Els ultres agressors del Nou d’Octubre, a judici

Avui comença a la Ciutat de la Justícia de València el judici contra els 28 ultres que van agredir de manera molt violenta manifestants i periodistes durant la manifestació del Nou d’Octubre de 2017 a València. L’acusació particular l’exerceix la Comissió 9 d’Octubre, que cada any organitza la manifestació, i l’acusació popular, el Moviment Contra la Intolerància. A més, hi ha unes altres acusacions que representen algunes de les víctimes de les agressions, com ara periodistes, fotògrafs i membres del diari la Jornada que van veure com els violents destrossaven la parada amb què volien promocionar la publicació.

El judici és a punt de començar i, de moment, s’ha fet una manifestació antifeixista a la porta del jutjat.

Els delictes que els imputen són desordres públics, amenaces, coaccions, lesions, delictes d’odi, integració en grup criminal i vulneració del dret de manifestació. Quant a les penes, la fiscalia demana per als violents condemnes que van dels tres anys de presó als set i mig i multes. La petició de l’acusació particular és més elevada i demana de cinc anys de presó a onze i una pena d’allunyament. És a dir, la prohibició que els condemnats s’acosten a tres-cents metres a les seus de les entitats que en fan part o a la manifestació del Nou d’Octubre.

A parer d’Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, aconseguir aquesta pena és molt important. “Si una pena de presó és inferior a dos anys i mig i no hi ha antecedents, probablement es podrà demanar una suspensió de la condemna. La prohibició de l’aproximació és crucial perquè no reiteren el delicte, però també perquè si no la compleixen, o fan una piulada incitant a la violència, la suspensió es revocarà i hauran d’entrar a la presó.” I encara, afegeix que és una mesura d’autoprotecció de les entitats: “No pot ser que cada volta que fem un acte hàgem de contractar seguretat perquè hi ha amenaces en les xarxes. No seria la primera volta que rebenten un acte cultural.”

Els fets

Els fets van ocórrer la vesprada del Nou d’Octubre de 2017, a plena llum del dia, a la plaça de Sant Agustí de la ciutat de València, lloc habitual de començament de la manifestació. Segons l’acte de processament, els violents van entonar cançons i crits d’extrema dreta i van fer la salutació feixista. El jutge escriu que el seu objectiu era assetjar els manifestants i enfrontar-s’hi per dificultar la protesta i impedir-la, i que ho van fer usant la violència. Els acusats van trencar els cordons de seguretat i van acorralar els manifestants per agredir-los. A l’acte s’hi descriuen les amenaces que van rebre els treballadors del diari la Jornada, que el promocionaven. També consten les puntades de peu i els colps de puny que els acusats van etzibar als manifestants. Els càmeres i els fotògrafs també van ser objecte de les ires dels violents amb el resultat de molt de material fotogràfic trencat.

Un dels acusats de cometre aquests fets és Pepe Herrero, un ultra molt conegut que es fa dir periodista perquè conduïa un programa de ràdio anomenat Onda Fallera, i és molt actiu a les xarxes socials. Tant, que dies abans del Nou d’Octubre animava i incitava a cometre aquests atacs als ultres que el segueixen. I tant que, com publicava el diari la Veu, ell mateix va transmetre els atacs en directe pel seu compte de Facebook. Aquestes imatges són una de les proves que les acusacions tenen contra ell.

A banda d’Herrero, que incitava, enregistrava i transmetia els fets, entre els acusats hi ha una desena de membres de Yomus, el grup de seguidors ultres el València Club de Futbol. Un dels quals és un ultra molt conegut en els ambients antifeixistes de la ciutat, que actua amb el nom de l’Alfarrasí. Té antecedents penals perquè l’han condemnat per agressions i per tràfic de drogues. Té el cos clapat de tatuatges amb motius nazis. La cara d’Adolf Hitler, entre més motius.

Sis anys després

El judici que comença demà a la sala Tirant 1 del Tribunal Superior de Justícia valencià es fa pràcticament sis anys després d’haver-se comès les agressions. Aquesta volta ha servit a la part de l’acusació per fer una instrucció molt completa i recopilar tota mena de proves materials per bastir uns fonaments potents contra els acusats. El jutge instructor va demanar a la Brigada d’Informació de la policia que analitzàs més de mil vídeos i fotografies dels fets. Així i tot, en l’acte de processament es diu que, a banda dels vint-i-vuit acusats, hi ha més intervinents en els fets que no han pogut ser identificats. Són moltes proves gràfiques i molt de material perquè, contràriament a allò que va passar amb l’operació Panzer, als ultres ara no els siga tan fàcil de desempallegar-se de les acusacions.

En una nota, la Comissió 9 d’Octubre explica: “Els anys d’instrucció han permès la identificació de les persones violentes, i la condemna per part de la societat valenciana, d’actituds i comportaments inadmissibles en democràcia.” També diuen que s’ha obert un debat sobre els grups ultres infiltrats entre els seguidors dels equips de futbol i que s’ha aconseguit la dissolució del Yomus.

L’ombra de l’acord de conformitat

Eldiario.es informava que els advocats dels violents negociaven un pacte de conformitat per evitar el judici oral. Segons el diari, la negociació és bastant madura. Un pacte de conformitat implica que els encausats admeten la culpa i que no podran recórrer contra la condemna que els imposen. Amb tot, encara que els acusats i la fiscalia arriben a un pacte, si la resta de parts no hi està d’acord, el judici s’haurà de fer igualment. Fins demà mateix no podrà saber-se si hi ha pacte.

La cara i la creu, els joves de Pego

L’atzar i les tramitacions judicials han fet que aquest judici contra els ultres es faça just una vintena de dies abans que el que es farà a Alacant contra els joves antifeixistes de Pego. Els jutgen per haver-se manifestat contra un grup de seguidors ultres de l’equip de futbol de Gandia que havien desfilat pels carrers de Pego tot proclamant consignes nazis, incitant a l’odi i atemorint la gent. La fiscalia els demana unes penes altíssimes. “Poden arruïnar la vida a aquests joves, perquè els demanen penes molt elevades per uns delictes molt greus. La qualificació penal que han fet des del principi és molt dura. La defensa té una tasca titànica per establir que aquestes persones no tenien la intenció d’atemptar contra cap autoritat ni agredir els guàrdies civils, sinó que es manifestaven i qüestionaven que els feixistes pogueren incitar a l’odi”, diu Anna Oliver.