01.04.2022 - 19:31
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha aprofitat hàbilment l’oportunitat que li ha brindat la invasió russa d’Ucraïna per fer-se passar per pacificador. Erdogan és un dels caps d’estat que violen més els drets humans dels ciutadans; de fet, d’ençà que va prendre possessió del càrrec, ha trepitjat els drets dels turcs i els drets nacionals dels kurds que històricament són en domini turc.
No cal esforçar-s’hi gaire per endevinar què deuen sentir els ciutadans progressistes i els kurds de Turquia quan veuen que l’opressor Erdogan, a més d’organitzar converses entre les delegacions de Rússia i Ucraïna, pronuncia un discurs emblanquidor a favor de la pau abans de les negociacions. Erdogan, que s’afegeix a la pràctica als qui diuen que el millor rival és l’enterrat.
El fet que Turquia sigui part de l’OTAN demostra que, quan es vol i convé, les portes d’aquesta organització bèl·lica són obertes fins i tot als estats que no compleixen les condicions més bàsiques de la democràcia. Els seus membres fan servir el concepte de “els valors de l’occident” una volta i una altra per mostrar la superioritat moral dels seus estats, però aquest principi ha estat minat pel comportament de Turquia. Aquesta organització no gestiona valors, sinó interessos, sobretot els estratègics i econòmics dels Estats Units, que n’és el membre principal.
L’OTAN va crear una gran esperança als ucraïnesos que temien la intenció expansionista de Rússia; si Ucraïna es fes membre de l’OTAN, tindria la protecció de l’organització que concentra més del 50% de la despesa militar del món. Ara hem vist que aquesta protecció no ha estat real, atès que els nord-americans, amb l’ajut dels socis europeus, s’han limitat a enviar armes a ciutadans que no les saben fer servir mentre ells han romàs ben tranquils a les casernes.
Els Estats Units i Rússia, aquests dos països que lluiten per ser la potència més gran del món, paradoxalment, mai no s’han disparat ni un sol tret.
