Els suplements proteics: remei o perjudici?

En Sergi Laliga té 20 anys i combina el fet de jugar professionalment a handbol amb cinc sessions setmanals de gimnàs. L’Izan Alemany, que té la mateixa edat i es va federar fa quatre anys en la disciplina del Taekwondo, també alterna els seus entrenaments amb 4 o 5 dies a la setmana d’aixecament de pesos. Tanmateix, el que sembla presentar-se com dues rutines paral·leles esdevé dissonant quan es parla de l’alimentació com un factor clau. Mentre que el Sergi concep els suplements proteics com un element essencial per tal de rendibilitzar el seu exercici físic i “agilitzar la recuperació muscular”, l’Izan defensa que “a través d’una alimentació sensiblement cuidada” la quantitat requerida de proteïnes ja queda satisfeta.

Joan Sacristán, llicenciat en Química a la Universitat de Barcelona (UB) i especialitzat en Enginyeria Alimentària per l’Institut Químic de Sarrià (IQS), defineix la proteïna com “el nutrient que el nostre cos utilitza per a regenerar els teixits musculars destruïts durant l’exercici”. En aquest sentit, la carn, el peix, els ous o els llegums -aliments rics en proteïnes- han estat tradicionalment els nuclis indiscutibles de l’alimentació monotemàtica dels culturistes. Actualment, però, cal parlar d’un nou element. I és que la proteïna en pols s’ha convertit pels bodybuilders -versió anglesa del terme culturista- en una font de proteïnes essencial. Còmoda i pràctica.

Avui els batuts de proteïnes han dinamitat la indústria del Fitness. Cada vegada més esportistes com en Sergi han trobat en els suplements proteics la solució a “les altes exigències de l’esport professional” i a la poca disponibilitat temporal “per elaborar i cuinar dietes sofisticades”. Al seu torn, però, aquesta nova tendència ha donat peu a una manifestació de veus discordants com la de Noémi Diemer, una impulsora de l’empresa de nutrició esportiva orgànica Foodspring, que denuncia que “l’exigència del mercat ha dut les empreses del sector a maximitzar el seu rendiment econòmic en detriment de la qualitat dels seus productes”.

Un consum des de la ignorància

Poder obtenir infinita informació de forma gratuïta és un dels principals avantatges d’Internet. Tot i això, la llibertat a l’hora de publicar qualsevol contingut posa en entredit la credibilitat del que es publica. Joan Sacristán explica que “les xarxes socials et fan creure que pots aconseguir un cos de bodybuilder gràcies, únicament, a prendre proteïna en pols”. A més a més, ha afegit que sovint “els anuncis d’aquestes empreses són equivocats i immorals”, fet que porta al nutricionista a subratllar la importància d’un “bon assessorament professional” per desmentir les ficcions que es creen per la xarxa.

D’altra banda, el Dr. Stuart Gray, investigador a l’Institut de Ciències Mèdiques i Cardiovasculars i professor de la Universitat de Glasgow, va elaborar un estudi en col·laboració amb la BBC per comprovar, a través un grup de persones com a mostra, si la ingesta de suplements proteics conduïa a un creixement muscular major. Després de setmanes d’experiment, Gray va assegurar “no palpar cap canvi significatiu dins la mostra”. Ambdós grups -consumidors i no consumidors de batuts- havien seguit una dieta equilibrada i personalitzada en funció del pes i l’exercici físic, la qual cosa el va dur a concloure que “dietes equilibrades i adequades a les necessitats de cada organisme són suficients per complir les dosis de proteïna recomanades”.

A banda de demostrar la ineficàcia dels suplements en el marc d’una dieta equilibrada, Gray adverteix dels riscos que pot comportar el consum de certs afegits proteics. De fet, en un estudi realitzat per LGC, uns laboratoris especialitzats en anti-doping, l’Enquesta europea de la contaminació de suplements en la ciència de l’esport (2013) revela que el 10% dels batuts de proteïna inclosos en la investigació estaven contaminats de substàncies prohibides com l’arsènic o el mercuri.

El ronyó, víctima potencial dels excessos 

La llei newtoniana d’acció reacció no falla. Davant una nova realitat on els batuts de proteïnes -la majoria elaborats amb proteïna Whey- s’estan normalitzant ha començat a haver-hi una pujant aparició d’empreses reticents a tots aquells suplements de baixa qualitat que inclouen ingredients nocius per la salut. Aquest és el cas de Foodspring, una companyia especialitzada en la nutrició esportiva orgànica que comercialitza productes que van des dels batuts fins a les barretes. Més enllà de la qualitat del producte, Noémi Diemer apunta que “el cos humà està dissenyat per absorbir només una quantitat determinada de grams de proteïna al dia”. Per tant, si aquesta quantitat s’excedeix, el ronyó haurà de realitzar un sobreesforç per filtrar totes les substàncies resultants del metabolisme de la proteïna. “L’òrgan hauria d’excretar més àcids o filtrar massa calci, fet que podria portar una insuficiència renal crònica”, ha resumit Diemer.

Per contra, un article del Doctor Walser, nefròleg i professor de la Universitat de Hopkins, i una altra investigació d’Anssi H Manninen (Universitat d’Oulu) i publicada a Medicine National Institutes of Health, sostenen un altre tipus de tesi: sempre que es tracti d’una persona sana i la dosi de proteïna no sigui desmesurada, el ronyó no té per què patir cap dany. De fet, argumenten que una dieta alta en proteïnes pot ajudar, fins i tot, a evitar problemes de tensió o diabetis, causes més freqüents de les insuficiències renals. És més, Mackenzie Walser, especialitzat en patologies renals, aprecia en el mateix estudi que “només es recomanaria una dieta baixa en proteïnes a algú que ja pateix d’una malaltia renal, ja que “no hi ha motiu per restringir la ingesta de proteïna en individus sans”.

En el dia a dia dels esportistes

Segons l’Enquesta d’hàbits esportius a Espanya, realitzada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, l’any 2015 un 19,5% de la població practicava esport diàriament. Així, en un context on l’esport cada vegada està més arrelat a la nostra cultura, Nutrisport, empresa referència a Espanya en l’àmbit de la nutrició esportiva, assevera que “cada dia és necessari conèixer més de primera mà quines són les necessitats i les inquietuds dels esportistes”. Així i tot, aquesta tàctica no ha pal·liat el fet que els suplements de proteïnes formin part avui d’un  debat públic força candent.

D’una banda, per la dubtosa qualitat biològica de productes que algunes empreses distribueixen; de l’altra, pel fet que hi hagi un consens en els experts -del sector de la nutrició- sobre les limitades capacitats nutritives dels suplements proteics. I és que tal com conclou Sacristán, l’excés de qualsevol aliment pot comportar problemes de salut: si bé un excés de cafeïna pot donar peu a insuficiències cardiovasculars, “un consum excessiu de proteïnes pot derivar en problemes renals o hepàtics”.