06.06.2017 - 16:05
VALÈNCIA, 6 (EUROPA PRESS)
L’exgerent de l’Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (Emshi) Joaquín Juste ha afirmat que Esteban Cuesta, exgerent d’Emarsa, i Enrique Arnal, exdirector financer, van intentar ocultar la situació de l’empresa pública l’any 2009 en negar tensions financeres, mentre que l’expresident de l’entitat, Enrique Crespo, comentava que era “comuna” la seua situació patrimonial respecte a “totes” les empreses públiques.
Juste ha sigut el primer testimoni a declarar en el juí per la peça principal del cas Emarsa, procediment en el qual s’ha investigat un presumpte desfalc en la gestió de la depuradora de Pinedo d’al voltant de 25 milions d’euros. Els únics acusats que han estat presents escoltant el testimoni han sigut Crespo i l’exedil del PP en l’Ajuntament i empresari Juan Carlos Gimeno. El tribunal va eximir els 24 acusats d’assistir a la vista fins al moment de conclusions.
Juste va arribar a gerència de l’Emshi al febrer de 2009 i ha explicat que, després de detectar-se algunes “anomalies” financeres, es van demanar explicacions. Així, en el mes de novembre, es van presentar en l’entitat Esteban Cuesta i Enrique Arnal amb un document per a al·legar que no hi havia tensions financeres en l’empresa, sinó algun problema amb algun proveïdor. Van assegurar que tot anava bé.
En esta línia, ha manifestat que tant Crespo com Cuesta mantenien que les pèrdues registrades en l’empresa pública es devien a un infrafinançament per part d’Epsar, en relació amb que no es finançava al nombre total d’empleats que tenia la mercantil, ha dit.
Enfront d’esta versió, ha explicat que després d’estudiar diferents comptes de resultats, balanços i despeses, es van adonar que el “problema” de la societat no era “per un tema de baix finançament, sinó perquè les despeses d’explotació havien evolucionat a l’alça considerablement”, entre altres aspectes, ha manifestat. Esta explicació li la van exposar a Crespo.
Així mateix, van detectar diferents viatges sufragats per Emarsa. “Pareixia que hi havia despeses relacionades amb viatges, s’ho traslladem al president i este va demanar explicacions a Cuesta. Li va preguntar si era veritat i Cuesta ho va negar”, ha advertit. Però el pagament d’estos viatges va quedar constatat en altres documents, ha recalcat.
Davant esta situació de pèrdues i de diferents irregularitats, el testimoni ha asseverat que Crespo, en una ocasió, els va dir que esta situació patrimonial en Emarsa era “bastant comuna” en “totes” les empreses públiques. Davant esta afirmació, ha explicat que van decidir comprovar-ho i van descobrir, sobre la base d’un informe de la Sindicatura, que açò no era així. I s’ho van traslladar al també exalcalde de Manises i exvicepresident de la Diputació: “Li vam dir que això no era una situació comuna, que no era el gruix de les empreses”, ha postil·lat.
Al gener de 2010, ha explicat, es va aprovar un pla de viabilitat per a resoldre la situació patrimonial de la societat i es va decidir reduir capital. Però com van veure que esta reducció, a la llarga, no era una solució, en pocs dies es va aprovar la liquidació d’Emarsa. “El secretari va dir que el president li hi havia cridat i li va dir que s’havia decidit encomanar la gestió de l’empresa a l’Epsar i que la societat quedava buida de contingut”, ha assenyalat.
FACTURES “ELEVADES”
En esta fase de liquidació, el testimoni ha explicat que calia fer tasques de comprovació per a abonar els treballs efectuats i va anar en eixe moment quan es van adonar que hi havia factures d’informàtica “elevades”, així com de manteniment i de reparacions. Amb el pas dels mesos, i davant les sospites que tenien, van proposar llevar els poders a Cuesta, qui fins llavors estava firmant documentació.
A més, en esta fase de liquidació, ha afirmat que van tindre notícia, per part d’un membre del consell d’administració d’Emarsa, que s’estaven destruint documents en l’empresa pública. Era en el pont d’octubre de 2010, i l’interventor es va haver d’anar a Pinedo per a activar mecanismes i controlar este extrem. Arran d’este moment es va decidir traslladar tota la documentació a l’Emshi.
Al novembre de 2010, els advocats contractats per a ajudar en la dissolució de l’empresa, van presentar per correu electrònic i per registre d’entrada un projecte de querella per la gestió dels llots. En eixe moment, ha narrat, Crespo es va mostrar disconforme amb eixa forma d’actuar i va dir que anaven a canviar d’advocat i a contractar un penalista. “Ens va dir que ell s’encarregava, que ell buscaria. I ens va presentar una persona que va prendre les regnes”.
El testimoni ha manifestat que mentre que amb els primers advocats si que mantenien una relació fluïda, amb el lletrat que va buscar Enrique Crespo no tenien cap tipus de tracte ni de contacte.
