11.05.2019 - 21:50
|
Actualització: 12.05.2019 - 19:12
En el marc de la candidatura del paisatge del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO, aquesta setmana s’ha fet el primer Simposi Internacional Paisatge, Agricultura i Dona. Al llarg de dos dies la Cartoixa d’Escaladei ha acollit vora dues-centes persones que han pogut escoltar una quinzena de ponències vinculades als valors dels paisatges agrícoles respectuosos amb la idiosincràsia del territori, vinculades a models agraris per a paisatges resilients i viables, a projectes cooperatius agraris que apoderen les dones, a la idea de governança, que suggereix noves relacions amb els poders polítics i institucionals en aquests indrets…
El text de presentació ja és molt revelador: «En un món globalitzat, en què la subsistència de les identitats col·lectives i la necessària connexió i intercanvi malden per conviure, existeixen models agraris resilients que, des de la tradició i la innovació, posen de manifest la viabilitat de sistemes que s’adeqüen a la idiosincràsia dels territoris i procuren una vida digna a les persones que els habiten i els construeixen dia a dia. Són models en els quals la relació directa entre les persones i el seu entorn és ancestral, present i viva, i on el paper de la dona té una importància cabdal, tant en la pràctica quotidiana com en la transmissió de sabers.»
El simposi va començar amb una ponència de Joan Reguant, coordinador de la candidatura del paisatge Priorat-Montsant-Siurana i president del Comitè nacional andorrà de l’Icomos (Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics), organisme internacional dedicat a la conservació i protecció de monuments, conjunts i paisatges culturals. Va parlar dels valors dels paisatges agrícoles, centrant-se en la importància fonamental de l’agricultura de petita escala i destacant-la.
Reguant va recordar que, per parlar de valors, primer cal entendre que els paisatges agraris són diversos. Que en funció de la relació que es vol establir amb la terra es manifesten models agraris completament contradictoris. I que cal dir que hi ha relacions amb la terra que són millors que no pas algunes altres. El model agrari de petita escala n’implica una de continuada, artesana, minuciosa, adequada, ponderada, coherent i fidel, va afirmar Reguant.
Per això el simposi ha posat el focus en l’agricultura de petita escala, una agricultura que mundialment és molt rellevant. Només cal recordar que els paisatges agrícoles són els més extensos de la Terra, que són el graner de la humanitat i que, com a tal, són indispensables per a la supervivència, la salut, el benestar.
Però els grans poders econòmics mundials ja s’encarreguen de minimitzar aquesta transcendència, qualificant aquesta agricultura de marginal i no rendible. Per això la capacitat de resistència de les comunitats locals té una importància cabdal.
En el cas del Priorat, els dotze anys de treball de la candidatura al Patrimoni Mundial de la UNESCO, impulsada per la societat civil mitjançant l’associació Prioritat (formada per associacions i particulars de la comarca), ha permès de fer un salt en la presa de consciència del ‘nosaltres’ propi: coratge, atreviment, reivindicació… Les comunitats locals no han de deixar de reivindicar i reivindicar-se.
Reguant recorda que tota la feina feta per la candidatura ha afavorit l’autoestima i ha permès l’anticipació: Els prioratins han definit el futur que volen i han identificat les amenaces que planen sobre el seu paisatge. Són dotze anys de constància, lentitud i serenor. En processos d’aquesta mena no es pot córrer i només el temps transcorregut ha permès el coneixement i la presa de consciència sobre la importància del paisatge propi. Avui el paisatge és en el centre del debat, en projectes, en planificació i també a les escoles. I això és important, perquè l’agricultura és l’activitat central de la comarca.
Voluntat d’anticipació
Joan Reguant va recordar que el Priorat té un model de paisatge agrari real, creïble i coherent. I és un model que no enganya: allò que es veu és allò que hi ha. I és un model amb continuïtat: del neolític fins avui l’activitat ha estat l’agricultura. Un mosaic de policultiu. I és un paisatge nítid, que es pot llegir perfectament. Un paisatge que ha sabut harmonitzar la tradició amb la innovació.
La seva qualitat paisatgística excepcional li permet d’encarar els desafiaments del futur. És un territori que no té condicionants severs, perquè ha preservat els valors fonamentals. I ha definit un model de governança que hauria de ser exemple per a més territoris.
Joan Reguant va acabar alt, dient: ‘El Priorat té una gran responsabilitat. No pot fracassar en aquesta missió, perquè donaria la raó a aquells que diuen que els paisatges agraris de petita escala són marginals i no rendibles. No pot fracassar, perquè el paisatge agrari de petita escala ha de continuar essent el seu paisatge de futur.’