16.12.2021 - 21:50
La CUP aquest cap de setmana farà l’Assemblea Nacional Organitzativa i Estratègica per a definir les línies polítiques dels anys vinents, amb atenció especial a les eleccions municipals del 2023. De fet, l’assemblea nacional es fa a Barcelona, símbol de la voluntat de recuperar la representació a l’ajuntament, que van perdre el 2019. A més, també es debatrà quin és el paper que ha de tenir la CUP a les eleccions europees del 2024. La militància hi arriba tensa pels estira-i-arronses per la ponència base que ha de guiar la CUP durant el nou cicle polític, atès que disset assemblees locals van presentar-hi una esmena a la totalitat i van proposar un text alternatiu al que havia redactat el secretariat nacional. Arran d’això, la comissió redactora va negociar amb les disset assemblees un text consensuat, però finalment no els ha satisfet i han dit que mantindrien l’esmena. D’una altra banda, la militància que era partidària del text base i no havia esmenat aspectes que ara s’han canviat, ara hi veuen un text desnaturalitzat. Tot plegat ha originat malestar entre les bases, que anticipen una assemblea complicada.
Al començament, el secretariat nacional va presentar la ponència base “Avançar és l’única manera de no retrocedir“, que entre més qüestions destaca per l’opció que la CUP “faci trontollar tant com calgui“ la governabilitat i l’estabilitat parlamentària i que “clarifiqui” les aliances del govern d’ERC i Junts per tirar endavant la legislatura. També proposa que la CUP situï al centre del debat polític l’exercici del dret d’autodeterminació en aquesta legislatura mateixa i que la formació deixi de banda la preeminència del procés al Principiat i, als municipis i comarques, contribueixi a la construcció dels Països Catalans. En aquest sentit, dóna molta importància al municipalisme, però diu que les experiències de govern de la CUP han topat sempre amb els límits de la institució local, i esperona a construir “una institucionalitat pròpia”.
En oposició, les assemblees d’Arenys de Munt, Badalona, Banyoles, la Bisbal d’Empordà, Castelló d’Empúries, Celrà, Darnius, Figueres, Girona, Lloret de Mar, Mollet del Vallès, Salt, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pol de Mar, Sant Quirze de Besora, Tàrrega i Viladamat van presentar una ponència alternativa en forma d’esmena a la totalitat que van titular “Per créixer“. Van justificar-ho perquè, segons que diuen, havent-hi una majoria independentista i d’esquerres, la CUP continua essent una organització massa petita i aquest nou text trenca amb la “dinàmica de maduració i aprenentatges” de l’anterior ponència –del 2019– i la proposta política aprovada l’any passat. “Prenem les decisions pensant molt en la nostra coherència interna, però molt poc en allò que espera i que ens demana la gent que confia en nosaltres”, critiquen, i ho exemplifiquen amb l’etern debat d’assumir responsabilitats de govern: “Sempre que es pregunta, el nostre electorat és partidari que n’assumim més.”
La ponència alternativa suggereix de distanciar-se de l’enfrontament continu entre ERC i Junts i que la CUP traci una línia política pròpia que s’adreci als ciutadans independentistes com una opció al mateix nivell que les d’aquests dos partits. Això, diuen, no els eximeix de reivindicar una política d’aliances i unitat amb els altres partits independentistes. “Voler la unitat no vol dir acceptar la línia dels altres, sinó acceptar que podem ser nosaltres qui desencadenem canvis en els altres actors”, diuen. I afegeixen: “Una CUP aïllada i excèntrica és un complement perfecte a la deriva autonomista dels altres.” També reivindiquen que després dels mals resultats electorals al parlament el 2017 i a les municipals del 2019, van recuperar suport a les espanyoles del 2019 i les catalanes del 2021, una dinàmica que demanen de mantenir a les municipals per a recuperar presència a ciutats on van desaparèixer, especialment a Barcelona. Per a aconseguir-ho, posen l’accent a les candidatures àmplies –com ara Guanyem Badalona en Comú– i diu que cal fomentar-les on sigui oportú. També hi ha diferències a l’hora de posar sobre la taula més cites electorals, com ara les europees de 2024 i les espanyoles, que en principi han de ser el 2023, però que es podrien avançar. Sense manifestar explícitament l’opció de presentar-se al Parlament Europeu, en fan una lectura favorable per la finestra d’internacionalització de l’independentisme català que obriria i demanen d’obrir el debat amb prou antelació. També reivindiquen la feina que fan els dos diputats al congrés espanyol i demanen de repetir la candidatura quan es convoquin noves eleccions.
Respecte del paper de la CUP al parlament, reivindiquen que tenen “una certa autoritat cap a les fórmules unitàries, atesa la permanent competència entre ERC i Junts” i demanen d’abordar el debat sobre la qüestió de confiança d’Aragonès i sobre una possible entrada al govern. A més, reivindiquen que cal insistir en un nou referèndum: “L’eina que més suma en la nostra societat i la que més posa en contradicció l’estat espanyol.” També diuen que afavoreix les complicitats internacionals i que el context que crearà el segon referèndum d’independència a Escòcia podria ser favorable. Afegeixen que la consulta pactada amb el govern espanyol per a validar el resultat de la taula de diàleg –”jugant intel·ligentment”– podria servir per a expressar la majoria independentista. Així mateix, demanen de guanyar complicitats amb l’ANC, Òmnium i el Consell per la República per a poder-hi influir políticament: “No podem cometre l’error de pensar que la ruptura la farem nosaltres sols.”
Embolic amb les esmenes
Arran de la presentació de l’esmena a la totalitat, el secretariat nacional de la CUP va voler maniobrar i evitar un enfrontament obert a l’assemblea nacional. Per això, va negociar amb les disset assemblees que havien presentat l’esmena a la totalitat un nou document mixt, que van titular “Avançar per créixer“, que incorpora com a esmenes parcials bona part dels punts de la ponència alternativa. La situació era tan excepcional que diumenge van fer un Consell Polític extraordinari per a validar el document conjunt, cosa que va originar cert malestar perquè implica una validació extra no prevista en el procés d’esmenes.
A més de validar el nou document, el Consell Polític va obrir un tercer període d’esmenes, de només 48 hores, perquè la militància proposés canvis al nou text base. I enmig de la tensió i la urgència de la militància per a redactar noves esmenes, va córrer el rumor que les disset assemblees locals es desmarcarien del text consensuat i mantindrien l’esmena a la totalitat, cosa que va desincentivar el treball d’esmenes que els militants feien a corre-cuita.
Dilluns al vespre es va confirmar que no retirarien l’esmena a la totalitat. Arran de l’embolic, el Secretariat Nacional va decidir que sí que mantindria el text consensuat com a document base, que consideren enriquit, i que es podria esmenar fins dimecres al matí.
Finalment, l’assemblea nacional començarà dissabte amb una votació per a decidir si es ratifica la ponència que combina tots dos documents i que ja va avalar el Consell Polític. Si no fos així, es descartaria el document “Avançar per créixer” i es recuperaria la ponència original del Secretariat Nacional amb les esmenes parcials i l’esmena a la totalitat de les disset assemblees.
