Els sis llibres de Rosa Calafat i Lluís Llach per a aquestes vacances

Qui no aprofita els dies de vacances i bon temps per avançar lectures que la quotidianitat trepidant del curs no permet? Els llibres són un dels elements més destacables de l’estiu, especialment de la desconnexió que permeten les vacances. Els llibres acompanyen els viatgers més intrèpids, els amants de les onades i la sorra de platja, dels cels clars i profunds de la muntanya… Vagis on vagis, un bon llibre no ha de faltar mai. Per això, per ajudar els inquiets, els indecisos i els tastaolletes, us proposem una sèrie que publicarem cada dia amb recomanacions literàries de personalitats destacades del nostre país. Les recomanacions d’avui les fan la lingüista Rosa Calafat i el cantant i diputat Lluís Llach. Els hem demanat tres llibres a cadascú i la raó perquè els proposen.

Els llibres de Rosa Calafat:

Una conxorxa d’enzes, de John Kennedy Toole (Grans Èxits Universals, traducció de Maria-Antònia Oliver)
L’Ignatius Reilly fa pudor, talment com el seu saber i la seva poca bondat. És un home egoista. Un clàssic que ens fa riure i a l’hora ens deixa un gust amarg, massa. Tots coneixem un Ignatius. Anau-hi en compte. Assaboriu-ne la lectura a través d’una traducció excel·lent al català, plena de registres.

La mort del pare. La meva lluita I, de Karl Ove Knausgard (L’Altra Editorial)
Aquest és el primer volum del sextet ‘La meva lluita’. Una obra plena de solitud moderna i universal ubicada a Noruega i de camí cap a Suècia. A través del detallisme precís de tot allò que l’envolta, l’escriptor sap magistralment guiar-nos cap a tots els seus dimonis interiors.

El Doctor Faustus, de Thomas Mann (Grans Èxits Universals, traducció Joan Fotcuberta)
La vida del compositor alemany Adrian Leverkühn contada per Serenus Zeitblom. És el bé i el mal de l’home. És el debat sobre què és vida. És una narració, és un llibre de filosofia, d’història… És una gran novel·la. És imprescindible.

Els llibres de Lluís Llach:

Poemes, de Kavafis (Editorial Cal·lígraf, traducció de Carles Riba)
Si per si sol ja val la pena, en aquesta versió s’expliquen molts dels viaranys que en Riba recorregué, guiat per la hispanista grega Júlia Iatridi, per endinsar-se en el món kavafià. Els especialistes del poeta alexandrí sempre han considerat que la traducció d’en Riba era una de les millors que l’obra d’en Kavafis havia generat en totes les llengües. Em toca recomanar-lo i ho faig de grat.

No plorar, de Lydie Salvayre (Anagrama)
Comparteixo la descoberta d’un llibre que he començat aquests dies. Des de les primeres pàgines m’ha corprès i tinc la completa seguretat que anirà a més. Com a garantia d’això que dic, hi ha el premi Goncourt que aquesta escriptora francesa d’ascendència andalusa i catalana va guanyar el 2014.

El nom de la rosa, d’Umberto Eco (Destino)
I finalment un clàssic de final del XX que aconsello a la gent jove. Sí, a la gent jove perquè llegir ‘El nom de la rosa’ d’Umberto Eco eixampla la mirada per entendre més bé la complexitat de l’ésser humà amb qui conviuran, de la vida que compartiran, de la història que hauran de revisar… i del gaudi (llegint-la).