Els ’68. Quan la paraula es va fer acció

El Centre Cultural El Born ha organitzat tot d’activitats per aprofundir sobre el 1968, un any clau en un període que s’estén durant més d’una dècada, en el qual es desenvolupen pensaments i accions per a construir societats que es presenten com a més lliures, justes i igualitàries. El programa d’activitats ‘Els ’68. Quan la paraula es va fer acció‘ s’inaugurarà dissabte amb la projecció del film El joven Karl Marx .

El 68 són més que una dècada. Aquesta data és un moment clau en un període més ampli que podríem situar entre començament dels seixanta i final dels setanta. Els 68 és un d’aquells moments de la història en què el món pot ser a prop d’un canvi radical, dels seus propis fonaments.

El programa inclourà diverses menes d’activitats, principalment
conferències, diàlegs i taules rodones, per analitzar, reflexionar i debatre sobre alguns dels esdeveniments i les qüestions més destacades d’aquell període.

Programa:

El joven Karl Marx (cinema)
5 de maig, a les 10.30

En el bicentenari del naixement de Karl Marx, es dedica una sessió matinal a recordar l’efemèride amb el film en què el director haitià Raoul Peck en recrea la joventut. L’acte començarà amb la interpretació de ‘La Internacional’. Tot plegat s’esdevenia 150 anys abans del Maig del 68, molt influït pel marxisme.

Hi col·labora: Fundació Cipriano García, de CCOO de Catalunya.

Hi participen:

• Fèlix Bosch, estudiant de música
• Laura Rozalén, jove marxista de menys de trenta anys
• Andreu Mayayo, catedràtic d’història contemporània

‘L’educació, els 68 i la transformació social ahir i avui’
17 de maig, a les 19.00

Les propostes dels 68 van néixer d’espais educatius com la universitat, i tot allò que s’hi va viure va tenir influència en la pedagogia. Un diàleg sobre l’educació ahir i avui, i també sobre la seva capacitat transformadora.

Hi participen:

• Joana Bregolat, estudiant universitària i membre de l’associació d’estudiants progressistes Jaume Carbonell, pedagog, periodista i sociòleg, ex-director de la revista Cuadernos de Pedagogía
• João França, periodista especialitzat en educació i moviments socials
  Mariona Petit, impulsora del Sindicat democràtic d’estudiants de la Universitat de Barcelona (1966) i professora d’institut
• Marina Subirats, sociòloga, resident a París durant el Maig francès del 68

‘Revolucionar la nostra societat des de la desobediència’
24 de maig, a les 19.00

Als 68 la desobediència va ser fonamental per al moviment pels drets civils, en moviments universitaris, contra la guerra… I avui continua present. Quin paper ha de tenir a la nostra societat?

Hi participen:

• Enric Prat Carvajal, historiador i professor de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB
• Gerardo Pisarello, professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i regidor per Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona
• Mercè Terès, estudiant universitària i membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
• Pau Rodríguez, periodista d’Eldiario.es
• Gabriela Serra, activista de diversos moviments socials, diputada per la CUP al parlament (2015-2017)

‘La Universitat de Berkeley, bressol del moviment universitari i el canvi
cultural’
31 de maig, a les 19.00

El 68 als Estats Units d’Amèrica és tan important com a vegades desconegut: drets civils, Vietnam, llibertat d’expressió… A la Universitat de Berkeley la mobilització va durar tota la dècada dels seixanta.

Hi participen:

• Stanley Brandes, estudiant durant la dècada dels seixanta a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) i actualment professor d’antropologia a la mateixa universitat
• Susana Narotzky, catedràtica d’antropologia social a la Universitat de Barcelona

‘El 68 francès i les seves conseqüències’
8 de juny, a les 19.00

El Maig francès és el 68 més present en l’imaginari col·lectiu. Més enllà d’imatges i pintades que han esdevingut icones, hi ha preguntes a respondre: en què va consistir?; quines són les conseqüències que va ser capaç de suscitar?

Hi participen:

• Michel Wieviorka, sociòleg, director d’estudis a l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales
• Montserrat Iniesta, antropòloga i directora del Born CCM