Els socis del PEN faculten la junta perquè prengui mesures contra Carme Arenas

Ahir a la tarda es va fer al Col·legi de Periodistes de Catalunya una assemblea extraordinària del PEN Català. Els socis havien de debatre i decidir sobre un únic punt de l’ordre del dia: ‘Proposta i aprovació, si escau, de l’exercici, en nom de l’Associació, de l’acció de responsabilitat prevista a l’article 322-17 del codi civil de Catalunya contra la Sra. Carme Arenas Noguera pel rescabalament dels danys econòmics causats a l’associació PEN Català durant l’exercici per part seva dels càrrecs de presidenta i secretària general de la Junta Directiva de l’entitat.’ La junta li reclama 373.000 euros, una quantitat que sorgeix de comptes sense justificar d’aquests últims deu anys, després d’haver fet una auditoria externa. El nucli del conflicte prové del fet que Arenas va retirar petites quantitats de diners, de manera continuada, d’un compte fent servir només la seva signatura, tot i que és establert que les associacions en necessiten dues.

A l’assemblea, hi van assistir cent socis i hi havia cent un vots delegats. Es van comptabilitzar 198 vots: 169 vots a favor de la junta, 24 en contra i 5 en blanc. De manera que, per una majoria àmplia, es va facultar la junta per a prendre mesures contra Carme Arenas, per les irregularitats econòmiques que no pot justificar.

Es preveia que l’assemblea seria llarga i ho va ser: més de tres hores. L’oratge, plujós i encapotat, anava en sintonia amb la situació. Tensió i nerviosisme. Segons que han explicat a VilaWeb diversos socis assistents a l’assemblea, a les sis de la tarda la sala era gairebé buida, una trentena de socis a tot estirar. Després, es va anar animant fins a arribar al centenar.

La taula que presidia la sala era formada d’esquerra a dreta pel vice-president de les Illes Balears, Miquel Àngel Llauger; el vice-president Jaume Subirana; la secretària, Gemma Rodríguez; la presidenta, Àngels Gregori; i els dos advocats de la junta. Primer va intervenir Àngels Gregori explicant tots els esdeveniments succeïts d’ençà que ella havia assumit la presidència de l’entitat, el juny de l’any passat, fins ara. Després van parlar els dos advocats, que oferiren una visió pràctica dels fets –no jurídica–, sense entrar en detalls de factures concretes. Van centrar-se en el fet irregular que Carme Arenas tenia una sola signatura per a treure diners d’un compte del banc. Legalment, això no és permès a les associacions, a les quals, per una qüestió de seguretat, sempre requereixen dues signatures.

Després va intervenir Carme Arenas, que va apel·lar a la tasca que havia fet durant tants anys al PEN, als projectes realitzats i a les fites aconseguides, i va dir sentir-se atacada i desprotegida. Però no va entrar a justificar les irregularitats econòmiques de les quals és acusada. Tot seguit, va intervenir el seu advocat. El seu principal argument fou que no havia pogut veure en cap moment l’auditoria ni cap paper, fet que els membres de la junta han negat. La presidenta, Àngels Gregori, no va entrar a discutir amb l’advocat d’Arenas, només va assegurar que totes les reunions fetes amb Carme Arenas, el seu advocat i més socis s’havien enregistrat i que, per tant, hi havia una prova oral que refutava l’acusació de l’advocat d’Arenas.

En el torn de paraules dels socis, van intervenir socis a favor de Carme Arenas i en contra. L’ex-presidenta va rebre el suport apassionat i la defensa de Dolors Ollé, que havia estat presidenta del PEN quan ella n’era secretària. També l’escriptora Maria Barbal s’hi va manifestar a favor i va llegir un escrit de Josep-Maria Terricabras, que era a Brussel·les, també favorable a Arenas. I encara va parlar el poeta Narcís Comadira, defensant-la.

Però Dolors Ollé va tenir la mala fortuna de dir que el PEN que ella havia heretat quan va assumir la presidència era inodor, insípid, incolor i invisible. I això va irritar alguns dels socis que formaven part de la junta del PEN anterior a la seva presidència, presents a l’assemblea, que li ho van recriminar: Mercè Ibarz, Vinyet Panyella, Àlex Broch…

Ara, més enllà dels enfrontaments i el nerviosisme, va ressonar per sobre de totes les intervencions la de l’ex-editor i escriptor Carles Jordi Guardiola, que va demanar una mediació per arribar a un acord, abans d’arribar als tribunals. També l’escriptora Bel Olid, donant suport a les accions de la junta, es va manifestar a favor d’arribar a un acord.

Una part dels socis que han donat el sí a la junta creuen, amb tot, que és un afer complex, que s’ha traslladat als socis d’una manera precipitada i que haver de decidir en aquestes circumstàncies no és adequat. La mediació hauria de resoldre, per una banda, els deutes fiscals que es deriven d’aquestes irregularitats. I també uns altres punts tèrbols, com el fet de si Carme Arenas tenia una comissió de servei o d’excedència quan presidia el PEN, situació laboral sobre la qual no hi ha cap document que hi posi llum. Hi ha moltes coses enlaire.

Aquest matí la junta del PEN ha convocat una conferència de premsa per valorar l’assemblea i explicar els passos a seguir d’ara endavant.