Els sis llibres de Marina Garcés i Vicenç Villatoro per a aquestes vacances

Qui no aprofita els dies de vacances i bon temps per avançar lectures que la quotidianitat trepidant del curs no permet? Els llibres són un dels elements més destacables de l’estiu, especialment de la desconnexió que permeten les vacances. Els llibres acompanyen els viatgers més intrèpids, els amants de les onades i la sorra de platja, dels cels clars i profunds de la muntanya… Vagis on vagis, un bon llibre no ha de faltar mai. Per això, per ajudar els inquiets, els indecisos i els tastaolletes, us proposem una sèrie que publicarem cada dia amb recomanacions literàries de personalitats destacades del nostre país. Les recomanacions d’avui les fan la filòsofa Marina Garcés i l’escriptor Vicenç Villatoro. Els hem demanat tres llibres a cadascú i la raó perquè els proposen.

Els llibres de Marina Garcés:

Oficio de tinieblas, de Rosario Castellanos (Libros del silencio)
Novel·la d’una gran narradora i poetessa mexicana, que s’endinsa en la revolta dels indígenes chamulas, que va succeir el 1867 a Chiapas i que va acabar amb la crucifixió d’un d’ells. Mentre llegia aquesta novel·la estant a Mèxic, al mateix poble de San Juan Chamula, els habitants van matar-ne el batlle i uns quants dels seus col·laboradors. Aquesta novel·la, basada en fets reals, ens posa davant d’un passat caciquil que és també el present d’un Mèxic on es creuen els poders més antics i els poders més actuals, passions ancestrals i interessos transnacionals.

La CIA y la guerra fría cultural, de Frances Stonor Saunders (Debate)
Aquesta obra d’investigació comença amb una frase que fa estremir: els millors col·laboradors són aquells qui no saben que treballen per nosaltres. Des d’aquest punt de partida, explora els anys que, durant la guerra freda, la CIA va fer servir la cultura, dins i fora dels EUA, per intervenir en les idees i la geopolítica mundial. Un llibre que és una alerta per a tots els qui ens podem relacionar ingènuament amb la tasca cultural, siguem on siguem.

El libro de los cambios, d’Yijing (Editorial Atalanta)
I de fons, un clàssic xinès, un dels llibres més antics de la humanitat. En temps de crisi i de canvis, en una actualitat marcada pel signe de la catàstrofe o de la fi dels temps, aquest llibre permet de pensar el sentit de les transformacions de manera oberta i no lineal. És un llibre que es pot llegir de moltes maneres, però que per a mi és una eina molt valuosa per a evitar una de les trampes de la nostra cultura occidental: veient la incertesa, només sabem preguntar-nos si les coses acabaran bé o malament, com a les pel·lícules o com al judici final. L’I Ching ens ensenya a relacionar-nos amb els canvis, no amb els finals.

Els llibres de Vicenç Villatoro:

Bella del Senyor, d’Albert Cohen (Columna)
Una de les històries més desmesurades i apassionades sobre l’amor, el desamor i la gelosia. Si pot ser, completada amb els altres llibres de la sèrie de Solal.

El cor del senglar, de Baltasar Porcel (Edicions 62)
Perquè aquest país nostre oblida massa de pressa i llegeix amb massa prejudicis. Una obra plena de força tel·lúrica i de Mediterrani de veritat. Un gran Porcel.

Suite francesa, d’Irene Nemirovsky (La Magrana)
Perquè ens convé de llegir sobre el final dels anys trenta, també com una vacuna, i aquesta és una de les obres més viscudes i més precises. El retrat d’una època. La ‘Guerra i pau’ del segle XX.