23.10.2024 - 17:48
|
Actualització: 23.10.2024 - 20:06
“Els empresaris valencians em diuen constantment que estan encantats i que els ajudes molt”, ha dit Enric Lacalle, president del Círculo Ecuestre, a Carlos Mazón, president de la Generalitat. I ell ha rigut, tot cofoi. Els presents, també. Lacalle ha estat l’encarregat de presentar la conversa d’una hora que el president de la Generalitat ha tingut amb el delegat de La Vanguardia al País Valencià, Salvador Enguix, dins un cicle pel qual desfilaran diferents presidents de comunitats autònomes espanyoles.
L’entrevista, sempre en castellà, ha estat amable, per a permetre el lluïment del convidat. Una hora exacta de safata de plata i cap conflicte. Res de Zaplana. Res de Vox. Res de caos en l’educació. Res de retallades del català a les escoles. No res que el pogués incomodar i li impedís de fer gala dels seus dots d’orador, amb aquests canvis de ritme, aquests èmfasis que fa quan la frase ho necessita, aquest allargar una síl·laba… I Mazón ha respost com s’esperava, flotant dos metres damunt l’escenari, aprofitant cada minut per a vendre la mercaderia que duia, segur, al maleter del cotxe, com el gran xerraire de fira que és. No debades, ha dit tot allò que estava segur que l’auditori volia escoltar. Que és un liberal, que s’han d’abaixar els imposts, que les empreses tenen tot el dret d’instal·lar-se on vulguen, que totes les comunitats d’Espanya ha de ser iguals les unes que les altres, que no li agrada gens l’OPA del BBVA sobre el Sabadell (Josep Oliu era a la sala)…
Els valencians estimen la Copa Amèrica
I, a més de tot això, el president de la Generalitat ha començat la intervenció amb una gran mascletada, preparada, això sí, pel batlle Collboni, que avui ha obert molts diaris dient que no vol que la Copa Amèrica torne a Barcelona. Mig burleta, amb una incredulitat teatral, Mazón ha dit que no entenia aquesta decisió, però que ningú no es preocupàs, perquè ell, que encarna tots els valencians, sí que la vol. I tant! “Perquè a la Comunitat Valenciana, la Copa Amèrica la sentim com a nostra. Crec que recull el sentit de la societat si dic això. Era el nostre compromís, venia al nostre programa electoral”, ha dit. I encara ha anat més enllà i potser ha tingut un moment molt íntim de sinceritat i de mirar-se a l’espill i ha dit una frase meravellosa: “Amb la Copa Amèrica passa com amb les eleccions, que més que guanyar-se, es perden”. I després ha lamentat que el Botànic i el batlle Ribó diguessen que no a la competició de vela, però en l’ambient continuava ressonant la frase que Mazón es deu dir cada dia quan es desperta i recorda que és el president de la Generalitat: “Les eleccions no es guanyen, les eleccions es perden”. I com que se sentia còmode en aquell terreny d’empresaris i gent de negocis, com un torero que s’agrada quan es veu l’ombra projectada sobre l’arena, ha comparat què va passar a València el 2007 amb la Barcelona Olímpica. “Va ser una epifania per a la ciutat, per això li tenim tant d’amor i la sentim nostra, perquè València és blava i el blau és un eix de futur sostenible…” I moltes coses més.
No hi ha hagut repregunta. No s’ha pronunciat el mot deute, ni el mot forat. Ni tan sols el mot especulació. Sí que hi ha hagut els mots negoci i col·laboració público-privada i s’han intuït molts somriures entre el públic.
Hem de ser més amics
A continuació, ha vingut el moment de fer-se amic dels catalans. Diu “d’ajuntar-se”, com diuen els xiquets a València. Diu que té l’obligació de cuidar-los, perquè facen riquesa i puguen continuar comprant torrons a Xixona i sabates a Elda. I així és com el president de la Generalitat ha dit a Oliu que ell no vol que fructifique l’OPA del BBVA sobre el Sabadell i, amb nostàlgia, ha recordat que el Sabadell ocupa el lloc que ocupava la CAM, amb l’obra social i la història que té darrere, abans que el seu mentor Eduardo Zaplana l’arruïnàs obligant-la a invertir en el dubtós negoci de Terra Mítica, entre més inversions immobiliàries.
I a partir d’ací, el president Mazón ha tret el catàleg del perfecte liberal advocant perquè cada territori mire la manera de fer-se estimar i atraure inversions i empreses. “Què és això de fer una llei per a obligar que les empreses catalanes que van marxar durant el procés siguen obligades a tornar a Catalunya? És una aberració.” I ha presumit d’haver tocat tots els aspectes de la fiscalitat sobre els quals la Generalitat té competències, i ha fet el compte de la vella i ha començat a comptar els ingressos que rep per operacions comercials en nombre d’hospitals que pot construir. Per exemple, la inversió de mil milions d’euros de MSC en l’ampliació nord del port de València, que reportaran 125 milions en impostos: “Un hospital!” ha dit tocant el braç del seu interlocutor. I ha tornat a exhibir l’educació gratuïta de 0 a 3, un projecte que ja va trobar començat quan va arribar al poder; i de la fàbrica de bateries, que també va trobar signada i començada, i de l’hidrogen verd que, també…
Llavors ha vingut una pregunta perquè es lluís una mica més: Com és que hi ha aquest mur de dificultat institucional entre els governs valencià i de Catalunya? I ell que respon que això el desespera, que no entén com és que Pere Aragonès anava a València i no l’avisava i parlava de Països Catalans. “Això no és una broma!” I ha tornat a tocar el braç de l’interlocutor abans de dir que li encantaria asseure’s amb Salvador Illa i parlar de les nuclears, del corredor mediterrani o del cotxe elèctric, que per alguna cosa les bateries es fan a Sagunt. I en un altre atac de sinceritat, Mazón ha dit: “Jo respecte el nom de la Comunitat Valenciana. Tinc els socis parlamentaris que tinc, però ho respecte.” I l’ombra allargada de Vox ha planat damunt la sala, perquè els socis parlamentaris que té Mazón són Vox.
Mazón ha baixat de la moqueta per dir que ahir va viatjar a Barcelona amb “l’Eurolent”, que diu que quan va sentir que algú nomenava així l’Euromed li va semblar fabulós, i que va tenir sort, perquè va fer el viatge en quatre hores. Després ha renegat de l’Espanya radial i ha lamentat que amb una hora i mitja es puga plantar a Madrid des de València. “És una bogeria. Com pot ser?”, s’ha preguntat en veu alta sense referir-se, per exemple, a José María Aznar, que va planificar aquell TGV de Madrid a Valladolid.
I sobre les relacions amb el govern espanyol, Carlos Mazón ha qualificat d’error per a Catalunya i per a Espanya el finançament singular que ara es començarà a negociar. Està preocupat perquè diu que si tothom ho demana, l’invent –tothom ha entès Espanya– s’erosionarà tant que al final s’acabarà de facto. “És un error”, ha repetit, i ha fet un tomb i ha dit que, ben mirat, tot era fum, que Esquerra es deixava enganyar, sabent que el PSOE la volia enganyar, i que no era viable posar-ho en marxa.
