30.06.2018 - 22:00
El primer de juliol es compleixen tres anys de l’entrada en vigor de la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’. Ha estat fortament criticada, des d’abans d’haver-se aprovat i tot, per considerar que limita el dret de reunió, de manifestació i la llibertat d’expressió, i que posa en risc drets fonaments i llibertats públiques.
Les crítiques han arribat de tots els àmbits: associacions de drets humans, com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, mitjans de comunicació internacionals, com The New York Times, o fins i tot un grup de relators especials de l’ONU.
El Síndic de Greuges de Catalunya va alertar que la legislació administrativa i penal preveu un excés de restriccions en els drets i les llibertats fonamentals, cosa que la fa incompatible amb la jurisprudència del Tribunal Europeu.
Un ampli poder sense mecanismes de control
La redacció de la llei, vaga i ambigua, dóna un excessiu marge d’actuació a les forces i cossos de seguretat de l’estat i deixa desprotegit el ciutadà. La presumpció de veracitat dels agents és base suficient per a multar i està per sobre de la presumpció d’innocència, un dels fonaments de la democràcia.
I dóna un gran poder als agents sense establir cap mecanisme de control que impedeixi els abusos. No preveu un delicte –si fos així, s’obriria un procés judicial i un jutge que hauria de decidir sobre les proves– sinó solament una sanció administrativa, però les multes poden arribar als 600.000 euros, i en la major part dels casos només es té en compte la versió dels agents.
L’article que regula la ‘falta de respecte o consideració’ és un dels més polèmics, perquè no delimita què es pot considerar falta. Un dels casos més virals és el d’un vídeo compartit a les xarxes socials el 2016, on es veia un policia en baixa forma perseguint sense èxit una persona. Van sancionar per falta de respecte totes les persones que van compartir el vídeo, van prémer-hi el botó de ‘m’agrada’ o van fer-hi comentaris burletes.
Pel mateix motiu, es va sancionar amb 300€ un conductor per haver dit ‘col·lega’ a un agent. Les dades mostren que al País Valencià, fins a l’agost del 2017, van aplicar-se 6.925 sancions per faltar el respecte a la policia i 873 a les Illes. Al Principat, només amb dades del 2015, van ser sancionades 1.540 persones pel mateix motiu. A tot l’estat espanyol, amb dades actualitzades que arriben fins al primer trimestre del 2018, ja hi ha gairebé 50.000 sancions.
Les sancions obliguen el suposat infractor a demostrar la seva innocència, i preval la paraula del funcionari, de manera que és gairebé impossible demostrar-la. A més, si vol recórrer en contra de la sanció, cal pagar les taxes judicials (i es perd la bonificació del 50% de la multa), cosa que fa que molts sancionats paguin malgrat ser innocents.
Els agents tenen la capacitat de valorar conductes i què consideren desobediència o falta de respecte a l’autoritat, i ho poden sancionar amb multes que arriben als 600.000€, sense mecanismes de control ni de rendició de comptes.
Les protestes emmordassades
El poder desmesurat que es dóna als agents i l’àmplia interpretació de què significa atemptar contra la seguretat pública (sense ser delicte) posa en perill el dret de reunió, d’expressió i d’informació. Només el 2016 hi va haver 34.000 sancions per exercir aquests drets. És per això que diverses organitzacions ho consideren un mecanisme per a limitar drets civils.
L’article 36.2, per exemple, defineix com a infracció molt greu –de 30.001 a 600.000 euros– la ‘pertorbació greu de la seguretat ciutadana’ davant les diferents assemblees legislatives, encara que no estiguin reunides. L’ambigüitat de la definició fa demanar-se què vol dir ‘pertorbar la seguretat ciutadana’, si cridar, tallar el carrer, entrar a l’edifici o protestar a la porta. La resposta, simplement, depèn del criteri dels agents.
La llei permet de sancionar els organitzadors o promotors de manifestacions no autoritzades, que poden ser tots aquells que en difonguin la convocatòria per escrit, per les xarxes o de manera oral. No és estrany que hagi estat considerada com una eina per a reprimir la protesta. El Síndic de Greuges ho situa com a resposta a l’increment de les protestes socials (2012-2015), malgrat que aquestes protestes no van comportar pas cap creixement de manifestacions il·legals ni altres conductes que justifiquessin la llei.
Fins i tot, s’assenyala que les limitacions estan fetes expressament per a prohibir formes de protesta preexistents. Les multes de centenars d’euros per fer manifestacions o reunions no comunicades, o simplement per restricció de circulació de vianants, seria una manera de prohibir un nou 15-M. Sancionar que s’exhibeixin objectes perillosos amb ànim intimidatori és una manera d’aturar els piquets de les vagues; i multar l’ocupació o permanència de la via pública, aturaria moviments com la PAH i la resistència a desallotjaments. Prohibir d’escalar edificis o monuments, cosa que es fa per a penjar pancartes, evitaria les habituals protestes de grups com Greenpeace. Fins i tot, es preveuen multes de 100€ a 600€ per pintades.
Sancionar la pertorbació de la seguretat en actes públics, espectacles o actes religiosos, pot servir per a evitar protestes en mítings o accions com les de FEMEN, per exemple. Fins i tot, la desobediència o resistència a l’autoritat, quan no siguin constitutius de delicte, semblen punts tan ambigus que poden servir per a sancionar qualsevol persona, a qui li serà gairebé impossible de demostrar la innocència. La plataforma Pro Soterramiento de Múrcia, un moviment veïnal que demana el soterrament de les vies de l’AVE a la ciutat, ja ha acumulat 50.000 euros de multes i hi ha prop de quaranta persones sancionades, principalment per no haver notificat les protestes o per haver ocupat les vies. Això elimina les concentracions espontànies, que es fan com a reacció immediata a alguns esdeveniments i sense temps a comunicar-les.
El dret d’expressió i d’informació
La llei prohibeix l’ús no autoritzat d’imatges i dades d’autoritats que facin perillar la seguretat personal i familiar o l’èxit d’una operació. L’interrogant és també qui decideix si hi ha perill, o què passaria si en l’enregistrament en qüestió es veiés que un agent de la policia s’extralimita.
La periodista de Catalunya Ràdio Mercè Alcocer va ser multada amb 601€, per ‘desobediència a uns agents de l’autoritat’ quan cobria el cas Pujol, per haver traspassat una línia de la policia no senyalitzada, tot i que va enretirar-se de seguida que la van avisar. Fets com aquest poden portar a l’autocensura.
El periodista Axier López va ser multat amb 601€ per haver penjat una fotografia d’una operació policial a Twitter ‘sense autorització’. La detenció estava anunciada i era una imatge normal, però la policia va considerar que es podia identificar els agents. També la periodista Cristina Fallarás va ser multada amb 600€ per haver trepitjat la calçada en una manifestació, tot i que el carrer era tallat.
La ‘llei mordassa’ va ser aprovada juntament amb la reforma del codi penal, també amb definicions molt àmplies i poc concretes, que donen via lliure a l’aplicació arbitrària per part de les autoritats. Trobem que es penalitza la ‘incitació, enaltiment o justificació del terrorisme’, sense dir res més, de manera que depèn del criteri de les autoritats què vol dir ‘incitar’. També s’hi inclouen articulats molt vagues sobre injúries a la corona o desordres públics, fet que porta en alguns casos a fer perillar l’exercici de la llibertat d’expressió per conductes no constitutives d’actuacions terroristes.
Per Amnistia Internacional, les lleis ‘allunyaven Espanya del compliment de les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans, i alerta que comentaris a les xarxes, cançons i tota mena de bromes han estat criminalitzades.
Del 2015 al 2017, van ser condemnades 84 persones per enaltiment del terrorisme, fos per comentaris a les xarxes socials, acudits o per cançons, com són els casos de Valtònyc, Pablo Hásel i els espanyols La Insurgencia.
La fi de la llei?
La llei de seguretat ciutadana, que en només dos anys havia generat més de 300.000 sancions a tot l’estat, continua vigent tot i que fa més d’un any se’n va proposar l’esmena o l’abolició al congrés espanyol.
Amnistia Internacional va recollir més de 65.000 signatures per a reformar-la. I diverses formacions van presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles, sobre l’ús d’imatges i la legalització de les devolucions en calent.
El ple va admetre dues proposicions, una del PSOE, que vol tornar a la ‘llei Corcuera’ de 1992, i la del PNB, que va demanar de fer canvis en quaranta-quatre articles i incorporar tres disposicions finals amb l’objectiu de protegir el dret de reunió i manifestació, la llibertat d’expressió i informació, la llibertat sindical i el dret de vaga. Una reforma que va començar fa més d’un any i mig, i que es pot prolongar encara fins a final d’any.
La llei ha donat un ampli poder a les forces de seguretat, que poden sancionar, i hi ha un risc real que s’extralimitin. Però, a més, també ha portat a la criminalització de qualsevol protesta, en què qualsevol persona pot ser sancionada, i ha pogut donar peu a ‘normalitzar’ situacions, com les acusacions de terrorisme contra els CDR, el procés contra els joves d’Altsasu, en què l’única prova era la versió de la policia, i les acusacions de Sánchez i Cuixart per convocar una manifestació.
