Els terraplanistes són d’ací i tenen noms i cognoms

El 10 de setembre es farà a Barcelona el tercer congrés de la terra plana. Una setmana després, el dia 18, alguns dels protagonistes d’aquest encontre també seran a Ciutadella, on els terraplanistes es reuniran per primera vegada. Serà als cinemes del Canal Salat. Les entrades costen quinze euros i, segons la publicitat, hi podran participar cent seixanta éssers, sense especificar si cal que siguin humans. L’acte ha de servir, diuen, per a alliberar l’ànima dels assistents.

Per anunciar la trobada de terraplanistes a Menorca, les organitzadores han triat una fotografia que és una postal icònica de l’illa: la via làctia damunt el pont d’en Gil. És la metàfora del seu paper de pont entre els éssers que es qüestionen moltes coses i els científics, és textual, que tenen respostes a l’engany a què hem estat sotmesos durant segles.

No vénen de lluny ni, teòricament, són ignorants

D’ençà que l’acte es va anunciar a les xarxes socials de les organitzadores, s’ha creat una certa expectació mediàtica. També als mitjans de les Illes. Entre la població menorquina, aquesta expectació s’ha tornat una mescla de curiositat, incredulitat burleta i indiferència. Aquesta indiferència tan seca, tan avara de paraules i d’escarafalls, feta de sarcasmes dits cap endins, propis del caràcter amb restes de l’herència britànica que encara sura a l’illa.

Amb tot, allò que més ha cridat l’atenció és que les organitzadores del conclave són tres ciutadellenques. Dones conegudes, amb carreres professionals, amb arrels familiars profundes en un hàbitat com Ciutadella, on, encara, pràcticament tothom es coneix. Això dóna al fenomen del terraplanisme una dimensió diferent i l’allunya dels tòpics que situen els qui neguen que la Terra és un globus que gira al voltant del Sol com a illetrats, sense una educació basada en la ciència. Aquella imatge massa estereotipada de l’Amèrica profunda, dels seguidors de Donald Trump. Els aspersors de les teories de la conspiració basades en veritats acientífiques que barregen matèries com ara l’economia, la medicina o la física, han trobat en les xarxes socials el canal perfecte per a difondre-les mundialment. YouTube és un pou sense fons ple de vídeos que, presumptament, demostren allò que és indemostrable sempre farcits de títols falsos d’universitats dubtoses.

Qui són les organitzadores del congrés de la Terra plana a Menorca?

El congrés de Menorca, que durarà quatre hores i que s’acabarà amb l’actuació d’un mag, l’organitzen Maria Llompart, Carmen Carretero i Sílvia Zapata.

Maria Llompart és filòloga. Ha treballat de periodista en uns quants mitjans públics i privats. Ha fet de professora a l’extensió de la Universitat de les Illes Balears a Menorca i en uns quants col·legis i instituts. També ha estat cooperant a la Fundació Vicent Ferrer i és autora d’una biografia sobre ell. És professora de ioga.

Carmen Carretero és llicenciada en belles arts i una interiorista d’èxit. Algunes de les seves creacions s’han pogut veure a revistes de decoració de cert prestigi. És membre d’una família molt nombrosa i coneguda a Ciutadella. Son pare, Joaquín Carretero, va ser professor de dibuix durant molts anys a l’institut Josep Maria Quadrado de Ciutadella, i amb els germans, alguns dels quals comparteixen a les xarxes les teories de la conspiració, han tingut uns quants negocis d’hostaleria.

Sílvia Zapata és infermera i treballa en un centre d’atenció a la gent gran. A principi de segle va ser directora insular al Consell de Menorca. És detractora militant dels vaccins i negacionista de la pandèmia de covid, igual que la resta de companyes.

Per què?

VilaWeb ha provat de parlar amb elles. Tan sols Maria Llompart, que diu que durant la pandèmia va tenir una mena d’epifania, un somni que li va capgirar la manera de veure el món, ha respost els missatges. La proposta era de fer-li una entrevista personal perquè explicàs quin és el motiu, el procés de reflexió, que l’ha duta a saber –ella nega que sigui una creença– que la Terra no és esfèrica. A tots els contactes, sempre per missatge i mai per trucada de veu, Llompart proposava la presència de més gent a la trobada, que havia de ser per videoconferència i no pas presencial. Volia que hi fossin els germans Barea, organitzadors del congrés a Barcelona, o més convidats, com ara els responsables de premsa d’allò que anomenen esdeveniments.

A pesar de la insistència de VilaWeb que amb qui ens interessava de parlar era amb ella, no es va poder fer mai, aquest intercanvi. Sempre va voler que hi hagués més gent a l’entrevista que finalment no es va fer.

A les converses, mitjançant el servei de missatgeria de la xarxa LinkedIn, Llompart es va mostrar comprensiva amb l’impacte que pot crear als interlocutors saber que la Terra no és un globus. Deia que, encara que pugui semblar un deliri o una broma, no ho és pas. I, per adobar les afirmacions, afegia que entre els terraplanistes hi ha pilots d’aviació, enginyers i militars de la marina. Manera ràpida, sembla, de voler tapar la boca al primer argument que, en els debats inútils entre la ciència i els terraplanistes, adoba que la Terra és una esfera i que gira al voltant del Sol: “Què no has anat mai en avió i has vist la corba de la Terra?”

Iru Landucci

Ni Llompart ni les altres organitzadores de l’esdeveniment no han volgut contar què els du a saber que la Terra no és pas un globus i que no gira al voltant del Sol, sinó que és el Sol allò que gira. Però sí que ho ha explicat Iru Landucci en un vídeo al seu canal de YouTube.

Landucci és el gurú argentí del terraplanisme, de la reacció i del negacionisme. Ha creat un marc mental i lingüístic bastit amb tot de mots adequats i buits i actua de guia d’un autoanomenat clan que “desafia el model”. Aprofita la seva capacitat oratòria per difondre tota mena de creences acientífiques. La NASA és el seu ase dels cops preferit. Està convençut que l’agència espacial no ha fet arribar mai ningú a la Lluna. A partir d’això que ell considera una mentida, se sent capacitat per a construir tota la teoria de la Terra plana. Landucci serà el conferenciant estrella dels congressos de Barcelona i de Ciutadella.

El somni de Maria Llompart

Maria Llompart ha penjat al seu mur de Facebook una de les emissions recents d’aquest canal de YouTube. És una conversa de prop de dues hores amb un dels germans Barea, una periodista argentina i Landucci mateix, que condueix la xerrada pels viaranys que li interessen.

Un d’aquests camins és felicitar Llompart per l’organització del congrés, lloar el seu gran esforç i incitar-la a explicar com ha arribat a descobrir la gran mentida.

“D’ençà de petits ens han contat una mentida. Quan ho descobreixes i investigues i t’adones… Uf. A mi, la informació em va arribar a través d’un somni. Eren els mesos del confinament. El somni va ser molt revelador. L’endemà vaig sortir al jardí i vaig mirar l’horitzó. Veig la mar, des de casa. De cop, va ser com si tingués una connexió ancestral amb una informació que jo ja sabia. Potser em ve d’una altra vida. Vaig sentir i vaig percebre que la Terra no era com ens havien contat. Se’m van activar les ganes d’investigar… Quan em vaig adonar d’allò que passava, em va esclatar el cap… quan vaig veure que no solament estem clavats en una mentida sanitària. Molta gent s’ha quedat en la qüestió sanitària i no poden fer la connexió amb la de la Terra plana. Els supera.”

En aquesta obertura amb els companys de creença, Llompart continua narrant que en aquesta investigació va anar trobant els companys de viatge actuals. Landucci, Barea i alguns més. Quan va començar a veure que l’havien enganyada tant i tant, es va sentir com el protagonista del film El show de Truman quan descobreix que tot allò que l’envoltava era un decorat. Quan va saber que la Terra no es movia, sinó que era el Sol, es va sentir tan enfadada i tan indignada que va haver de passar un dol.

Malgrat que fa un parell d’anys que segueix les teories de Landucci, Llompart reconeix que encara no sap com és del tot la Terra, però que sí que sap del cert que no és un globus.

I després de tot això, explica per què ella i les seves companyes volen que la gent vagi als congressos. Per sembrar llavors i omplir la curiositat de la gent. “L’any vinent, Plutó serà a Aquari i hi haurà una nova onada de despertars. Molta gent que ara no està preparada s’unirà al moviment i s’adonarà de la gran mentida.”

L’estratègia, al descobert

En un moment donat d’aquesta conversa entre col·legues segurs de tenir la informació que ha estat negada a la resta de la humanitat, convençuts del seu paper de messies que han d’obrir els ulls a tot el món amb la veritat revelada, Landucci es vanta d’haver aconseguit d’arrabassar molts minuts de televisió a l’estat espanyol i moltes pàgines als diaris. “Tenim l’algorisme de la nostra banda!”, exclama. Van guanyant, pensen. I això ha passat tan sols arran d’anunciar aquestes trobades del mes de setembre. També anima els seus col·legues perquè continuïn escampant la bona nova.

Molts minuts de la conversa els dediquen a criticar durament els articles de premsa que comencen a sortir posant en dubte això que ells diuen. Riuen, fan befa, llegeixen fragments d’articles i els capgiren per fer veure que tot allò que es diu els va a favor. Paraules buides, frases fetes, llocs comuns amb què teixeixen una teranyina feta de conceptes barrejats sense sentit. Fins i tot, se’n riuen d’un periodista que sembla que sí que va acceptar de fer aquesta entrevista col·lectiva que proposen quan són contactats, i que, en aquell moment, encara no havia publicat l’article que volia documentar. Riuen i s’exclamen convençuts que no s’atrevirà a publicar-lo. Una altra victòria, pensen.

Tres universitàries captades… i els més petits com a objectiu

“No estan preparats per a assumir que tres universitàries pensin que la Terra és plana, i per això els diaris són cada vegada més agressius. No estan preparats per a assumir tanta veritat”, diu Landucci, satisfet. Prèviament, ha repassat els currículums i ha posat l’èmfasi a assenyalar que els terraplanistes no són uns indocumentats ni vénen de lluny: són gent preparada i són els nostres veïns.

Més endavant, proclama que no han de continuar en el model que els han imposat i que ningú no ha pogut demostrar encara que la Terra sigui un globus.

Al llarg d’aquest vídeo, Landucci, els Barea i els altres participants van destapant cartes, segurs com se senten. Amplien el blanc. Diuen que és molt important que els professors i els pares s’adonin de les mentides amb què les escoles alimenten els fills, la part més jove de la població. I per això ofereixen els seus materials didàctics a qui els vulgui emprar. “El sistema els agafa de menuts perquè saben com funciona. És una qüestió de qui els agafa primer: el sistema o tu.”

La Terra és plana i la covid no existeix

Maria Llompart explica que el seu despertar va ser durant el confinament. Iru Landucci hi insisteix. Es tracta de barrejar conceptes. De parlar d’un sistema corrupte que enganya la població, que l’amara de por, que s’inventa malalties com ara la covid per sotmetre-la col·lectivament. Sílvia Zapata, Carmen Carretero i Maria Llompart tenen en comú, a banda de creure que la Terra és plana, que neguen la covid i que s’oposen als vaccins i, quan era una obligació, a la màscara.

Això lliga amb un episodi que va passar ara fa unes setmanes a Ciutadella, a Son Quim, la finca familiar de Carretero. Un fosquet s’hi va organitzar una vetllada per celebrar el retorn de la doctora Nadya Popel al seu lloc de metgessa d’urgències de l’hospital Mateu Orfila de Maó.

Just quan van començar a arribar els primers vaccins contra la covid, la doctora Popel va enregistrar un vídeo que es va fer viral en què demanava a la gent que no es vaccinés per evitar els efectes secundaris greus dels vaccins. Popel va ser expedientada i suspesa de sou i feina durant mig any. Això la va convertir en l’heroïna dels negacionistes, dels antivaccins i dels antimàscares.

L’altre dia la van convidar a Son Quim perquè expliqués com havia estat la seva tornada a la feina. L’entrevistava Maria Llompart. L’acte es va enregistrar en vídeo i es va penjar a les xarxes socials. Popel riu a cor què vols de la incomoditat dels seus companys aquell dia, quan ella va arribar sense màscara a tornar a fer de metgessa a l’hospital de Maó.