Els ultraortodoxos d’Israel, exempts del servei militar, ara s’allisten a l’exèrcit

The Washington Post · Ruby Mellen, Itay Stern i Heidi Levine

Base militar de Xura. Mordechai Porat surt de casa seva cada matí amb un vestit negre impecable i un barret. No és fins que arriba a aquesta base situada al centre d’Israel que no es canvia l’uniforme militar verd.

Porat, un jueu ultraortodox, no vol que la seva família o els veïns de Bené-Berac el vegin amb uniforme i descobreixin el seu secret: s’ha allistat a les Forces de Defensa d’Israel (FDI).

Aquest treballador social de trenta-sis anys és un dels com més va més nombrosos jueus ultraortodoxos, o haredim, que han respost a l’atac d’Hamàs del 7 d’octubre allistant-se a l’exèrcit. Sovint en silenci i malgrat l’exempció de servei militar de què gaudeix la comunitat.

D’ençà de l’atac sorpresa, quan Hamàs i els combatents aliats van sortir de Gaza i van matar unes 1.200 persones i en van prendre 240 d’ostatges, voluntaris de tots els àmbits de la vida israeliana han volgut afegir-se a l’esforç de guerra. Però els dos mil nous sol·licitants haredim hi destaquen molt.

La seva exempció de fer el servei militar ha estat durant molt de temps motiu de controvèrsia en un país on aquest servei és part integral de la identitat nacional. Tant que va portar a la caiguda del govern del primer ministre Benjamin Netanyahu el 2019, cosa que va ser el començament d’una crisi electoral de quatre anys.

Fins ara els haredim s’han oposat fermament a ser obligats a servir amb l’argument que haurien de passar tot el temps disponible estudiant la Torà. Els preocupa que els joves haredim enviats a l’exèrcit no tornin, després, a les obligacions religioses.

El fet que en són molts i que tenen molta influència ha portat els dirigents israelians a satisfer aquesta demanda i algunes més. Tampoc no segueixen les regles generals de l’educació nacional i no paguen alguns imposts.

Per això l’afany d’un grup de haredim per entrar a l’exèrcit demostra com l’atac d’Hamàs i la guerra d’Israel, en què les seves forces han mort 21.320 palestins i n’han ferit 55.603 a Gaza, uneix segments diversos d’aquest país dividit.

“Tenim la comunitat haredí legitimant l’exèrcit i reduint l’estigma cap als nois que s’hi incorporen”, explica Nechumi Yaffe, professora a l’Escola d’Estudis Socials i de Polítiques de la Universitat de Tel-Aviv. “Ara tenim la comunitat haredí dient que sí, que és molt important de tenir un exèrcit i que cal participar-hi.” És un gran canvi.

Yaffe va fer un sondatge als haredim sobre què pensaven respecte de l’exèrcit el març del 2022 i hi va tornar després del 7 d’octubre. El 2022, tan sols el 35% estava totalment d’acord que haurien de contribuir a la defensa d’Israel. Després dels atacs, el percentatge va augmentar al 49%.

Després del 7 d’octubre, les Forces de Defensa d’Israel van assignar un rabí haredí per provar de reclutar soldats a la comunitat. Rami Ravad, de seixanta-cinc anys, havia servit a la força aèria israeliana i va fer una crida per WhatsApp. En qüestió de poques hores, va dir, més de quatre-cents haredim van respondre. I de seguida més de mil estaven ansiosos per allistar-s’hi.

Ravad va explicar que la comunicació era fonamental. Va dir als candidats que seguirien a la ieixivà, o escola religiosa, que no haurien de deixar-la. “La ideologia haredí no va en contra de la idea de l’exèrcit per se”, va dir. La Torà inclou relats de soldats i guerra. “Però no els pots forçar.”

De les 2.000 sol·licituds haredim d’ençà del 7 d’octubre, les FDI diuen que 450 ja han estat acceptades. Això és una fracció molt petita de l’exèrcit, que té 170.000 soldats en servei actiu. Però és un canvi molt significatiu per a la comunitat, diu Yaffe. Tant que “hi haurà molta pressió per a canviar” la llei d’exempció general que ara és vigent.

Els haredim potser no van estar mai més separats de la societat israeliana que el 7 d’octubre. Era el sàbat jueu i també la celebració de Simhat Torà. Els membres de la comunitat es van despertar amb més sirenes de coets que no és habitual, però com que s’abstenen de fer servir electricitat durant el sàbat, no tenien manera de saber-ne la causa.

“Jo no sabia que, mentre jo ballava, uns altres ploraven”, explica Porat.

Aleshores va pensar que volia ajudar. Com a treballador social, creia que podia donar suport als soldats. La seva dona li va dir que era boig. I el va advertir que ajudar l’exèrcit faria mal a la posició de la família a la comunitat.

Però Porat es va allistar a mitjan octubre. Va completar dues setmanes de formació militar i va ser assignat per oferir assessorament psicològic als soldats que manipulen els cadàvers.

Malgrat els esforços per amagar la seva nova feina, la notícia ha començat a circular a la seva comunitat. El seu fill va ser rebutjat en dues escoles religioses sense cap més explicació.

“Sabia que em trobaria amb conseqüències duríssimes que havia de sospesar”, explica Porat. Però considera que valia la pena.

Durant la formació, els reclutes aprenen a fer servir una arma, a completar curses d’obstacles i a familiaritzar-se amb els oficials, molts dels quals són una dècada més joves. Els graduats han estat assignats com a conductors, cuiners i guàrdies. Alguns han estat encarregats de preparar cossos per a l’enterrament, una pràctica sagrada en la llei jueva.

Quan Benzi Schwartz es va allistar, els seus familiars li van enviar sermons per correu electrònic per expressar-li el desacord. Schwartz, que té gairebé quaranta anys, no ha estat format per servir en combat, però vol poder fer-ho.

La campanya israeliana ha destruït gran part de Gaza. Més d’1,8 milions de gazians han fugit de casa seva. Pateixen escassetat d’aigua, menjar i refugi, tenen una atenció sanitària limitada i talls de subministraments elèctrics i de comunicacions. Les organitzacions d’ajuda internacional alerten del creixent risc de fam.

Però Schwartz diu que dóna suport plenament a l’esforç de guerra.

“No tinc gens de simpatia pels gazians que es van aixecar el 7 d’octubre i van caminar, alguns dels quals amb mules, per matar, violar i torturar jueus”, va dir. “A qualsevol religió hi ha un principi clar: ‘Si algú ve a matar-te, aixeca’t d’hora per matar-lo.’”

Uns altres hi veuen més matisos, però diuen que al final és una qüestió de supervivència. Nathan Rakov, ciutadà britànic que ha viscut la major part de la seva vida a Israel, ha estat acceptat a l’exèrcit i ara espera que li assignin una funció.

“Que qualsevol innocent es mori és una cosa dolorosa i injusta”, diu. “Però, d’una altra banda, el valor de preservar la meva vida, la dels meus fills i la dels meus germans i germanes també és alt –com a ésser humà, com a jueu i com a home religiós.”

Rakov explica que les conseqüències del 7 d’octubre l’han fet sentir tant patriòtic com religiós. “Em sento ara més israelià?”, es demana. “La resposta és que sí.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb