19.10.2015 - 02:00
Avui comencen les compareixences dels encausats en la investigació del projecte Castor, que es faran al jutjat número 4 de Vinaròs (Baix Maestrat). La primera declaració serà la de Jesús Goméz de las Heras, ex-coordinador de l’Institut Geològic i Miner (IGME). És el principal responsable de l’informe geològic que va servir per a atorgar la concessió estatal al projecte el 2007 i serà el primer dels quatre tècnics de l’organisme encausats que declararà en les diligències prèvies per haver participat en la confecció d’aquest document. José Antonio Fernández ho farà demà i Roberto Rodríguez, dijous. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia es concentrarà a la porta del jutjat al matí per a exigir responsabilitats.
No és la primera vegada que De las Heras és encausat judicialment per haver emès un informe controvertit en l’autorització de projectes que han acabat tenint nefastes conseqüències ambientals o per a la seguretat de les persones i l’entorn. Va donar per bo, a petició de la Junta d’Andalusia, un informe tècnic que garantia l’estabilitat de la bassa d’Aznalcóllar dos mesos abans que s’acabés rebentant i inundant de residus tòxics el riu Guadiamar i el parc nacional de Doñana. L’Audiència de Sevilla va acabar arxivant el cas.
Ara l’ex-coordinador de l’IGME compareixerà davant del titular del jutjat número 4 de Vinaròs, a dos quarts de deu, com a principal responsable i signant de l’informe geològic que el govern espanyol del PSOE va utilitzar per atorgar la concessió administrativa al projecte Castor, un any i mig abans que superés l’avaluació d’impacte ambiental. Al document, De las Heras havia d’analitzar si, des del punt de vista geològic i sismològic, el magatzem era apte per a injectar-hi el gas natural previst. L’organisme estatal assegurava, assumint fil per randa les informacions de l’empresa promotora Escal UGS, que l’estructura oferia ‘un marge de seguretat molt ampli’. L’estudi, a més, descartava la possibilitat de reobertura de la falla oriental d’Amposta, que tancava el magatzem. Malgrat que la concessió administrativa es basava, en bona mesura, en aquest document, De las Heras i els seus tècnics van arribar a admetre que no disposaven de coneixements sobre els controls que s’havien de seguir durant el procés d’injecció del gas i recomanaven que es comprovés la validesa del model durant aquestes operacions.
El resultat de les injeccions efectuades per Escal UGS durant l’estiu i la tardor del 2013 va acabar deixant un rastre de més d’un miler de terratrèmols a la zona, després d’incrementar de manera sobtada els cabals de gas al principi de setembre. Ho van fer per sobre del límit recomanat, segons que l’IGME va acabar reconeixent en un informe del 2014. En aquest mateix document, fins i tot, l’ens estatal va acabar localitzant una falla dins mateix del magatzem que De las Heras i els seus tècnics (que per elaborar l’informe no es van desplaçar a la zona) havien estat incapaços de veure.
A banda De las Heras, aquesta setmana declararan al jutjat número quatre de Vinaròs José Antonio Fernández, demà a dos quarts de deu, i Roberto Rodríguez, dijous a la mateixa hora. Pendent de citació es troba encara l’ex-director general de l’IGME, José Pedro Calvo. També és encausat per aquest informe l’ex-director general d’Energia i Mines, Jorge Sanz. A tots se’ls atribueix un suposat delicte de prevaricació ambiental.
En total, el jutge de Vinaròs va encausar al gener divuit persones, entre els quals hi ha també l’empresa ex-concessionària Escal UGS, el seu president, Recaredo del Potro, i la resta del consell d’administració (set directius més, espanyols i canadencs), en aquest cas per delicte ambiental. També cinc funcionaris del Ministeri de Medi Ambient i el d’Indústria per suposada prevaricació ambiental, a més de Sanz mateix, arran de l’aprovació de l’autorització administrativa i reconeixement d’utilitat pública del projecte, incloent-hi la declaració d’impacte ambiental. Del Potro i Escal UGS, com també alguns funcionaris, havien qüestionat la competència del jutjat vinarossenc per intentar traslladar el cas als jutjats de Madrid.
La plataforma exigeix responsabilitats
En ocasió del començament de les declaracions judicials, la Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia ha convocat una concentració a la porta del jutjat dilluns a les nou del matí. El president de l’entitat, Joan Ferrando, espera que el procediment judicial ‘deixi clares les injustícies que s’han produït, depuri responsabilitats i permeti indemnitzar els afectats’. Segons el seu parer, el desenvolupament del projecte no sols es va fer ‘molt malament’, sinó també ‘molt il·legalment’.
Els representants de la plataforma (que ha sol·licitat permís per a la protesta a l’Ajuntament de Vinaròs) desplegaran una pancarta amb el lema ‘No pagarem el seu fracàs’, al·lusiu al nyap tècnic i a la indemnització de 1.350 milions d’euros aprovada pel govern espanyol del PP en favor de l’empresa de Florentino Pérez quan va renunciar la concessió. ‘Donarem testimoni que la gent del territori continua expectant i volem que es desmantelli’, argumentava Ferrando.
