22.03.2021 - 21:50
|
Actualització: 23.03.2021 - 11:41
Diumenge dia 21 de març van arribar a Mallorca mil cent turistes alemanys, els primers des de l’octubre de l’any passat. Dels catorze vols internacionals que van arribar ahir a Son Santjoan, onze venien d’algun aeroport alemany. Colònia, Düsseldorf, Frankfurt, Hamburg… En condicions normals, serien tots molt benvinguts. Ho van ser la primavera passada, quan es va fer una prova pilot, es va establir un passadís de seguretat sanitària entre Mallorca i Alemanya i els turistes van ser rebuts amb flors i violes. Ara, no. Ara no els hi volen. A l’illa més turística del país, no desitgen visitants provinents d’Alemanya ni de cap altra banda del món, per Setmana Santa. Hi ha insistit la presidenta, Francina Armengol, en una compareixença al parlament, que ha dit que l’obertura al turisme serà a l’estiu i que, ara per ara, “la cosa important i fonamental és salvar vides i evitar contagis”. L’any 2019, el darrer abans de la covid, els turistes alemanys van deixar a les Illes més de 4.600 milions d’euros.
Pressió al govern espanyol perquè accentuï els controls
El vice-president del govern, conseller de Turisme i portaveu, Iago Negueruela, ha insistit a dir que la campanya turística de Setmana Santa i Pasqua no interessa enguany a Mallorca, que allò que s’ha d’assegurar i fermar ben fort és la temporada de l’estiu. És per això que Negueruela ha demanat al govern espanyol que controli un per un, i no de manera aleatòria com es fa fins ara, que els viatgers que arriben de l’estranger no siguin contagiats de covid. Cal demanar-los una prova PCR negativa feta les darreres setanta-dues hores. “Ens hi jugam vides i la nostra economia”, ha dit Negueruela, que ha recordat que el govern no té competències per a controlar els passatgers que arriben de fora de l’estat espanyol. És el Ministeri de Sanitat, que en té.
El Govern ha demanat a Sanitat Exterior que reforci els controls d'entrada a les Illes Balears. S'efectua una doble verificació a tot el passatge dels vols procedents d'altres països classificats com de risc –a data d’avui, afecta a tots els de la Unió Europea, excepte Islàndia– pic.twitter.com/aQSliK07Nn
— Govern de les Illes Balears (@goib) March 22, 2021
En la mateixa línia s’ha pronunciat el senador Vicenç Vidal, de Mes per Mallorca, molt indignat perquè el departament de Sanitat Exterior del govern espanyol solament fa controls esporàdics i aleatoris als turistes que arriben de fora de l’estat espanyol. Vidal ho ha comparat amb l’exhaustivitat de la vigilància que es fa a tots els aeroports de les Illes que sí que són competència del govern balear.
I encara, de Formentera estant, la formació Gent per Formentera (GxF) ha demanat el tancament perimetral de les Illes. Parlen de la quarta onada de la covid que comença en alguns països europeus i assenyalen que la situació a l’illa ara és molt favorable. GxF recorda que l’economia de l’illa depèn del turisme i que qualsevol decisió que pugui fer perillar els avanços aconseguits pot tenir efectes molt negatius. Diuen que el fet que les Illes Balears sigui l’únic territori de l’estat espanyol sense tancament perimetral i que la Unió Europa no restringeixi la mobilitat internacional són condicions que faran augmentar els viatges no essencials i seran un risc de contagi per a la població de l’arxipèlag. I és per això que han parlat de la paradoxa de tenir unes mesures molt restrictives per als residents, mentre es permet l’arribada de viatgers estrangers.
La Comissió Europea ha demanat coherència al govern espanyol. Coherència entre els desplaçaments que autoritzen als seus ciutadans i la possibilitat de permetre l’arribada de visitants estrangers.
El miratge de la llista de l’Institut Robert Koch
L’aterratge dels turistes alemanys aquests dies a Mallorca ha estat una reacció pràcticament automàtica i immediata a l’anunci fet divendres per l’Institut Robert Koch, que va actualitzar la llista de zones de risc i en va excloure les Illes i el País Valencià. La demanda de vols es va disparar i les principals empreses turístiques i aerolínies –el gegant TUI, primer de tot– van començar a ampliar l’oferta de viatges.
El govern d’Angela Merkel ha reaccionat immediatament dient que anunciar quins territoris són fora del risc per covid no és pas cap invitació a visitar-los i ha fet una crida a evitar els desplaçaments innecessaris.
Martina Fietz, una de les portaveus del govern alemany, ha respost a una pregunta concreta sobre els desplaçaments a Mallorca perquè les illes es troben fora de les zones de risc: “El govern alemany està molt interessat que no ens encaminem cap a un creixement exponencial i per això les etapes de la relaxació només es poden transitar amb una incidència estable a la baixa. En aquest context es tractaran els viatges de vacances, siguin a l’estranger o a l’interior”, ha dit.
Alemanya s’ha fet enrere en la flexibilització de les mesures i ha anunciat un tancament general la Setmana Santa. Ara la incidència acumulada és de més de cent set casos per cent mil habitants. El mes de desembre va vorejar els dos-cents i a mitjan febrer es va baixar fins a cinquanta. La canceller Angela Merkel i els caps de govern dels setze estats federats han decidit de pitjar el fre d’emergència i reintroduir una part de les restriccions que s’han aixecat. A més, obligaran a fer-se una prova PCR a totes les persones que entrin al país des de qualsevol banda del món, encara que no es consderi de risc.
La presidenta Francina Armengol també ha deixat clar que en qualsevol moment es pot fer marxa arrere en la flexibilització de mesures. Mallorca i Menorca també han experimentat un canvi de tendència aquests darrers dies i la incidència acumulada hi ha tornat a pujar. De quaranta-un casos ja s’ha arribat a prop de cinquanta per cada cent mil habitants. El 76% dels positius detectats ja pertanyen a la variant britànica, que és més contagiosa.
Una economia ultradependent del turisme
L’economia de les Illes depèn del turisme fins a l’extrem que l’any 2020 el producte interior brut va baixar d’un 23,7%. Això és més del doble de la mitjana estatal, i quatre vegades més que la mitjana de la Unió Europea, que va perdre un 6,2%.
