Elvira Méndez: “Canviant els horaris millorem radicalment la nostra salut”

Amb motiu de la Setmana dels Horaris 2020, a Catalunya es fa la Barcelona Time Week Iniciative. Aquests últims anys s’ha parlat molt sobre la reforma horària, però què és? Que ens aporta? Realment ajuda a millorar la nostra salut? En parlem amb la doctora Elvira Méndez, directora del Consell Assessor de la Reforma horària, per mirar d’entendre per què és tan necessari fer aquests canvis com a societat.

—La pandèmia pot haver ajudat a canviar els hàbits de la gent, per a fer més fàcil la reforma horària?
—Radicalment, crec que sí. Si deixem la pandèmia sola, fer el que ella vulgui, no canvia res. Però la pandèmia, conjuntament amb les mesures de salut pública, que vulgarment anomenem restriccions, ha portat noves oportunitats de construir una vida més senzilla. I això ha passat a qualsevol dels països que analitzem, però especialment al nostre. Aquests mesos els nostres ritmes s’han fet més lents. En alguns casos fins i tot s’han aturat. No ens movem com abans. Fem molts menys viatges. Passem més temps al barri i estem pendents de la família. La feina a distància s’ha anat estenent, hi ha hagut un salt de gegant. I tot això fa que estiguem més atents a les nostres necessitats bàsiques, com ara les hores de son, de menjar o sopar. En això, la pandèmia ens ha ajudat. La gran pregunta és si aquests canvis duraran tant com duri la pandèmia o seran permanents.

—I que creieu que passarà?
—Hi haurà temptacions de tornar enrere, però la pandèmia serà un canvi total. Això no és cap parèntesi, no tornarem a la societat d’abans. La gent que treballem per la reforma horària volem no malgastar l’oportunitat que ens ha donat aquesta crisi. Ens hem d’adonar que la vida multitasca a què estàvem acostumats no és bona. Cal ser conscient de dues qüestions. Per una banda, hi ha el que podríem anomenar el sistema operatiu, que són els horaris, i per una altra, els usos del temps. Són dos aspectes entorn dels temps hiperconnectats. Si tens un mal sistema operatiu, els teus usos del temps seran més dolents. Per això, durant aquesta pandèmia farem un activisme total perquè tothom prengui consciència de com utilitzem el temps, tan individualment com col·lectivament. És a dir, aprofitarem la crisi de la pandèmia per aconseguir canvis.

—La societat acaba d’entendre què és la reforma horària? En què consisteix? No és només canviar un horari, va molt més enllà…
—Es pot explicar d’una manera molt simple, seguint allò que hauria de ser una jornada durant 24 hores. Què fem, una gran part de la gent, durant la pandèmia? Ens llevem més d’hora, ens hem tornat més matutins. Podem obrir les finestres i rebre la primera llum del dia que regula el nostre rellotge biològic intern. Això és fonamental, perquè és el que ens carrega tota l’energia del dia. Si ens llevem a les set del matí, quan comença la llum del dia, llavors dinem i sopem més aviat. I així estem més en sincronia amb els nostres ritmes temporals. En la mesura que tenim menys oportunitat de fer multitasca, podem fer més pauses. Fins i tot, podem tenir estones d’avorriment. Tot plegat, fa que no anem al llit completament desfets. A més, si anem a dormir més aviat, tenim més temps per a descansar. Hauríem de dormir de set a nou hores diàries. I a la vegada, com que anem a dormir d’una manera més pausada, ho fem una mica més descansats. I llavors no passem de la vigília al son de manera sobtada. Això aplana al camí a tenir més bona qualitat de son i més bons somnis, que en realitat són la fàbrica de la nostra imaginació. Això és la reforma horària. Aquest nou horari que fem ara durant la pandèmia, ens fa ser més matutins. L’horari espanyol és l’horari més vespertí del planeta. Som un cas especial. Hem arribat aquí per una història de despropòsit. Cal fer aquest canvi, perquè hi sortirem guanyant tots.

—Per tant, canviant els horaris podem millorar la nostra salut?
—Canviant els horaris millorem radicalment la nostra salut. Per això treballem per la reforma horària. No pot ser que fer una vida saludable sigui com una cosa elitista, reservada a pocs. Els camins han de ser els més fàcils. Per tant, si canviem els horaris, fem que aquest camí cap a una vida amb més bona salut sigui el corrent principal de la societat. D’aquesta manera farem que sigui més difícil posar-se en risc. Que hagis d’anar a contracorrent per fer les coses malament. Ara, en canvi, és el corrent principal el que t’impulsa a fer les coses malament i anar contra la teva salut.

—Si una persona que sempre va a dormir molt tard canvia el seu horari, quins canvis notarà?
—Us explico la meva experiència. Quan era jove era una persona molt més vespertina. Però d’ençà que vaig començar a fer canvis, vaig notar moltes diferències. No ho notes el primer dia, és un procés que dura uns tres mesos, però d’ençà que comences a llevar-te més d’hora, de mica en mica notes millores. Per exemple, tens més bona digestió, perquè menges en horaris que hi ajuden.

—Quins serien aquests bons horaris?
—La consigna seria dinar a la 13.00 i sopar a les 20.00, però no tothom ho ha de fer així. En realitat, diem que dinis en un ventall que va de 12.00 a les 14.00. I després que sopis entre les 20.00 i les 21.30. Quan faràs això, notaràs un canvi en la teva energia. I notaràs que en línies generals estàs més tranquil·la. Pots tenir estrès, però el teu cos tindrà més capacitat d’autoreparació. No tindràs tantes fonts internes d’estrès. Per tant podràs parar molta més atenció a allò que passa externament. Connectaràs el teu cos amb allò que et passa, i per tant tindràs més bona salut. Una de les coses que veuràs que millorarà radicalment és la qualitat del son. Si aconsegueixes això, ja et despertes d’una altra manera.

—I en relació amb les malalties també s’hi pot notar una millora?
—Viure amb salut vol dir això que explico. Per exemple, tinc energia tot el dia, no tinc aquests pics de molta energia al matí, però a les quatre estic desfeta. Aquests pics s’aplanen, i fins i tot, de vegades desapareixen. I si parlem de malalties, hi ha conseqüències increïbles. Al cap d’un any es noten molt les diferències. Per exemple, gent que té obesitat, comença perdre pes sense haver de fer dieta.

—I com s’aconsegueix això?
—Amb els nous horaris, la gent comença a menjar a l’hora que toca, i de retruc l’alimentació és més saludable. La gent no arriba a les quatre de la tarda amb una gana que es mor. Aquests canvis d’horaris no posaran fi a l’obesitat greu, però ajudaran a arreglar la tendència al sobrepès. I a llarg termini, malalties metabòliques com ara la diabetis o les patologies vasculars disminueixen. Precisament els metges aconsellen a la gent que té aquestes malalties que reordenin la seva vida diària. Hem normalitzat unes certes malalties cròniques, però no tothom n’ha de tenir. Si ens cuidem, podrem gaudir d’una vida molt més sana sense patologies. La gent jove també ho notarà. Hi tenen molt a guanyar. I no tan sols perquè estalvien per quan sigui grans, sinó que notaran canvis de seguida. Viuran d’una manera molt més energètica, en salut. Gaudiran dels avantatges de ser jove.

—Llavors els qui diuen que són més actius a la nit s’enganyen?
—No, més aviat estan sotmesos a aquest sistema. És el sistema que els han ensenyat des de petits i amb què han funcionat. En totes les cultures fem de la necessitat virtut. És el sistema que coneixem, i com a tal ens sembla bo. Jo no parlaria d’autoengany. És un procés adaptatiu. I, per tant, també es pot treballar per canviar-lo. La gent que treballa per a la reforma horària diem que aquest procés no tan sols ha de ser individual, sinó col·lectiu. Nosaltres volem canviar les condicions de vida. Volem canviar la configuració. La gent que vulgui ser vespertina ho podrà continuar essent, però tot anirà a favor de ser més matutins. Serà més fàcil aconseguir-ho, i al cap de tres mesos la gent notarà avantatges corporals, emocionals o en el descans…

—Avantatges emocionals?
—Sí, per exemple les dones, que són les expertes en els sentiments, viuran canvis molt importants. Si canvies, no t’empatolles tant. No et capfiques. De la indignació te’n pots recuperar. Et converteixes en una persona més clarivident per tu mateixa. El nou ritme ajuda a retrobar el seu temps i per tant a tenir aquestes petites pauses que ajuden a no ser tan automàtics, i estem més oberts a sentir la nostra ment.

—Però no sempre és fàcil fer aquest canvi. Hi ha professions que per exemple t’obliguen a treballar dotze hores seguides o a fer horaris de nit.
—Sempre hem de parlar del corrent principal, sempre hi haurà horaris especials. No sabem organitzar d’una altra manera els ports o els hospitals. Si aconseguim fer la reforma horària, continuarà havent-hi feines de nit i gent que fa torns de dotze hores, però la diferència és que aquesta gent, quan surtin de la seva jornada laboral, quan tornin a la vida diària, tornaran a una vida que té uns altres horaris, i així no els afegim més desavantatges. A les persones amb horaris especials encara els perjudiquem més amb els horaris vespertins . Si fem aquests canvis, no els solucionarem la vida, però veurem com millora, fins i tot per aquesta gent que té horaris especials.

—Ara, de fet, és la societat mateixa que ens porta a menjar a aquestes hores, per exemple.
—Sí, aquests mals costums els aprenen des de molt petits. Com pot ser que s’acabin tan tard les classes als instituts? I sense haver dinat! Això és el que ensenyem al nostre jovent. La reforma horària és canviar aquestes coses.

—Dieu que hi ha una part que és individual, però també hi ha una feina que s’ha de fer com a societat. Fa anys que parlem de la reforma horària, però s’han aconseguit canvis?
—La societat canvia més ràpidament que les administracions, però hi ha hagut canvis. Sobretot a Catalunya, molt més que a la resta de l’estat espanyol. Les administracions més capdavanteres són les municipals. Segurament perquè són institucions més acostades a la gent. Diversos ajuntaments de Catalunya han canviat els horaris dels treballadors, d’atenció a la ciutadania, d’obrir i tancar les seus… I no diguem totes les millores amb la digitalització. Ara molts dels tràmits administratius ja es poden fer per internet. Els últims anys s’ha treballat per aconseguir aquests canvis. I no tan sols les institucions. Hi ha grups com ara la xarxa d’empreses Nust, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona. Són empreses que aposten perquè els seus treballadors surtin a una hora raonable de l’oficina. És a dir, que acabin de treballar cap a les cinc de la tarda. Són empreses més imaginatives, a l’hora de fer polítiques de conciliació amb els seus treballadors.

—Però les administracions no podrien fer molt més? No podrien obligar a canviar els horaris dels instituts? O fer que TV3 avancés l’horari dels programes estrella?
—Si, és clar. La Generalitat té competències per a canviar els horaris de Catalunya. I he de dir que aquesta és una de les coses que la pandèmia ha posat sobre la taula. La crisi que ha dut la covid-19 també ha ajudat a conscienciar els polítics. Em consta que el Departament d’Educació es pren més seriosament que mai canviar els horaris dels alumnes de secundària. Ara és conscient que és una qüestió a resoldre. Però, per poder fer tot això, cal pactar prèviament amb els professors. Res no és tan senzill. Els professors afirmen que aquest horari més intensiu els va bé. Però no saben que també els destrossa la vida. Ara, aquests canvis no arriben ara amb la pandèmia, de cop. Fa anys que han començat. Per exemple, fa dos anys que es va decidir que les visites mèdiques no s’acaben més enllà de les vuit del vespre. Abans duraven fins a les nou.