18.09.2015 - 06:00
Que la premsa espanyola fes campanya contra l’independentisme en aquestes eleccions era previsible, comprensible i tot. Però sorprèn la quantitat d’artilleria desplegada i la intensitat del bombardament informatiu, amb missatges apocalíptics de tota mena. És tan intens que fins i tot denota ansietat, i un punt de follia, com aquell pistoler que se sent acorralat, sense sortida, i gasta la munició disparant amb els ulls clucs i amb crits estridents, proferint insults. Aquesta actitud desesperada es pot llegir si parem prou atenció (i fem una lectura reposada, sense deixar-nos encomanar per la desesperació mateixa de l’emissor del missatge) en tots els grans diaris espanyols.
Què mena El País –si no és aquesta sensació de compte enrere que s’acaba i que no tenim ni idea de com aturarem però que hem d’aturar– a fer titulars de portada amb afirmacions com aquesta: ‘Catalunya deixaria tots els organismes internacionals‘?
Pam. No hi ha discussió, no hi ha ni incertesa. La Vanguardia titula dia sí i dia també que algú o altre veu el 27-S amb ‘incertesa’, ‘inquietud’, ‘temor’… A El País ja tenen la certesa, i la proclamen sense pudor. I al titular de l’interior van més enllà: diuen que Catalunya no únicament restaria fora de la UE, sinó que ‘no podria tornar a ingressar a la UE’. I en què basen aquesta afirmació? Hi ha cap autoritat internacional o interstatal, o cap acadèmic de prestigi inqüestionable en la matèria que hagi afirmat i argumentat això? No, hi ha un estudi d’un ‘think tank’ espanyol, la Fundación Alternativas, vinculat al PSOE (ves per on), que ho diu. I l’estudi el coordina l’ex-secretari d’estat per a la UE amb el PSOE i ex-portaveu d’aquest partit, Diego López Garrido. No hi ha més preguntes, senyoria.
I sobre El País, no m’entretindré en la manipulació que va fer ahir d’unes paraules que van arrencar ells mateixos al portaveu de la Comissió Europea sobre la possibilitat de manteniment dins de la Unió d’una regió de la UE que s’independitzi. Ni qui preguntava, un periodista d’El País, ni qui responia no van referir-se explícitament en cap moment a Catalunya. I quin va ser el titular?: ‘Una Catalunya independent quedarà automàticament fora de la UE’ (ací trobarem més informació).
El to bel·ligerant que ha agafat aquest diari envers el procés sobiranista és equiparable al que sempre han tingut diaris com ara l’ABC. A la portada d’ahir, dedicada a la batalla diplomàtica relacionada amb el 27-S, el diari utilitzava un concepte amb ressonàncies arcaiques. El concepte d’Occident. I titulava a la portada: ‘Occident desmunta la independència’.
Occident. El món civilitzat, deuen voler dir. A mi m’ha fet pensar en un d’aquells apel·latius que es van gastar dècades enrere, ‘Centinela de Occidente’, amb què alguna gent feia referència al dictador Franco com a preservador dels ‘valors eterns’ enfront de l’amenaça marxista, roja i separatista a l’extrem occidental d’Europa. Occident, sí senyor. I sabeu d’on venia aquell apel·latiu? Doncs d’un llibre de Luis de Galinsoga que tenia aquest títol. Sí, Galinsoga, aquell director de La Vanguardia que va dir allò de ‘todos los catalanes son una mierda’. Justament.
Si heu arribat fins ací, potser us passa com a mi, que tinc una sensació de lloc tancat, gris i amb pudor de resclosit. Per a respirar una mica d’aire fresc és aconsellable de llegir què publica la premsa internacional en relació amb el 27-S. I trobem, per exemple, un reportatge de l’agència France Presse sobre el fet casteller. AFP aprofita el fet integrador d’immigrats en la societat catalana que són les colles castelleres per a parlar de la gent nascuda fora de Catalunya, que ha arribat al país i que ha acabat donant suport a la independència.
N’hi ha prou que llegiu una petita selecció de fragments d’aquest reportatge:
‘A més dels nascuts aquí, hi ha llatinoamericans, asiàtics i africans que se senten tan catalans com els seus veïns i, molts, volen desafiar el govern espanyol amb la separació.’
Declaracions de Wilmer González, ‘un nadiu americà de Veneçuela’ que va arribar a Catalunya fa sis anys: ‘Si la gent de Catalunya clama per la independència, jo els faig costat, per fraternitat i per la dignitat del poble català.’
Declaracions de Claudio Cipone, un argentí de quaranta-vuit anys que viu a Tarragona des del 2001: ‘Catalunya té prou recursos per a viure molt millor que no viu ara. Però sempre depèn del que decideix Madrid.’
Si voleu llegir el reportatge complet, el trobareu ací.
Aire fresc.
