01.12.2024 - 21:30
|
Actualització: 01.12.2024 - 23:12
Els primers sondatges de les eleccions legislatives celebrades avui a Romania atorguen, de moment, una certa avantatge al governant Partit Socialdemòcrata (PSD), del primer ministre Marcel Ciolacu, que sembla contenir l’ascens de l’extrema dreta i el nacionalisme, protagonistes d’un salt enorme de popularitat des dels darrers comicis.
Ara mateix, i sense comptar els importants vots de la diàspora, el PSD obté un 26% dels vots, set punts per davant de l’Aliança per la Unitat dels Romans (AUR), la formació ultradretana que presideix George Simion, que, amb tot, ha pujat gairebé 10 punts respecte dels darrers comicis legislatius.
El PSD, per la seva banda, ha perdut sis punts percentuals, segons les enquestes i estimacions recollides pel portal romanès Capital. La també conservadora Unió per Salvar Romania (USR), de la candidata presidencial Elena Lasconi, ocupa el tercer lloc en intenció de vot, amb el 15,5%, empatada amb els liberals (PNL).
Si bé fins ara les diferències ideològiques a Romania transitaven entre conservadors i progressistes, l’actual tauler polític ha derivat en una confrontació entre proeuropeistes i euroescèptics, d’on podrien sorgir aliances impossibles com la dels socialdemòcrates i l’USR.
Un escenari “molt possible” que ja fou suggerit aquesta setmana pel primer ministre Ciolacu, qui hi va afegir els liberals, també en crisi, amb l’objectiu de no entorpir les altres aspiracions europees de Romania, com ara l’adopció de l’euro com a moneda.
Per agreujar el caos de la temporada electoral a Romania, hi ha una ordre judicial per a un recompte de la primera volta de les eleccions del 24 de novembre, després que alts funcionaris de seguretat denunciessin que la contesa fou interferida de manera artificial per la intromissió russa.
La decisió del Tribunal Constitucional de Romania planteja la possibilitat d’una repetició de la votació de la primera volta, una decisió que podria inflamar la ira dels votants.
L’ascens de l’extrema dreta representa, en qualsevol cas, un reforç per al sorprenent candidat ultra Călin Georgescu de cara a una hipotètica segona volta de les encara incertes eleccions presidencials, que l’enfrontaria a Lasconi.
Tot i que Romania és una democràcia parlamentària, la figura del president influeix en l’agenda política, fet que complica governar sense una certa col·laboració amb ell.