Els substituts de Chrome, iOS, Twitter o WhatsApp ja són aquí: Brave, eOS, Akasha, Status…

Brave, eOs, Akasha, Status…per a molts lectors són noms que encara no signifiquen res. Però ara mateix són els substituts potencials més factibles de Chrome, iOS, WhatsApp o Twitter. La pròxima generació d’eines d’Internet ha irromput amb força i potser ben aviat aquests noms tan desconeguts seran en totes les pantalles, tal com ara hi són els altres.

Tots es presenten amb una mateixa característica: Es reclamen com el retorn a la web humana. Són pro-privacitat i antimonopoli i és per això que, de fet, no aspiren a substituir directament els grans instruments de la Internet d’avui. Però en realitat tenen el potencial per a fer-ho.

Parteixen de la crítica del funcionament actual de la xarxa. Google, Apple, Facebook, Amazon, Uber o Netflix han creat grans imperis generant xarxes privades sobre una infraestructura pública que dominen empresarialment i tecnològicament. La resposta a aquesta situació ha de ser recuperar autonomia personal i col·lectiva a través de xarxes basades en el blockchain i en l’encriptació. En un futur gens llunyà, els cripto-mòbils, l’emmagatzemament de dades en VPN i les criptomonedes alternaran tant la manera de fer les coses com la va alterar l’aparició de Google o WhatsApp. Però mentre aquest dia no arribi, ja hi ha aplicacions preparades per a funcionar en aquest entorn que comencen a ser vistes com l’alternativa als grans noms de la xarxa. Us en presentem les més importants.

Navegador: Brave contra Chrome
El navegador encara és l’eina bàsica de la Internet d’avui, i el Chrome de Google supera de llarg qualsevol altre competidor. Brave sembla el primer que arriba amb les regles de la nova Internet.

Brave afirma als seus usuaris que no són cap producte, cosa que ataca de ple el punt més criticat de Chrome, el fet que col·lecciona dades dels usuaris per a vendre-les després. Brave els dóna un gran control sobre totes aquelles coses que no es veuen fàcilment, com les galetes o els anuncis que us segueixen pertot arreu i que poden ser blocats fàcilment. A més, incorpora eines com la capacitat de fer micropagaments a les webs que us agraden. Per si calia, a més, és extraordinàriament ràpid. De moment es pot trobar en versions per a Windows, Ubuntu-Debian o MacOS, amb la interfície només en anglès.

Emmagatzemament de dades: Storj o IPFS contra Google Drive o Dropbox
Els usuaris d’Internet s’han acostumat d’una manera sorprenent a deixar totes les dades personals al que s’anomena ‘núvol’, en mans de grans companyies. El model d’emmagatzemament descentralitzat, molt més segur per a la privacitat, ja ha emergit amb projectes com Storj o IPFS.

Storj es presenta com una plataforma descentralitzada on hom pot arxivar què vulgui, pagant només el trànsit que genera o l’espai de disc que fa servir, sense clàusules d’ús mínim o de pagaments recurrents. Però la cosa més important és realment el sistema de privacitat que genera, que fa que, de fet, només l’usuari pugui accedir a la totalitat dels seus propis arxius. Storj ja es pot fer servir de prova i es posarà en funcionament quan comenci l’any que ve.

Com passa en alguns altres dels casos que expliquem, IPFS no és directament una còpia alternativa de Dropbox o Google Drive, sinó un concepte completament nou, que de fet vol substituir una de les peces bàsiques d’Internet, el protocol HTTP, és a dir, això que apareix davant cada pàgina web.

IPFS ja es pot fer servir però reclama molts coneixements tecnològics, cosa que l’allunya de l’usuari normal i corrent. Crítica l’HTTP perquè és ineficient i car, a més de centralitzat, cosa que els autors consideren que representa un gran perill.

Missatgeria: Statuts contra WhatsApp
La missatgeria instantània ha esdevingut un dels serveis més emprats al món, amb WhatsApp, que pertany a Facebook, encapçalant clarament aquest segment tecnològic. Sembla que Statuts és l’alternativa més preparada per a fer-ne el relleu, si hi ha les condicions favorables.

De fet, és molt més que un servei de missatgeria. Es presenta com un sistema operatiu complet, que no solament permet d’enviar comentaris als contactes sinó que afavoreix tota mena d’interaccions, fins i tot enviar diners directament d’una persona a una altra. En aquesta plataforma, encara en fase beta, ja han anunciat que funcionaran tot d’aplicacions interessants com uPort, Etherisc o ujoMusic. Malgrat que de moment no es pot descarregar, ja hi podeu participar en un fòrum de debat.

Xarxes socials: Steemit o Akasha contra Facebook i Twitter
Les xarxes socials han estat el terreny més fèrtil d’Internet aquests darrers anys, però també el que més problemes ha generat. Els conflictes de Facebook han arribat a la política mundial i Twitter perd la seva fama de neutralitat –per exemple, l’Onze de Setembre passat va tancar durant unes hores el compte de VilaWeb quan començava la manifestació i encara no s’ha dignat a explicar-ne la raó.

De moment, les dues alternatives que semblen més viables responen als noms de Steemit i Akasha.

Totes dues es presenten com a xarxes socials descentralitzades, i Steemit fins i tot arriba a pagar als seus membres per continguts especialment bons. Akasha es presenta com a una xarxa particularment interessada en la llibertat d’expressió, en els drets humans i a lluitar contra el control de la informació. Té dues aplicacions, una web i una d’escriptori, però requereixen coneixements tècnics per a posar-la en funcionament. Encara no és preparada per a un usuari normal i corrent. Steemit, en canvi, es pot fer servir des d’una pàgina web sense cap més complicació. Evidentment, cap de les dues poden comparar-se en nombre d’usuaris, ni de lluny, a les xarxes socials actuals, però els experts les consideren les alternatives més clares, si saben aprofitar les crítiques als monstres de la xarxa actual.

Sistemes operatius: eOS i Essentia, contra iOS o Android
La nova onada d’Internet amenaça fins i tot els totpoderosos sistemes operatius com iOS, Android, Windows i el mateix Linux. eOS i Essentia apareixen ara mateix com els projectes més avançats.

Essentia es pot engegar en qualsevol aparell connectat a la xarxa i hom hi pot fer servir ben facilment moltes de les aplicacions que hem citat en aquest article. Això fa que ara mateix sigui l’alternativa que més gent fa servir, tot i que el seu nombre d’usuaris no és comparable en cap cas al de les plataformes comercials actuals.

L’altre sistema operatiu, si es pot dir així, ja molt avançat, és eOS. Però és fàcil d’accedir per al públic en general i és en fase de proves.