22.07.2020 - 19:50
El govern va aprovar ahir el pla per a la reactivació econòmica i la protecció social, un document que recull vint grans projectes per a donar una resposta efectiva i transversal a la crisi derivada de la covid-19 a Catalunya i que fixa l’estratègia de país per als anys vinents. El pla xifra el cost total de la recuperació en 31.765 milions d’euros i engloba tant mesures vinculades a la gestió directa de la crisi com actuacions de caràcter estratègic que es desplegaran en un horitzó a mitjà i llarg termini. Aquesta és la introducció de la nota oficial de la Vice-presidència.
Tal com van dir el president Torra i el vice-president Aragonès en la presentació, el document mostra el compromís del govern amb tres objectius essencials: reforçar l’estat del benestar i la capacitat productiva de Catalunya; reduir les desigualtats socials accentuades per la pandèmia i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i de resiliència. Són tres objectius incontestables. El què, doncs, és molt clar. El quan també és previst, perquè és un pla a deu anys o dotze. I en el com rau, com sempre, la clau de la seva viabilitat final. I, a grans trets, sembla que també ha estat pensat.
En total, el pla consta de 145 actuacions, agrupades en vint projectes tractors. Una part important d’aquestes actuacions es vincula a la gestió immediata dels efectes de la pandèmia, per tal de continuar garantint les prestacions del sistema de salut i assistencial i protegir l’economia productiva. És a dir, prioritza la urgència sanitària i empresarial, cosa que ningú no pot posar en dubte i no cal explicar per què és tan important.
El document també preveu d’activar planificacions que aborden qüestions estratègiques per al país, com ara la transformació del model agroalimentari, la lluita contra el canvi climàtic i la mobilitat sostenible, i que s’implementaran en diferents fases, en un horitzó que, en el cas d’alguns projectes, és llarg.
Les línies de treball que s’estableixen al pla s’han articulat entorn de cinc grans eixos: l’economia de la vida (que es preocupa per no deixar ningú enrere i ofereix igualtat d’oportunitats), amb 5.000 milions; la digitalització, amb uns 1.000 milions; la transició ecològica (en línia amb el Green Deal, l’estratègia de creixement econòmic de la Unió Europea basada en un ús eficient dels recursos), amb 16.700 milions; la societat del coneixement, amb 5.800 milions i l’eix transversal (que incorpora les mesures sobre la perspectiva de gènere, la internacionalització i el finançament), amb 3.300 milions. D’aquests diners, es preveu d’invertir-ne 2.760 milions enguany, la part principal dels quals anirà a inclusió social i integració laboral. Cal adonar-se que la part del lleó –més de la meitat dels diners del pla– se l’endú la transició ecològica, basada en quatre pilars: l’acció climàtica, l’automoció i la mobilitat sostenible, l’habitatge i l’eficiència energètica i l’economia circular. És previst que les despeses més importants es facin entre el 2021 i el 2025.
La primera pregunta que ens hem de fer és d’on sortiran els diners per a finançar aquest pla. El vice-president Aragonès ho va dir ahir sense entrar en detalls. ‘Es compta amb els recursos provinents de la repriorització del pressupost que ja fan els departaments, amb el fons covid estatal i amb el fons de reactivació europeu aprovat aquesta matinada’, van ser les seves paraules. Tenint en compte que de la repriorització pressupostària en sortiran pocs i que del fons covid estatal se’n pensen treure 3.000 milions, mentre no donin més detalls, cal suposar que els 29.000 milions restants vindran del fons europeu. Potser uns quants menys si el dèficit dels comptes públics es pot estirar fins a l’1% del PIB.
Això vol dir que s’espera que uns 29.000 milions dels 140.000 que arribaran a l’estat espanyol vindran cap al Principat. És a dir, al voltant del 20%, que és la nostra aportació al PIB estatal. Tant de bo! Ho dic perquè ara com ara no sabem encara quants en vindran i tots sabem com les gasten a Madrid. Però hi insisteixo, tant de bo! De totes maneres, crec que seria interessant que el govern ens expliqués amb una mica més de detall tot aquest apartat que, al capdavall, és la base del pla.
Dit això, m’ha interessat saber en quin estadi d’elaboració són les 145 mesures que despleguen els vint projectes tractors. Fonts d’Economia m’asseguren que alguns són en estat embrionari i alguns altres van més avançats. Però, com a cosa important, no n’hi ha cap que sigui una idea i prou, és a dir, que d’alguna manera s’ha començat a avançar en tots. De fet, em diuen que són una part del treball fet per la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social a conseqüència de la crisi de la Covid-19 (Coreco), que és l’òrgan creat pel govern de la Generalitat el passat mes de maig per a articular la resposta del sector públic als desafiaments econòmics i socials derivats de la pandèmia.
Em sembla important que s’aprofiti l’avinentesa per fer un treball a 10-12 anys. Crec que les línies plantejades i els objectius són correctes. Per això el president Torra va dir que no era un pla de govern sinó un pla de país. Recordem que a la Coreco li demanaven actuacions de caràcter estratègic i amb un horitzó temporal més ampli, orientades a estimular els sectors amb més capacitat de creixement, a accelerar la creació d’ocupació i a avançar cap a un desenvolupament més sostenible i just. Doncs això ha fet.
Ara queden dues coses en l’aire. I no són menors. La primera rau en la capacitat que tinguem per a transformar aquestes idees i línies de treball en plans ben elaborats i prou creïbles per a ser aprovats per la Comissió Europea i el Consell de la Unió. És obvi que, sense aquest requisit, les subvencions no vindran. I la segona, és clar, quin paper final acabarà tenint l’estat espanyol amb les comunitats autònomes i com voldrà repartir aquests 140.000 milions que li han caigut del cel –amb més condicions de les que hauria volgut, tot s’ha de dir.
