Els tres arguments falsos del PSOE perquè l’independentisme doni suport al pressupost

TEMA DEL DIA

Ofensiva. El PSOE ha desencadenat una ofensiva per terra, mar i aire perquè l’independentisme doni suport al pressupost de l’estat per a l’any que ve. De moment, aquesta ofensiva no va acompanyada de cap oferta concreta, més enllà de 2.200 milions d’euros més per a Catalunya en inversió, com si el conflicte català fos un problema de diners. Els vots d’ERC i del PDECat són imprescindibles perquè s’aprovin. Un dels dos grups els ha de votar afirmativament; si és així, n’hi ha prou que l’altre s’abstingui. L’independentisme demana gestos amb els presos i propostes polítiques sobre l’autodeterminació per a negociar. Pedro Sánchez ha enviat Pablo Iglesias als Lledoners per pressionar Oriol Junqueras, però el dirigent d’ERC ha reiterat la negativa a negociar els comptes si el govern espanyol no fa cap moviment. No tan sols això, sinó que el mateix Iglesias ha sortit dels Lledoners demanant un gest al president espanyol amb els presos. Mentre el govern del PSOE no mogui peça amb aquest tema, no tindrà el sí de l’independentisme. Qualsevol altre argument no serveix, i menys, si no és cert:

1. Si no hi ha pressupost, no es podrà aplicar l’augment del salari mínim interprofessional, que serà de 900 euros. Aquesta afirmació és falsa. L’augment del salari mínim interprofessional es pot aprovar en una reunió del consell de ministres, mitjançant un decret. No cal que s’inclogui al pressupost. Com tampoc no cal que hi figurin les mesures per a aturar l’ascens dels lloguers, que les pot tramitar el govern o les corts espanyoles. Aquestes qüestions hi figuren perquè Podem pugui dir que són uns pressupostos molt socials, tot i que mantenen les retallades de Brussel·les. La gesticulació desmesurada en contra que ha fet Pablo Casado ha donat la falsa imatge que són uns pressupostos rupturistes, però no és pas cert.

2. El govern espanyol no pot fer res pels presos. També és fals. La fiscalia general de l’estat espanyol podria retirar les acusacions als presos independentistes i sortirien en llibertat provisional. La llei que regula les funcions de la fiscalia general de l’estat (llei 50/1981) preveu, en l’article 8.1, que la ministra de Justícia o el president del govern s’adrecin a la fiscal per fer-li arribar el seu parer sobre afers de màxima importància. No és cap vulneració de la separació de poders, com diu el PSOE, perquè la fiscalia general de l’estat és un òrgan de designació política. Quan canvia el govern, canvia el fiscal. Ara ocupa el càrrec Maria Jesús Segarra, persona molt pròxima a la ministra Dolores Delgado.

3. Si no s’aprova el pressupost, caurà el govern i hi haurà eleccions. És fals. El govern espanyol pot prorrogar el pressupost i continuar la legislatura fins a l’any 2020, que és quan toquen les eleccions espanyoles. L’argument és un remake de l’eslògan ‘Si tu no hi vas, ells tornen’, destinat a fer por per si torna el PP. En aquest cas, en una versió més temible per les figures de Pablo Casado i Albert Rivera. L’argument demostra molt poca fe en la possibilitat que el PSOE guanyi les eleccions. Però un govern que porta al Tribunal Constitucional una resolució del parlament sense valor jurídic en què es reprovava Felipe VI demostra que manté la judicialització de la política que ja promovia el PP. Per tant, la por de les eleccions és difícil que funcioni entre l’electorat independentista.

L’independentisme ja va avalar sense condicions la moció de censura de Pedro Sánchez. Des d’aleshores, no tan sols no hi ha hagut cap gest del govern, sinó que s’ha mantingut la repressió i l’immobilisme polític. El sí de franc de la investidura ja ha caducat per al pressupost. Ara aprofita la situació de força per intentar que Sánchez es mogui i vagi més enllà de les bones paraules.

MÉS QÜESTIONS

Front comú de les entitats valencianes i de les Illes per un finançament just. La Plataforma per un Finançament Just del País Valencià i la Plataforma Per un Bon Finançament de les Illes Balears han exigit un canvi del model de finançament l’any 2019 en el qual es tingui en compte el pes poblacional, permanent i temporal de cada territori, i que s’estableixin de manera urgent mecanismes compensatoris fins que no entri en vigor el nou sistema. Les dues entitats, que agrupen partits polítics, sindicats i organitzacions de la societat civil, s’han reunit a València i han pactat un manifest en què diuen que ‘la gran majoria de la societat d’ambdues comunitats reclamen una reforma immediata del sistema de finançament’. Un nou model que no ha de ‘discriminar la ciutadania pel seu lloc de residència’. També demanen al president espanyol, Pedro Sánchez, que convoqui la conferència de presidents autonòmics per començar a negociar el nou model. Per les entitats, el govern del PSOE té una ‘predisposició positiva’, però diuen que no aturaran les accions fins que no s’aprovi el nou model. El manifest conjunt també demana que l’estat assumeixi el deute que s’ha generat a causa de la manca de finançament. El representant de la plataforma valenciana, Arturo León, ha recordat que el pagament del deute era la segona despesa més important de la Generalitat. I Javier de Juan, de la plataforma de les Illes, ha dit que dels 9.000 milions de deute, uns 5.000 són a causa del sistema de finançament actual.

L’AMI estudia traslladar-se a Catalunya Nord per fugir de la repressió espanyola. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) considera la possibilitat de traslladar la seu social a Catalunya Nord per evitar les multes i les sancions que rep constantment de la justícia espanyola. La solució seria crear una nova associació transfronterera ubicada a Catalunya Nord. El domicili fiscal a l’estat francès faria inviable l’actuació de la justícia espanyola. El president de l’AMI, Josep Maria Cervera, ha explicat que l’objectiu és ‘quedar sota el paraigua del dret comunitari’, arran de la regressió de drets civils i polítics que viu Catalunya. El TSJC ha de resoldre les setmanes vinents una vintena llarga de recursos pel pagament de quotes a l’AMI, que es mouen entre els 75 euros anuals dels municipis petits i els 10.000 de les ciutats més grans. Cervera, que és batlle de Port de la Selva, considera que si la sentència impedeix el pagament de les quotes, això implicarà la ‘il·legalització de facto‘ de l’AMI, perquè n’impedirà el funcionament ordinari. La nova entitat s’impulsaria des del Principat, però amb la cobertura del centenar de batlles nord-catalans que el 24 de juliol van signar a Prats de Molló un manifest pel respecte a les llibertats i els drets fonamentals del poble català arran de la vulneració de l’estat espanyol. També altres institucions, com el Departament dels Pirineus Orientals, s’ha posicionat a favor dels presos catalans.

Més per Mallorca i Compromís estudien presentar-se plegats a les eleccions europees del 2019. Més per Mallorca i Compromís s’han reunit a València per reforçar la col·laboració política i trobar punts en comú amb la finalitat d’obrir negociacions de cara a les eleccions europees de 2019. El fet que a les europees la circumscripció electoral sigui estatal facilita i fa necessaris els acords entre formacions de diferents territoris si volen aconseguir representació. El diputat de Més Miquel Gallardo explica que són ‘dues formacions germanes que vetllen pels interessos de la ciutadania, de la terra’ i per això valoren d’establir ‘sinergies per a ampliar consens, sobretot de cara a les europees’. Tant Més com Compromís han coincidit que l’auge de l’extrema dreta i els populismes ‘s’ha d’aturar amb propostes polítiques progressistes i arrelades als territoris’.

Diumenge es lliuren els premis Ovidi Montllor. El Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants farà diumenge al Teatre Rialto de València la gala de lliurament dels premis. L’acte també servirà per a celebrar els cinquanta anys de la cançó ‘La fera ferotge’, que es va convertir en un himne reivindicatiu del primer de maig. Durant anys, aquests premis van servir per a fer resistència cultural al PP, però ara ja compten amb el suport de la Generalitat Valenciana.

PEL FORAT DEL PANY

Dilluns vinent, 22 d’octubre, s’havia de fer a Waterloo una cimera de partits i entitats independentistes per a mirar de pactar una coordinació estratègica entre el govern, els partits i les entitats independentistes. Hi havien d’assistir Junts per Catalunya, ERC i la CUP, pel que fa a partits, i l’ANC, Òmnium i l’AMI, per part de les entitats. També era prevista l’assistència del president Quim Torra i del vice-president Pere Aragonès, a més de l’amfitrió, el president Carles Puigdemont. Tant ERC com la CUP havien demanat discreció i que la reunió no es fes pública, per evitar-ne cap ús partidista. Però una filtració a la premsa ha fet perillar la reunió, que havia de servir per a suavitzar les diferències i les disputes d’aquestes últimes setmanes. De moment, s’ha convertit en una trobada ordinària entre tots dos presidents, com les que fan cada mes.

LA XIFRA
8,3% de quota de pantalla i 181.000 espectadors. Aquesta és l’audiència rècord que va aconseguir l’informatiu del vespre d’À Punt TV durant els aiguats d’ahir. La cadena pública va registrar el seu màxim diari des de l’inici del mesurament de la seva audiència, amb el 4,7% de quota mitjana. L’audiència mitjana de la resta dels dies és d’un 2,5%.

TAL DIA COM AVUI
El 19 d’octubre 1745 es mor Jonathan Swift, autor, entre més, d’Els viatges de Gulliver. A l’epitafi diu: ‘Aquí jeu el cos de Jonathan Swift […] Continua endavant, viatger, i imita’l si pots, ja que va ser un home que per sobre de tot va defensar la llibertat.’