15.02.2020 - 12:39
|
Actualització: 15.02.2020 - 13:15
La Núria és una veïna de Capellades que des de fa trenta anys treballa a Igualada, a vint minuts en cotxe. Cada dia fa el mateix trajecte quatre vegades: al matí per a anar a treballar, al migdia per anar a dinar a casa, després per tornar a la feina, i al final de la jornada per tornar a casa. Ahir, però, es va trobar amb un control de la Guàrdia Civil a la carretera i va haver de suportar un tracte autoritari dels agents. Indignada, va explicar el cas en una nota de veu de WhatsApp, que s’ha viralitzat. Podeu escoltar-la ací:
VilaWeb ha contactat amb ella i li ha demanat més informació sobre què va passar. ‘Eren les 14.30 i portava al cotxe la meva filla i una veïna, que són menors i havien sortit de classe. A la rotonda sortint d’Igualada hi havia un control de la Guàrdia Civil i em van aturar. Em van preguntar d’on venia i on anava, i quan els vaig contestar em van fer passar més endavant, on hi havia un segon guàrdia civil, que ens va fer aparcar’, relata.
L’agent el va fer aturar el cotxe, treure les claus del contacte i posar-les sobre el quadre de comandament. Després, va demanar el DNI de les tres i quan els els va tornar no va deixar que els guardessin. ‘Deixeu-los aquí a sobre, amb les claus’, els va dir. Tot seguit l’agent va dir a la Núria que agafés de la bossa tot el que tingués valor, com diners, perquè havia de sortir del cotxe. ‘Vaig contestar que la meva filla no em prendria res, perquè no sabia quina seria la següent part’, diu.
‘Un cop fora, em va fer treure tot el que portés a sobre, i com no portava res, em va fer treure les butxaques per a demostrar que estaven buides’, continua. L’agent, en veure la cara de sorpresa de les tres, li va dir ‘aquí no esteu acostumats a això, no? Doncs altres indrets es fa’. Mentrestant, la Núria veia com les noies continuaven dins del cotxe, però la van fer anar a un tercer guàrdia civil, que segons diu, ‘va ser el pitjor’.
Metres enllà, la policia havia desplegat el sistema de punxes per impedir que els cotxes s’escapin i, darrere, hi havia un guàrdia civil amb una arma llarga i el dit al gallet davant d’una fila de gent. ‘Tregui’s les mans de les butxaques i posi’s aquí’, va dir-li l’agent secament. ‘Era al mig de la carretera i els cotxes, a banda i banda, anar passant’, diu. Després van arribar la filla i la seva companya i també les van fer posar a la fila. ‘De lluny, veia com eren dins del meu cotxe i el regiraven. No hi havia ningú present mentre me’l regiraven. Dins el moneder hi tinc l’estelada i patia per si la veien’, recorda.
Després de vora deu minuts retingudes mentre escorcollaven el cotxe, les van deixar marxar: ‘Aquí es va acabar la història. Em van dir que podia recollir les meves coses i tornar al cotxe. No em van donar cap paper ni res.’ Segons que explica, tota la situació li va provocar impotència i ràbia. ‘De primer m’hauria queixat, però calles com un ruc. Potser en comptes de perdre mitja hora n’hauria perdut una de sencera’, diu.
Ara, li queda el dubte de saber què buscaven dins del seu cotxe o què hi van fer: ‘Un conegut m’ha dit que miri si em van posar un micròfon al cotxe, però no ho crec, no sóc política. També em podrien haver pres el que volguessin. Jo no hi vaig ser present.’
