Els ulls virtuals del món observen Barcelona

Barcelona, durant 4 dies del mes de febrer, es converteix en l’epicentre mundial de la tecnologia i la innovació, esdevé els ulls del futur. 109.000 persones de 200 països diferents s’han establert durant una setmana a la ciutat per comprar i vendre, negociar i pactar, observar i aprendre. Catalunya i sobretot Barcelona s’ha deixat estimar i criticar per tots aquells que l’han analitzada. Cultures del món han jutjat la cultura catalana, ciutadans d’arreu del planeta han valorat la ciutat barcelonina, una ocasió idònia per preguntar a persones de cada racó de la Terra com veuen i què saben de Barcelona i de Catalunya.

Les dades del Mobile World Congress reflecteixen, un any més, el seu èxit incombustible. Aquesta catorzena edició s’ha saldat de nou amb xifres de rècord. 109.000 visitants, un impacte econòmic de 473 milions d’euros i 14.000 llocs de treball temporals. Pel saló tecnològic han passat 7.900 consellers delegats d’empreses del sector tecnològic i representants de 3.640 mitjans de premsa i analistes. En les trobades ministerials hi han assistit 190 delegacions de 150 països i 40 organitzacions internacionals, amb 2.000 delegats. Pel pavelló paral·lel de ‘startups’, ‘4 Years from Now’ (4YFN), hi han passat 23.000 persones en la seva sisena edició, i al festival juvenil Yomo han participat unes 25.000 persones.

Quan en una sola ciutat es centren tots els representants del món tecnològic, la ciutat es posa a prova: se li exigeix un esforç extrem en l’àmbit econòmic, infraestructural i de serveis. Centenars de milers de persones (que per la seva dedicació en la tecnologia, qui sap si viuen parcialment en el futur) jutgen una ciutat avui i ara. Centenars de milers de persones agafen cada dia el metro, aixequen la mà per demanar un taxi, passegen pel casc antic i visiten les desenes de monuments de la ciutat. S’acosten per admirar, fotografiar i observar la Pedrera, la Casa Milà, el Born, la Catedral o la Sagrada Família. Caminen per la Rambla amunt i avall, recorren el Parc Güell, per veure’l i també per veure la Barcelona panoràmica. Tasten, degusten el menjar tradicional català tot i a vegades conformar-se amb la magnífica zona de confort de les tapes i la paella. Compren, molt i massivament, des de Zara fins a Gucci, des d’un guia turístic fins a un acompanyant de luxe.

Problemes diversos han aflorat a Barcelona abans i durant el MWC. Començant per la vaga de taxis, la polèmica amb Uber i Cabify, continuant per l’aturada de metro just els dies que dura el congrés, i acabant pel conflicte polític català enmig del judici més important de la història de l’estat espanyol.

Els barcelonins van constatar el passat 2018 que el problema que més els preocupa és l’accés a l’habitatge, seguit pel turisme, la circulació, aspectes polítics i la seguretat. Hem preguntat als visitants del MWC com han viscut la ciutat i el país i, en definitiva, com ens veuen:

Però no tot són els mateixos tòpics de sempre, com sembla indicar aquest vídeo. També els hem preguntat què no els agrada de Barcelona i de Catalunya:

Problemàtiques percebudes: vaga, neteja i llengua

El problema del transport públic és, sobretot en aquest cas, una incidència temporal provocada per la vaga dels treballadors de TMB durant la setmana del Mobile. Una aturada que es fa de forma estratègica, ja que l’afectació en la mobilitat de la ciutat es multiplica pel fet d’haver-hi tants visitants. El principal motiu que esgrimeix el comitè d’empresa és la gestió de la crisi de l’amiant per part de TMB, però no n’és l’únic. Un altre dels punts que reclama la plantilla és l’obligatorietat de readmetre els treballadors acomiadats de manera improcedent. Bàsicament cerquen solucions de problemes interns d’acord amb posar el transport públic de Barcelona de cap per avall durant la setmana de l’any que necessita més eficàcia.

Com hem pogut veure en els vídeos anteriors, una de les visitants comenta que ha vist Barcelona bruta. No solament es tracta d’un problema que han detectat els turistes, sinó que també és el novè conflicte que preocupa més als Barcelonins. No només els esforços d’Ada Colau s’han concentrat en millorar el servei de neteja de la ciutat sinó també per aplicar una recollida més sostenible, facilitant el reciclatge i la reutilització. És per això que des de l’arribada dels comuns a l’ajuntament s’han obert 300 noves places d’especialistes de recollida viària i també noves polítiques que opten per l’ús de productes de neteja sostenibles. Tot i ser una problemàtica tractada per l’ajuntament, continua essent un dels reptes pendents de la ciutat.

Finalment, com hem pogut comprovar dels visitants han detectat problemes a l’hora de comunicar-se per la poca globalització de la llengua anglesa a Barcelona. El fet és que encara només un 26,5% dels catalans sap parlar anglès,  tot i el canvi de rumb de l’educació en el sentit de fomentar l’anglès.

Política: el conflicte català al món

També, hem preguntat a visitants del MWC com veuen o com han percebut el conflicte polític que viu el nostre país, en ple judici contra els presos. El procés independentista català ha centrat molts dels seus esforços a difondre i internacionalitzar la seva legitimitat a votar, el judici contra els líders polítics i la consegüent existència de presos polítics. En l’àmbit europeu ningú dubta de l’ona expansiva comunicativa del procés, basada en l’establiment d’exiliats a molts països europeus que centralitzen la problemàtica al país que els acull. No existeixen però versions oficials de com el procés està arribant i si està arribant arreu del món. El MWC acull persones de tots els continents i és una oportunitat interessant per preguntar si coneixen la situació política de Catalunya i Espanya. Volem esbrinar si han observat llaços grocs al carrer i si saben què signifiquen, si tenen coneixements sobre el judici del procés, els presos polítics i els exiliats. Si legitimen o no el dret a decidir de Catalunya. Saber, bàsicament, si la internacionalització del procés és efectiva i funcional.

El procés ha travessat les fronteres europees, se sap que hi ha un conflicte però no s’ha aprofundit més enllà d’aquesta premissa. Moltes de les persones entrevistades es van negar a parlar sobre aquest tema quan van ser preguntats, no només pel fet que és un aspecte polèmic i controvertit, sinó també perquè molts d’aquests representen grans empreses que no es volen posicionar.

Després de conversar amb diversos visitants que no han volgut ser enregistrats per la càmera és fàcil adonar-se que aquells que en saben més coses sol ser perquè viuen conflictes semblants als seus països. Per exemple, al parlar amb un canadenc o un colombià van recòneixer situacions anàlogues als seus territoris i es mostraven a favor del dret de decidir. En el cas concret de Canadà, la majoria del país es va mostrar favorable durant els anys 80 a promulgar un referèndum perquè els habitants del Quebec poguessin decidir lliurement el seu futur. Colòmbia també va gestar un procés d’independència al segle XVIII però en aquest cas l’origen fou insulgent, militar i revolucionari, tal com la majoria d’independències dels països sud-americans.

En el cas concret de l’entrevistat xinès, afirma que en el seu país no es permetria un procés així. Xina és un país que segons el rànking de democràcia i llibertat Freedom House gaudeix de solament el 14% dels inputs i outputs per ser considerat una democràcia lliure. Però en canvi, es mostra favorable al dret de decidir dels catalans. La visió sobre la legitimitat catalana a l’hora de decidir el seu futur canviarà quan parlem de Suècia, estat amb el 100% dels indicadors, o Rússia, estat amb un 20% dels indicadors. La cultura política és un ens inherent a l’individu d’un país basada sobretot en la trajectòria política, social i història d’aquest. Molts estudiosos de la cultura política com Salvador Giner remarquen que l’estat espanyol gaudeix d’una cultura política tradicionalista i amb tons autàrquics d’acord amb l’establiment d’una democràcia molt jove i una història d’absolutisme i feixisme. Per tant, la cultura política no només afecta en com els estrangers veuen el conflicte català, sinó també en com els espanyols veuen el procés.

Pel que fa als llaços grocs, molts dels entrevistats també van comentar que s’havien fixat, però no sabien què significaven. Els relacionaven directament en temes de conflictivitat social, ja que tradicionalment havien tingut aquesta permuta com el llaç morat del feminisme, o el mateix llaç groc s’ha vist durant el llaç com un signe reivindicatiu de la pau davant la Primera i la Segona Guerra Mundial.

En tot cas, el MWC ajuda a la internacionalització de Barcelona, al seu creixement econòmic i tecnològic, però també com hem observat és un bon radar per veure els aspectes forts i dèbils de la ciutat. Alhora, el conflicte català recorre el Mobile com un fantasma que ningú vol veure. La inestabilitat política i social és el problema més gran al qual ha de fer front Barcelona per millorar com a ciutat, Catalunya per evolucionar com a país i el MWC per firmar un contracte a més llarg termini amb la ciutat.