09.02.2022 - 21:30
|
Actualització: 10.02.2022 - 12:36
La situació és tan insòlita com indignant. Avui al Parlament de les Illes Balears, com expliquem en aquest article, es debat en comissió el dictamen de la primera llei d’Educació en la història de les Illes, una llei que s’ha d’aprovar el dia 22 d’aquest mes. A l’apartat lingüístic, la llei conté una sorpresa ben grossa: es basa en el polèmic decret de mínims aprovat temps enrere pel govern de Jaume Matas (PP). De manera que, segons això que s’ha previst, català i castellà es repartiran les hores de classe al 50%. I tan sols deixa una porta oberta que si algun claustre combatiu vol anar més enllà ho puga fer. D’aquesta manera el govern progressista de les Illes, en què participen els nacionalistes de Més per Mallorca, sancionarà i elevarà a categoria de llei una mesura contra la immersió lingüística en català, una mesura inventada pel PP.
[En una primera versió d’aquest editorial s’afirmava de manera errònia que Més per Menorca participa del govern. Però els nacionalistes menorquins no en formen part i només van signar un acord per investir la presidenta Armengol. Demane disculpes per haver comès aquest error.]
I açò, si fa no fa, passa al País Valencià, on aquest curs la introducció a secundària de les normes lingüístiques contingudes en la llei 4/2018 –coneguda popularment per “llei del plurilingüisme”– ha fet retrocedir l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles i instituts. Concretament per culpa del Programa d’Educació Plurilingüe, les escoles que seguien les línies en català –reeixides i molt més que consolidades– s’han trobat forçades a introduir el castellà allà on no hi era –tal com van exigir el PP i Ciutadans– i amb això han passat d’un ensenyament pràcticament monolingüe en català a un en què el castellà s’ha de fer servir en el 40% de les classes. I, com a les Illes, això, que ho va voler fer el PP i no se’n va sortir, ha estat obra del govern progressista, en què participa Compromís, que té a les seues mans, a més, la Conselleria d’Educació.
I, per si no fos prou, també al Principat el govern progressista i independentista d’ERC i Junts ha anunciat que treballa en la redacció d’un nou pla educatiu, que es presenta formalment com una reacció a la imposició del 25% de castellà per les institucions espanyoles, però que a la pràctica sancionarà la mort de la immersió lingüística ordenada pel poder judicial. Ho expliquem també en aquest article.
La situació, doncs, és catastròfica. Del punt de vista lingüístic, sens dubte, però també del punt de vista polític. Perquè ja em direu quin panorama tenim si els tres governs autonòmics que es qualifiquen de progressistes i nacionalistes, tots tres, fan possible justament l’aplicació de les polítiques contra la immersió dissenyades pel PP. De què serveix, doncs, votar-los?
Tanta unanimitat reclama, evidentment, explicacions. I en aquest cas podem parlar, segurament, de la por, de la pressió brutal que exerceixen les institucions espanyoles i de les campanyes permanents d’assetjament, desplegades sense miraments pel nacionalisme espanyol. Però crec que també hauríem de parlar de la dimissió d’un sector dels mestres. I molt especialment de l’acomodament en les cadires del poder de tota una generació de joves nacionalistes que per primera vegada trepitgen les catifes dels palaus i obliden allò que defensaven fa anys. I encara de la seua incapacitat política, dels seus enormes errors de principiant. I de la gravíssima equivocació que molts nacionalistes i independentistes han comès aquests darrers anys menystenint frívolament el paper central i essencial de la llengua catalana en la conformació de la nostra nació. Denunciar, desemmascarar, combatre i fer rectificar l’impacte d’aquestes “teoritzacions” interessades és, per tant, una tasca urgent. Segurament la més necessària, la primera de totes.
PS1: Avui s’incorpora a la secció d’opinió de VilaWeb Estel Solé. El seu primer article el trobareu ací: “Ara toca obeir el desig de llibertat“.
PS2: Fins el 31 de març tots els lectors de VilaWeb poden rebre de franc el Diari de la Nit, la publicació que arriba a les deu del vespre a les bústies de correu dels subscriptors, amb les informacions del diari de l’endemà, les opinions i l’editorial. Amb aquesta iniciativa volem difondre una de les eines més importants i reconegudes del servei de subscripció i, alhora, permetre a tots els lectors de fer un tast de la nova maquetació i la nova imatge gràfica del diari, perquè aquest butlletí ja incorpora tots els canvis que aviat es podran veure a la pàgina web i a les aplicacions.
Per a rebre de franc el Diari de la Nit fins el 31 de març, només cal que registreu el vostre correu electrònic ací.
Si ja sou subscriptors de VilaWeb i per alguna raó no rebeu el Diari de la Nit, aviseu, si us plau, a suport@vilaweb.cat.
