16.06.2016 - 19:03
Alerta que el dret d’asil patix un “greu reculada” a Europa i que Espanya va denegar 7 de cada 10 peticions examinades en 2015
VALÈNCIA, 16 (EUROPA PRESS)
Les peticions d’asil a la Comunitat Valenciana s’han duplicat en 2015, fins a superar les mil sol·licituds, sobretot de persones procedents d’Ucraïna i Síria. En concret, a València van passar de les 473 a més de 800 i a Alacant van pujar de 96 a 300, mentre Castelló va ser l’única de les tres províncies en la qual van baixar de 36 a 32, segons les dades que recopilades per la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) a València.
L’organització, que este dijous ha presentat el seu Informe Anual 2016 ‘Les persones refugiades a Espanya i a Europa’, ha precisat que enguany, “per primera vegada en 14 anys”, el Ministeri de l’Interior no ha desglossat les xifres, pel que ha acudit a les oficines d’asil de cada província i al CIE de Sapadors a València per a recollir les dades.
L’informe alerta que malgrat del fort increment del nombre de persones que van buscar refugi l’any passat, “tant la Unió Europea com Espanya van adoptar mesures que han posat en greu perill un dret humà com l’asil”.
Els conflictes en països com Síria, l’Iraq o Afganistan han provocat que centenars de milers de persones veieren a Europa “l’última possibilitat per a salvar les seues vides i les de les seues famílies”. Així, el nombre de sol·licitants d’asil es va duplicar en 2015 respecte a l’any anterior, i va arribar a 1.321.600. Tot i això, “només es van resoldre favorablement poc més 300.000”, lamenta CEAR.
Espanya va denegar 7 de cada 10 de les sol·licituds d’asil, el 68,5%, de les sol·licituds que va examinar l’any passat, quan va rebre 14.881 peticions la xifra més alta mai registrada, tot i que es va pronunciar sobre 3.000 casos. Un any més, les persones de nacionalitat siriana van encapçalar el llistat de sol·licitants, seguides de les quals procedixen d’Ucraïna i Palestina.
Es van resoldre poc més de 3.200 sol·licituds, de les quals es va acceptar el 31%, un percentatge molt allunyat de la mitjana europea que es va situar entorn del 50%.
“Resulta molt decebedor comprovar com Espanya a penes va poder oferir l’any passat algun tipus de protecció internacional a 1.020 persones i reubicar a 18 refugiats dels 16.000 compromesos”, ha lamentat la secretària general de CEAR, Estrella Galán.
Davant d’estes xifres, ha denunciat una “alarmant reculada” del dret de refugi tant a nivell nacional com europeu durant 2015. La decisió dels països de la UE de “blindar les fronteres” i no oferir vies legals per a sol·licitar asil, assenyala, “va provocar que la majoria dels refugiats haguera d’arriscar la seua vida al Mediterrani, sortejar tanques de filferro i allargar el seu recorregut a causa dels tancaments de frontera”.
Més de 3.700 persones han mort en este periple, mantenint-se com la ruta més mortal del món, necessita en el seu informe.
“Primer amb la seua passivitat, i després amb el seu blindatge de fronteres, Europa ha perdut una gran oportunitat per a estar a l’altura dels seus valors fundacionals i demostrar que es pren seriosament els drets humans” ha sostingut Galán.
A Europa, la distribució de les sol·licituds d’asil a Europa ha estat “molt desigual”, ja que mentre Alemanya ha rebut al voltant de mig milió, Espanya es va mantindre entorn a l’1% del total. “Països com Hongria o Àustria van donar a les seues polítiques d’asil un clar segell xenòfob i autoritari”, ha censurat.
“Malgrat el moviment de solidaritat sense precedents que ha començat a Europa des de setembre cap a les persones que fugen de la guerra o la persecució, –ha puntualitzat–, els líders de la UE han estat incapaços d’oferir una resposta comuna i de complir els compromisos que ells mateixos havien establit”.
Segons Galán, “la diferència entre la lentitud en el procés de reubicació i la rapidesa amb la qual es va adoptar l’acord amb Turquia és la millor mostra de la voluntat política de la UE: acollim a comptagotes durant mesos, tanquem fronteres en un instant”.
Per la seua banda, la coordinadora dels servicis jurídics de l’entitat, Paloma Favieres, ha apuntat que “si no es produïx un canvi profund en les polítiques de migració i asil de la Unió Europea, tots els tractats i normatives que reflectixen el dret d’asil quedaran en paper mullat”.
L’organització critica també en el seu informe la “congelació” dels expedients procedents d’Ucraïna o Mali en espera que els conflictes arriben al seu final, la continuïtat de les anomenades “devolucions en calent” a Ceuta-Melilla, la il·legalitat de les quals han establit diferents organismes internacionals; així com les dificultats d’accés al procediment d’asil en els CIE.
PROPOSTES PER AL NOU GOVERN
CEAR demana al Govern que isca de les urnes el 26 de juny que revertisca la tendència i adopte cinc compromisos, el primer dels quals és instar “de manera immediata” la suspensió de l’aplicació de l’acord entre la UE i Turquia per a la devolució de refugiats, seguit de l’acollida també immediata, de les persones que es troben a Grècia i Itàlia que s’ha compromès a protegir.
Alhora, exigixen la posada en marxa de vies legals i segures d’accés al procediment d’asil, habilitant per tal fi les ambaixades i consolats, facilitant l’emissió de visats humanitaris, complint els compromisos de reassentament i assumint programes més ambiciosos.
En la mateixa línia, sol·liciten que s’eliminen “els obstacles” per a l’accés al dret d’asil, posant fi a “les devolucions il·legals de persones migrants i refugiades a les fronteres de Ceuta-Melilla”, suprimint l’exigència de visat de trànsit als sirians, trasposant les directives europees en matèria de protecció internacional i desenvolupant el reglament de la llei d’Asil, que porta set anys pendent.
