12.04.2019 - 11:34
La mare, tota la vida altertant-te del perill de parlar amb estranys que poden oferir-te alguna substància perillosa. El pare, dia i nit recordant-te la importància de no beure de gots de desconeguts quan surts de festa. El Ministeri de l’Interior, invertint grans quantitats de diners en missatges publicitaris contra les drogues. Amb el món sencer posant el focus en substàncies com el cànnabis, l’èxtasi, l’heroïna o l’LSD, qui podria arribar a pensar que el perill també fos en els dònuts que ens mengem per esmorzar o en el pa blanc que en tants i tants àpats ens acompanya?
En els últims anys, els aliments ultraprocessats han aconseguit ser els grans protagonistes de la dieta humana: pizzes, refrescos, sopes instantànies, congelats, nuggets… Productes elaborats a través de procediments industrials on s’utilitzen saboritzants, additius i colorants. Acostumen a ser ingerits amb facilitat perquè formen part de la distribució comercial de qualsevol supermercat, normalment potenciada per una publicitat que per a molts és qualificada d’enganyosa. Davant d’aquestes circumstàncies, és possible identificar-los? Carlos Monteiro, professor de Nutrició i Salut Pública a la Universitat de Sao Paulo, ho explica a través de l’anomenat sistema NOVA.
L’espiral del silenci
El dietista, nutricionista i creador de la pàgina web Realfooding Carlos Ríos informa que en el grup dels ultraprocessats trobem més del 80% dels comestibles que es venen als supermercats. Les grans multinacionals com Bimbo, Coca Cola, Gallina Blanca, Pepsico, Nestle, Grefusa o Ferrero es troben adherides al Pla d’Hàbits de Vida Saludables del Ministeri de Sanitat. Ara bé, és Bimbo realment un bon exemple de dieta saludable sent propietària de marques com Donuts i Bollycao? O Gallina Blanca comercialitzant els Yatekomo?
Per mitjà de les xarxes socials, Ríos fa temps que alerta d’una contradicció remarcable que posa en dubte la veracitat del sistema que ens envolta. ‘Ja no només és el desconeixement existent, sinó la presència de lobbies influents que porten tota la vida dient-nos què és saludable i què no ho és’, indica Ríos. En la mateixa línia, Monteiro recorda que ‘en menjar, nutrició i salut pública, el factor més important no és el dels nutrients ni el dels aliments, sinó que es fa amb aquests nutrients i aquests aliments abans que siguin comprats i consumits’.
La nutricionista Andrea Sorinas considera que els productes ultraprocessats donen lloc a preparacions industrials comestibles elaborades a partir de substàncies derivades d’altres aliments. La principal conseqüència d’aquest fet és la formació de llargues llistes d’ingredients innecessaris i cap aliment complet. Sorinas informa que aquests ingredients solen portar un processament previ com pot ser la hidrogenació o fritada dels olis, la hidròlisi de les proteïnes o la refinació i extrusió de farines o cereals. ‘Una explotació alimentària carregada d’un gran nombre d’additius i de matèries primeres refinades’, critica la nutricionista.
Javi Aoiz, estudiant de Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat de Barcelona, postula que ‘ens trobem davant un problema de salut mundial que requereix consciència social’. Hi ha qui defensa el gravamen de les begudes ensucrades per tal de subvencionar, d’alguna forma, la fruita. El Ministeri d’Hisenda, contràriament, ha deixat paralitzada l’aplicació de l’impost sobre aquestes begudes, una possibilitat que es va portar a debat a finals del 2016 i que pel moment només té vigència a Catalunya. Per què costa tant donar la veu d’alarma davant d’un problema comú com aquest?
El conjunt de factors influents en el creixent protagonisme dels ultraprocessats ha afavorit l’aparició de franquícies comercials com Herbalife o Naturhouse, les quals treballen el control o la pèrdua de pes a partir de complements o substitutius alimentaris. Vanessa Cobos López, coach de nutrició a Herbalife, comenta la responsabilitat de l’empresa a l’hora de treballar amb els clients: ‘a Herbalife dissenyem un tractament dietètic totalment personalitzat en funció de la persona i les seves necessitats. La major part de les dietes incorporen batuts amb 114 nutrients i 20 vitamines essencials per a la salut’. L’Àlex Llopis, antic client d’Herbalife, assegura estar totalment satisfet amb el resultat: ‘he substituït certs aliments perjudicials per al meu cos per un batut que m’aporta proteïnes. Tot això sense oblidar la importància de fer esport, beure molta aigua i mantenir una dieta equilibrada’.
Fa poc més d’un any, l’empresa comercial Netflix va treure a la llum un documental anomenat Betting on zero on es parlava d’Herbalife com una empresa de suplement nutricional artificial acusada de fomentar un esquema piramidal. El documental revela que qualsevol persona passa a formar part d’aquest tipus de franquícies sense la necessitat d’estar qualificada o tenir experiència prèvia. A més, a través del documental, el Ministeri de Sanitat alerta del perill de prendre substitutius alimentaris amb capacitat d’efecte rebot. Isa Villena Blanco, exclienta d’Herbalife i Naturhouse, considera aquestes empreses ‘negocis potents amb un bon màrqueting al darrere’. La seva història és un bon exemple de la importància de tenir força de voluntat i una ment activa a l’hora de mantenir-se en forma. Si vols fer com ella, pots descarregar-te aquest horari setmanal per controlar els aliments que ingereixes.
La nutricionista Solinas puntualitza que ‘un dejuni intermitent o un pla detox en moments puntuals poden ser beneficiosos’, ara bé, ‘alimentar-se setmana rere setmana amb batuts artificials o no deixar d’ingerir ultraprocessats pot tenir conseqüències perjudicials a llarg termini’. Quines són aquestes conseqüències de les quals parla Solinas?
El poder de les xarxes socials
Històricament, el contingut televisiu i, molt especialment, el publicitari, ha tingut connotacions negatives en tant que vehicle canalitzador d’una mala alimentació. Andrés Molina, assessor de salut, considera que, un temps enrere, passar molt de temps veien la televisió suposava un augment del consum de les begudes ensucrades i la brioixeria. ‘La temàtica propagandística no ha canviat massa en els últims anys, però sí que és cert que hi ha hagut un petit gir incentivat per Internet’, postula Molina.
Les xarxes socials juguen un rol fonamental a l’hora de conscienciar sobre els perills que comporta un consum abusiu de productes ultraprocessats. Sergio Peinado, entrenador personal popular a Youtube, defineix el paper d’Internet com el d’un ‘mitjà canalitzador de continguts; una eina per arribar a un gran nombre de persones les quals necessiten aprendre estratègies òptimes de la mà de professionals’. Comptes d’Instagram com el de Peinado, Ríos o també Aitor Sánchez, autor del llibre nutricional Mi Dieta Cojea, s’han convertit en aparadors alimentaris per què els usuaris puguin tenir més fàcilment al seu abast tota la informació nutricional necessària per poder portar una dieta equilibrada. L’impacte d’aquests perfils ha estat tan gran que mitjans de comunicació com La Vanguardia o El Español ja utilitzen com a fonts fiables d’informació a Ríos o Sánchez, entre d’altres. Professionals especialitzats en nutrició i dietètica que informen milions de persones des de casa seva. ‘És tota una revolució. De cop i volta, pots saber què necessites per baixar de pes sense necessitat d’acudir a cap consulta’, indica Isa Villena.
Per tant, sembla que els papers s’han canviat i qui ara ens alerta dels perills de la nostra alimentació no són la mare, el pare o el Ministeri d’Interior, sinó els influencers nutricionistes els que ens guien en com fer una bona compra a Mercadona o com preparar un bon àpat sense introduir ultraprocessats innecessaris per a la nostra salut. Un tema cada cop més controvertit però del que s’ha d’informar per totes les vies possibles per tal de demostrar les conseqüències nocives dels ultraprocessats que ens envolten.
I ara, sabríeu dir quins d’aquests aliments són ultraprocessats i quins no?
