Technologies, vinculada a NSO Group, i a fer diligències que involucressin el CNI.

Tanmateix, un recurs de l’advocat Andreu Van den Eynde a l’Audiència de Barcelona ha fet fer un tomb al cas i ha obligat la jutgessa a fer els passos que no volia fer. Sobre això, a començament d’abril, Moltó va encausar l’empresa israeliana i en va citar a declarar els responsables. A més, va demanar al govern espanyol que desclassifiqués documents secrets sobre l’ús de Pegasus –Jové i Riba no formen part de la llista d’espiats amb l’aval del Suprem– abans de citar a declarar la responsable del CNI, Esperanza Casteleiro.

Van den Eynde porta altres causes, com ara la del jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona, on les víctimes de l’espionatge són ell mateix i l’eurodiputat Jordi Solé. “Anem arribant a més seccions de l’Audiència de Barcelona per a discutir el mateix que amb el cas de Riba i Jové, que és la definició d’una investigació inefectiva. Esperem que aquestes seccions segueixin una mica l’exemple de la secció tercera”, afirma a VilaWeb.

Aragonès, atrapat a l’Audiència espanyola

L’estiu passat, el president Pere Aragonès va presentar una querella al jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona com a víctima del Catalangate, concretament contra l’ex-directora del CNI –el seu cas és un dels admesos pels serveis d’intel·ligència– i NSO Group. “Arran de qualsevol vulneració de drets fonamentals, cal arribar fins al final i fer que s’assumeixin les responsabilitats”, va declarar al parlament.

Ara, la causa va canviar de mans el novembre passat, quan el magistrat Santiago García es va inhibir en favor de l’Audiència espanyola, on el titular del jutjat central número 4, José Luis Calama, investiga el suposat espionatge al president espanyol, Pedro Sánchez, i més membres del consell de ministres. Tanmateix, quatre mesos després, Calama mateix es va declarar incompetent per a assumir el cas d’Aragonès perquè no té relació amb l’espionatge al govern espanyol.

L’advocat Van den Eynde, a consultes de VilaWeb, explica que el cas és completament paralitzat. L’Audiència espanyola no farà cap més pas fins que l’Audiència de Barcelona no resolgui el recurs de la defensa contra la inhibició del magistrat instructor. “El president de la Generalitat està desatès i indefens durant ben bé vuit mesos d’investigació”, afegeix.

“Les causes estan molt enquistades”

L’embolic judicial tampoc no ofereix cap sortida clara a les víctimes de Pegasus d’Òmnium Cultural i la CUP. En declaracions a VilaWeb, l’advocat Benet Salellas detalla que els jutjats 21 i 22, respectivament, tenen les causes “molt enquistades”. I afegeix: “No aconseguim que acordin diligències d’investigació.” Per això, ha presentat uns quants recursos a l’Audiència de Barcelona amb la intenció de desllorigar la situació.

Un dels elements de conflicte en el cas d’Òmnium és que el jutge Ignacio Carlos Sánchez es va negar a investigar l’empresa NSO Group perquè és estrangera i, a parer seu, no té jurisdicció per a fer-ho. Ara, arran d’un recurs, l’Audiència de Barcelona s’ha de pronunciar sobre si el magistrat pot investigar l’empresa israeliana.

Les traves a la demanda contra Pedro Sánchez

El president Quim Torra i l’ex-vice-president del parlament Josep Costa han assenyalat directament Pedro Sánchez com a màxim responsable del Catalangate. Per això van presentar una demanda al Tribunal Suprem. Ara, el cas va derivar en un partit de voleibol per la competència judicial, en compte d’una investigació sobre els fets. El juny passat l’alt tribunal es va espolsar el cas i va considerar que l’òrgan que se n’havia de fer càrrec era l’Audiència espanyola. Mesos més tard, arran d’un recurs de Costa, aquest tribunal va fer rebotar novament la querella cap al Suprem, tot recordant que Sánchez té aforament.

Costa explica a VilaWeb que, arran d’un recurs del govern espanyol, l’Audiència s’ha desdit i ha inadmès el cas, en lloc d’enviar-lo al Suprem. “Ara tenim dos recursos, un al Tribunal Constitucional i un al Suprem, per la negativa a estudiar la nostra demanda”, afirma. I afegeix: “Malgrat les traves, continuem fent camí per arribar a Estrasburg, que és el nostre objectiu.”

El cas Boye a Madrid

El maig passat, l’advocat Gonzalo Boye, que va ser víctima gairebé una vintena d’infeccions amb Pegasus, va presentar una querella al jutjat d’instrucció número 29 de Madrid, en la qual al·legava la violació del dret d’intimitat i el de secret de comunicacions. Uns mesos més, la jutgessa Cristina Díaz la va admetre a tràmit, però de manera parcial, perquè es va negar a investigar l’empresa NSO Group. A més, va reclamar al lletrat que lliurés els mòbils afectats perquè la policia espanyola els pogués analitzar.

Consultat per VilaWeb, Boye ha explicat que està pendent de la resolució d’un recurs d’apel·lació sobre la decisió de la jutgessa de no investigar l’empresa propietària de Pegasus. Així mateix, ha confirmat que no lliurarà els seus telèfons a la policia.