15.08.2016 - 22:00
Qui no aprofita els dies de vacances i bon temps per avançar lectures que la quotidianitat trepidant del curs no permet? Els llibres són un dels elements més destacables de l’estiu, especialment de la desconnexió que permeten les vacances. Els llibres acompanyen els viatgers més intrèpids, els amants de les onades i la sorra de platja, dels cels clars i profunds de la muntanya… Vagis on vagis, un bon llibre no ha de faltar mai. Per això, per ajudar els inquiets, els indecisos i els tastaolletes, us proposem una sèrie que publicarem cada dia amb recomanacions literàries de personalitats destacades del nostre país. Les recomanacions d’avui les fan la filòloga i directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs i el bioquímic Juli Peretó. Els hem demanat tres llibres a cadascú i la raó perquè els proposen.
Les propostes de Laura Borràs:
Tres presoners, d’Aurora Bertrana (Club Editor)
Per a escalfar motors amb vista a la commemoració dels 125 anys del naixement d’Aurora Bertrana, recomano aquesta novel·la breu d’una autora que va representar l’encarnació d’una modernitat intel·lectual desconeguda en el seu temps per a una dona.
És un relat sobre la guerra, sobre les relacions entre vencedors i vençuts des d’una òptica intimista, de la quotidianitat de la vida petita, de la mirada interior. Lluny de l’èpica bèl·lica i mostrant –si de cas– els estralls de la guerra al cor d’una petita comunitat de veïns, l’autora obre el diafragma i enfoca la seva càmera cap a una realitat negligida i invisible: la de les relacions entre homes i dones que abans eren enemics i ara són obligats a conviure.
La vella capitana, de Josep M. Espinàs (La Campana)
Amb 90 llibres i 62 Sant Jordis celebrats, la darrera novetat editorial de Josep M. Espinàs ens acosta a un tema complicat i espinós (la mort), però ho fa amb el seu estil lúcid i carregat d’ironia. Ple de referències literàries, començant pel títol, manllevat d’un vers de Baudelaire; aquest tractat sobre la mort és un mirall en què tots trobarem el nostre reflex. Els comentaris, reflexions, anècdotes i sarcasmes (que també hi són, no podia ser de cap altra manera!) ens permetran d’endinsar-nos en el desagradable tema de la mort fins i tot amb un somriure als llavis!
Però, això sí, ‘oh Mort, vella Capitana’, encara no és l’hora de llevar l’àncora!
Poesia completa, de Lluís Solà (Edicions de 1984)
Per a preparar l’homenatge que el Departament de Cultura, mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes, el 26 de setembre vinent, llegir Lluís Solà és un bàlsam per a reconciliar-se amb el món mitjançant un poeta d’un compromís moral altíssim, com es pot veure en aquests versos:
‘Imaginar un món en el qual el centre no siguem nosaltres.
Un món en el qual el jo no sigui el centre de nosaltres.
Un món en el qual el centre hauria de ser la pietat.’
Solà tot ho espera, de la paraula, i també tot li ho reclama. La seva és una poesia que sap de la força de les paraules en l’exercici de construir(-nos) el món. Imprescindible el seu pròleg: ‘La paraula i la poesia’:
‘La poesia que decideix amor i guerra, acord i desacord, fraternitat i solitud (…) Consol si necessitem consol, bellesa si ens manca bellesa, vida si dubtem de la vida.’
Llegir Solà ens ofereix bellesa i vida poètiques!
Les propostes de Juli Peretó:
La sega, de Martí Domínguez (Proa)
El soroll del temps, de Julian Barnes (Angle editorial)
Pensar l’islam, de Michel Onfray (Edicions de 1984)
Els dos pirmers són dues novel·les inquietants perquè et fan posar a la pell de persones que han suportat les formes diverses de la violència d’estat. Siga una família de masovers a la postguerra al Maestrat, siga el músic Xostakòvitx sota l’estalinisme. El tercer ajuda a reflexionar sobre la bogeria islamista i les responsabilitats d’un Occident que no ha deixat mai de fer la guerra. Ens cal més Voltaire.
