07.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 08.08.2016 - 01:21
Qui no aprofita els dies de vacances i bon temps per avançar lectures que la quotidianitat trepidant del curs no permet? Els llibres són un dels elements més destacables de l’estiu, especialment de la desconnexió que permeten les vacances. Els llibres acompanyen els viatgers més intrèpids, els amants de les onades i la sorra de platja, dels cels clars i profunds de la muntanya… Vagis on vagis, un bon llibre no ha de faltar mai. Per això, per ajudar els inquiets, els indecisos i els tastaolletes, us proposem una sèrie que publicarem cada dia amb recomanacions literàries de personalitats destacades del nostre país. Les recomanacions d’avui les fan la diputada Anna Gabriel i l’escriptor Manuel Baixauli. Els hem demanat tres llibres a cadascú i la raó perquè els proposen.
Els llibres d’Anna Gabriel:
La batalla de l’Horta, d’Enric Llopis (Sembra)
Hi ha un cor que batega al nostre país, és l’Horta. És paisatge, manera de viure i referent de lluita. I Sembra Llibres té l’encert de publicar-ne una crònica imprescindible.
La Torre de la Serra, de Joni D. (Tigre de Paper)
Sóc subscriptora a Tigre de Paper… i en rebo totes les publicacions. Pero La Torre de la Serra em fa una il·luisió ben especial… perquè és una història de maquis i de lluita antifeixista, i perquè l’explica un bon amic, el Joni.
Autobiografia, d’Angela Davis (Capitan Swing)
M’agrada especialment el gènere biogràfic i m’agrada tenir presents dones que han estat i són lluitadores. Són guia i són camí…
Els llibres de Manuel Baixauli:
La pregària de Txernòbil, de Svetlana Aleksiévitx (Raig Verd)
Una zona d’exclusió on brilla el sol i creixen, esponerosos, els arbres, on amb prou feines viuen, furtivament, quatre bandejats i no pocs animals. Un paradís negre contat per un cor de veus dolces, terrorífiques.
L’home que mirava passar els trens, de Georges Simenon (Edicions 62)
Mentre molts escriptors s’esforcen inhumanament per dir banalitats en un estil il·legible, Simenon parla de les profunditats de l’ànima amb un llenguatge fàcil i molt plaent de llegir.
L’alè, de Thomas Bernhard (El Gall Editor)
Bernhard és gran per l’estil, tracte què tracte. Un estil brillant, manicomial, d’un humor corrosiu. I per l’esmolada manera de mirar-ho i de jutjar-ho tot. L’alè parla de la seua experiència juvenil a la ‘sala de morir’, on internaven els desnonats, d’un sanatori de Viena.
