Elsa Artadi: ‘Votar Puigdemont és deixar clar que Rajoy no pot posar i treure presidents’

L’economista Elsa Artadi (1976) ha assumit un paper decisiu en aquesta campanya electoral. És la directora de la campanya de Junts per Catalunya, una llista feta entorn del president Puigdemont, amb una presència minsa del Partit Demòcrata i amb moltes cares independents. Com és lògic, s’ha hagut d’actuar amb molta rapidesa per la imposició d’unes eleccions no previstes per la majoria parlamentària ni pel govern. L’excepcionalitat del moment, amb membres del govern i les entitats sobiranistes a la presó i el president i alguns consellers a l’exili a Bèlgica, converteix aquestes eleccions en una segona tanda de l’1 d’octubre, diu Artadi, que demana als ciutadans d’enviar un missatge a Espanya i al món: Rajoy no pot canviar un president de Catalunya perquè és el poble que decideix.

—No tindreu la presència del primer de la llista, ni del segon…
—Tampoc la tercera, ni el setè, ni el segon per Girona…

—Com valoreu aquestes absències i com ho fareu per fer una campanya més o menys normal?
—Comencem amb handicaps també emocionals. Això és complicat. Tenim companys a la presó, membres del govern, líders civils, el govern a l’exili… Ni que haguessin sortit tots avui, la situació seria molt complicada. Aquesta càrrega no és fàcil de portar. I encara que alguns mitjans han filtrat aquest cap de setmana passat que podia passar això que finalment ha passat, el fet és que, quan hem rebut la notícia, no ens ho volíem creure. No tenim ni el primer, ni el segon, ni el tercer de la nostra candidatura. Però també és molt complicat emocionalment per al país. Comencem la campanya electoral amb presos polítics i un president i uns consellers a l’exili. És una situació molt radical i un atemptat molt fort contra la democràcia. És impensable que pugui passar l’any 2017.

—Després de tant parlar de les garanties del referèndum…
—Exacte. La cosa més forta és que vam estar les setmanes prèvies al referèndum amb l’acusació que seria un procés i una votació sense garanties. Ens imposen unes eleccions a les quals decidim d’anar, però ara no els preocupen gens ni mica les garanties en la igualtat de condicions entre tots els participants. Hem decidit de presentar-nos a les eleccions en un context molt complicat perquè formen part d’una aplicació salvatge de l’article 155. No hem refusat mai d’acudir a les urnes. No ens fan gens de por. Sempre les hem defensades. I, per tant, el 21-D convertirem la seva amenaça en la nostra oportunitat. La vulneració de drets polítics que implica que alguns tinguem els candidats amenaçats, empresonats o exiliats és gravíssima.

—Algú que volgués votar la vostra candidatura podria dubtar sobre la capacitat que tindrà Puigdemont de prendre possessió de la presidència…
—Al president Puigdemont li permeten de ser candidat. Ens permeten de presentar-nos amb un programa electoral que no ha estat impugnat i que diu allò que diu. I no hi ha cap impediment perquè el president Puigdemont continuï essent diputat del Parlament de Catalunya. I una vegada s’és diputat del parlament, es té dret de ser elegit president. És un dret reconegut a tots els diputats. Per què cal votar Junts per Catalunya? Precisament per poder fer efectiva la voluntat dels catalans. La que es va expressar el 27-S i la voluntat molt contundent de l’1-O. I que ara ratificarem tots de nou el 21 de desembre. Considerem que aquestes eleccions són una segona tanda de l’1 d’octubre. És fonamental que la gent que va defensar les urnes del referèndum ara vagi a votar i ho faci amb un compromís amb la continuïtat del president i del mandat ciutadà d’aquell dia.

—El 27 d’octubre es va proclamar la República. Els passos que es faran després de les eleccions seran per construir-la, defensar-la i desenvolupar-la?
—El 27 d’octubre es va portar el resultat de l’1-O al parlament. Era un compromís que es va complir. El referèndum i les conseqüències del seu resultat són definits per lleis aprovades al parlament. El govern de la Generalitat va organitzar el referèndum i va ser la gent que el va defensar amb els seus cossos i amb la seva organització. El 27-O es va tancar aquest cicle vinculat al referèndum. Calia portar el resultat al parlament. El referèndum va ser una gran victòria que no vam poder celebrar per la magnitud de la violència que vam rebre. Va ser una gran victòria. Però, certament, vam fer un pas enrere quan vam perdre les institucions amb l’aplicació del 155 i tota la repressió, que és molt i molt greu. Què passarà després del 21 de desembre? Que no hi haurà 22 de desembre sense el 21.

—I això què vol dir?
—Que el resultat de les eleccions ha de ser contundent. Per poder recuperar el pas enrere que vam fer amb la pèrdua de les institucions. Cal recuperar les institucions. Això és una prioritat. Cal recuperar una certa normalitat que requereix que el president torni al Palau de la Generalitat, es recuperi el ple funcionament del parlament, el govern funcioni a ple rendiment i s’anul·lin les causes judicials contra el govern, la mesa del parlament, els alcaldes i els líders civils. I després s’ha d’aconseguir que el govern espanyol reconegui el resultat i asseure’s en una taula de negociació. El gran objectiu del 21 de desembre és aquest. Cal aconseguir, amb un resultat clar, que no puguin menystenir el mandat democràtic de les eleccions que han imposat.

—Quan parleu de resultat contundent, de què parleu? Una victòria amb el 50% dels vots?
—És important que la llista del president guanyi i és important que les forces favorables a la República obtinguin el 50% dels vots. Jo sóc independentista, però abans que això sóc demòcrata. Per tant, vull que el conjunt de partits independentistes obtinguin una majoria clara.

—I si es repeteix un resultat com el del 27-S, amb majoria d’escons però sense arribar al 50% dels vots, què passarà?
—Com sempre en qualsevol parlament, una majoria d’escons permet de formar un govern amb l’objectiu de fer efectius uns compromisos i uns objectius concrets. Aquest govern tindria per missió ampliar la majoria social i continuar preparant les institucions i el país per fer el camí que volem fer cap a la consolidació de la República. Una cosa és tenir el mandat per a governar i una altra és tenir prou majoria social per a fer efectiu l’objectiu polític de la independència. És evident que no s’ha acabat pas res amb el 155. Persistirem i el nostre compromís és arribar sempre fins al final. I ho volem fer perquè pensem que és la millor opció per al país i no pas només per als independentistes.

—L’anul·lació dels processos judicials, la fi de la repressió, una taula de negociació… Tot plegat semblen ara coses impossibles si observem l’actitud de l’estat espanyol. Tot va en sentit contrari.
—Sembla impossible perquè fins ara sempre han pogut negar que hi hagués la majoria. Ho han negat tot. Han negat que s’hagués fet un referèndum; han negat que hi hagués la majoria social; han negat fins i tot la seva violència contra l’evidència de milers d’imatges que han fet la volta al món. S’han agafat a un relat de negació que, si el resultat del 21-D és clar, ja no podran tornar a fer. No podem permetre com a societat que hi hagi un resultat clar en unes eleccions organitzades amb les seves regles i garanties i que tornin a menystenir-ne el resultat democràtic. És impensable que en ple segle XXI a Europa neguin el resultat d’unes eleccions que ells mateixos han imposat i organitzat al nostre país. De fet, seran ells que hauran de sortir la nit del 21-D a anunciar el resultat.

—Els pot ser relativament fàcil tornar a dir que no hi ha democràcia sense compliment de la legalitat i la constitució. Què ha canviat?
—El Tribunal Constitucional el 2014 va dir que és legal portar un programa com el nostre a unes eleccions. Tenim un focus internacional que no teníem fins ara. Aquesta comunitat internacional exigeix una solució negociada, dialogada i pactada. S’han ofert a ajudar perquè això sigui possible. No som al mateix lloc que fa dos anys. Han canviat moltes coses. A mi també m’agradaria que es resolgués més de pressa. Però hem avançat i cal continuar avançant. Esperem que després del 21-D puguem actuar amb una posició de més solidesa que la que teníem fins ara. Quanta més solidesa? Això dependrà de la gent. Com més bo sigui el resultat més fàcil serà seure a la taula de negociació i partirem d’una posició més forta.

—Si la llista més votada és la d’ERC i no la vostra, tot això es podrà fer igualment?
—Nosaltres creiem que guanyarà Junts per Catalunya, la llista del president. Estem convençuts que és important que sigui així. Serà un missatge important per a l’estat espanyol i per a la comunitat internacional. Cal recordar a l’estat espanyol que qui mana a Catalunya són els catalans i que les seves imposicions les deixem sense efecte quan ens posen una urna davant. Votar Puigdemont és deixar clar que Rajoy no pot posar i treure presidents. I també cal enviar un missatge important al món: que el poble de Catalunya fa costat al seu president.

—Esteu disposats a investir algú que no sigui Carles Puigdemont?
—El nostre candidat és el president Puigdemont. I no entenem que hi pugui haver un resultat diferent d’aquestes eleccions que no sigui el seu retorn al Palau de la Generalitat. Qualsevol altre resultat i la investidura d’un altre president legitimaria el 155.

—Hi insisteixo: com podrà prendre possessió si no pot tornar a Catalunya?
—El reglament no diu que hagis d’estar físicament al parlament. De fet, el parlament no especifica moltes coses perquè no es va fer pensant que res d’això que passa pogués passar al segle XXI. No preveu tota aquesta casuística. Sí que diu que tots els diputats tenen el dret de ser elegits per a la presidència de la Generalitat. Per tant, caldrà trobar-hi una solució. Si el poble de Catalunya i el parlament decideixen que és la persona que volem com a president, s’haurà de resoldre la situació d’una manera política. Puigdemont sempre repeteix una frase: no pot ser que el mateix programa que et porta a ser escollit president et pugui portar a la presó. O l’una cosa o l’altra, però totes dues a la vegada no poden conviure. Si el parlament vol que Puigdemont continuï essent president, s’ha de respectar.

—Les decisions importants de Junts per Catalunya les prendrà el PDECat?
—Les decisions de Junts per Catalunya s’hauran de prendre buscant el màxim consens dins el grup parlamentari. Serà un grup amb independents, militants d’altres partits, membres del PDECat… Hi ha persones en posicions destacades que són de la direcció del Partit Demòcrata. Per tant, s’haurà de buscar el consens entre les persones que formen part de Junts per Catalunya. I finalment, qui ha de decidir? Lògicament, el president Puigdemont, amb Jordi Sànchez al costat i els consellers. És una llista feta entorn del president. Per això parlem de la llista del president. És ell qui ens ha ofert de ser al seu costat i és un privilegi poder compartir-hi llista. El paper del Partit Demòcrata en la configuració d’aquesta llista ha estat fonamental. El president va demanar de fer una llista tan àmplia com fos possible i el PDECat es va posar al servei d’aquesta idea.

—Els principals dirigents espanyols de Podem han dit aquest cap de setmana que l’independentisme és culpable d’haver despertat el feixisme. Què us sembla?
—No els hauria de preocupar si el feixisme està despert o adormit. Allò que és preocupant és que existeixi. Hi ha expressions d’uns mesos ençà que són molt preocupants. Feia temps que no els vèiem actuar amb aquesta impunitat. Però això no pot ser mai culpa de la víctima, que en realitat som tots. Aquesta equidistància tan estranya de Podem suposo que respon al fet d’haver volgut entrar en la campanya amb algun reclam contundent. Però és completament desafortunat.

—Sou directora de la campanya i candidata de Junts per Catalunya, però també sou economista. Què hi ha de cert i què hi ha de fals en les informacions sobre les conseqüències econòmiques d’aquest tram del procés que hem passat?
—És molt cert que el procés no ha afectat negativament l’economia. A mesura que s’ha anat intensificant l’avenç del procés, l’economia no ha parat de millorar. De fet, l’entrada al 2017 amb un compromís clar del president Puigdemont de fer tot això que hem acabat fent, amb rècord d’exportacions, rècord d’inversió estrangera directa, l’economia creixent per damunt del 3% (per damunt de l’economia espanyola i europea), cinquanta-quatre mesos de descens de la taxa de desocupació, etc. La idea que el govern no es preocupa per l’evolució de l’economia és completament falsa. Sí que hi ha un descens moderat del turisme el mes d’octubre. Però això és lògic després dels atemptats de l’agost i de les imatges de violència policíaca de l’1 d’octubre que van fer la volta al món. Això ha espantat turistes que havien previst de passar uns dies a Catalunya.

—I el canvi de seu social d’algunes empreses?
—Sí. Hi ha hagut alguns canvis de seus d’empreses d’aquí. Però no s’ha mogut cap empresa estrangera. I si la raó dels moviments fos la hipotètica inestabilitat o un suposat risc lligat a la independència, les primeres que s’haurien mogut haurien estat les inversions estrangeres. Però els representants de les cambres alemanya, francesa i britànica diuen que les seves empreses continuen apostant per Catalunya. Perquè és una economia sòlida i amb projecció exterior. La setmana passada vam ser al consolat dels EUA i va quedar clar que les seves empreses continuaven apostant per Catalunya.

—L’experiència de dirigir una campanya deu ser una bogeria. Ja teniu temps de fer ioga? En sou una gran practicant…
—És una bogeria, sí. És apassionant. I sóc afeccionada al ioga per la part física i l’espiritual, la pau interior. El ioga m’hauria d’ajudar a portar correctament una situació com l’actual. Però aleshores cal ser molt disciplinat i treure temps d’on no n’hi ha. Per a això sí que sóc poc disciplinada. Ara ho dono tot a respondre a la confiança que m’ha estat donada. Per sort, la campanya electoral té una durada curta.