Els sis llibres de Neus Munté i Enric Morera per a aquestes vacances

  • Una sèrie de recomanacions de lectures d'estiu a càrrec de personalitats de tot el país

VilaWeb

Pere Cardús

11.08.2016 - 22:00
Actualització: 11.08.2016 - 22:28

Qui no aprofita els dies de vacances i bon temps per avançar lectures que la quotidianitat trepidant del curs no permet? Els llibres són un dels elements més destacables de l’estiu, especialment de la desconnexió que permeten les vacances. Els llibres acompanyen els viatgers més intrèpids, els amants de les onades i la sorra de platja, dels cels clars i profunds de la muntanya… Vagis on vagis, un bon llibre no ha de faltar mai. Per això, per ajudar els inquiets, els indecisos i els tastaolletes, us proposem una sèrie que publicarem cada dia amb recomanacions literàries de personalitats destacades del nostre país. Les recomanacions d’avui les fan la consellera de Presidència de la Generalitat i vice-presidenta del Partit Demòcrata Català, Neus Munté, i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera. Els hem demanat tres llibres a cadascú i la raó perquè els proposen.

Els llibres de Neus Munté:

Captura de pantalla 2016-08-11 a les 21.53.12

Un gos, d’Alejandro Palomas (Columna)
Recomano aquesta novel·la que arrenca molts riures i somriures, i alhora mostra la complexitat de les relacions humanes i familiars.

Malparits, de Genís Sinca (Columna)
Un títol cridaner i un desenvolupament original són la solució narrativa per a parlar dels abusos sexuals a menors.

Res no és perfecte a Hawaii, de Màrius Serra (Proa )
Una barreja d’estils literaris diversos (novel·la històrica, novel·la negra ), ambientada en un complex turístic situat a les illes de Hawaii.

 

Els llibres d’Enric Morera:

Captura de pantalla 2016-08-11 a les 21.51.23

Aquests són els tres llibres que he llegit o en procés. La mort t’assenyala (La cua de palla) és una novel·la negra de Ross Macdonal per a obrir boca i canviar (o no) el registre de les Corts. La vida amarga (Edicions 62) és un clàssic de Josep Pla en què sempre trobes profunditat. Període confús, de desordre de l’Europa d’entreguerres amb un cert paral·lelisme a la desorientació actual. I l’obra magna de Mary Beard: Senatus Populus Que Romanus (Crítica). Saber d’on vens per albirar on pots arribar. De menut, al meu col·legi d’Oliva hi havia una  inscripció original romana. Potser d’ací ve el meu interés per com una xicoteta ciutat del Laci al costat del Tíber va esdevenir la gran potència del món antic.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor