08.01.2020 - 21:50
Avui es preveu una gran manifestació a Perpinyà i també un altre dia de vaga general a Catalunya Nord i a l’estat francès, després de la convocatòria emesa fa dies per la intersindical (formada per CFE-CGC, CGT, FO, FSU i SOLIDAIRES). Aquesta jornada de vaga i protestes contra la reforma de les pensions impulsada per l’executiu d’Emmanuel Macron arriba quan fa un mes i quatre dies que començà la vaga general, especialment seguida pel sector ferroviari i els treballadors del transport públic de París. A Catalunya Nord la manifestació de Perpinyà ha de començar a les 10.30 a la plaça de Catalunya i s’ha d’acabar al Castellet. Serà la primera mobilització de tres dies seguits de protestes.
Els convocants mantenen la posició amb què van començar la vaga: una oposició total a la polèmica reforma de les pensions, que fusiona els quaranta-dos règims de jubilació existents –dividits segons la professió–, amb l’objectiu d’implantar un sistema universal per punts. Els sindicats calculen que amb aquests canvis les pensions disminuiran del 20% al 30%. Així mateix, denuncien el retard en l’edat de jubilació (de 62 anys a 64), que preveu aquest nou sistema.
Després d’un mes d’aturades ininterrompudes i protestes, Frederic Traby, delegat del sindicat majoritari de l’ensenyament públic, SNUipp-FSU, valora positivament les mobilitzacions, però remarca que el seguiment ha estat molt diferent segons el sector: ‘A cada feina ha estat diferent. Els tossuts són els dels ferrocarrils i transports urbans de París, que a més reben molta atenció mediàtica –explica–. A l’Ensenyament hi ha mestres que han fet deu o dotze dies de vaga. Hi hem tingut xifres de rècord, en aquest sector. Feia quaranta anys o cinquanta que no vèiem tantes escoles tancades… Però allò que ha funcionat realment són els dies forts, en què es concentren les manifestacions. Avui serà el quart dia gran, després del 5, el 10 i el 17 de desembre’. De fet, a la vaga d’avui hi donen suport sectors que van més enllà dels transports i també es preveuen blocatges a les principals refineries.
Quant al seguiment de la vaga a Catalunya Nord, Traby destaca que ha estat semblant al de tots els territoris de l’estat francès fora de París, on les vagues del sector ferroviari i del metro han estat molt importants: ‘A Catalunya Nord, si no tens el tren pots anar amb automòbil, però a París provar d’entrar amb cotxe a la ciutat un dia de vaga pot voler dir cinc hores. Pel que fa a les vagues a les escoles, els pares dels alumnes comprenen la vaga. Hi ha paciència, en l’opinió pública.’ Fins al punt que la major part de la població a l’estat francès considera que la vaga és justificada. Segons un sondatge publicat per France Info i Le Figaro, un 61% dels enquestats hi dóna suport i un 39% s’hi oposa. A més, la caixa de resistència de suport a la vaga indefinida ja té 1,6 milions d’euros.
Es podia esperar una certa tensió amb la policia, però durant aquest mes no hi ha hagut problemes greus a Catalunya Nord, com sí que va passar l’any passat amb les protestes de les Armilles Grogues i també en la vaga d’ara a París. ‘Al govern li ha fet por que la policia deia que potser també s’aturaria perquè la qüestió de les pensions també els afecta. És per això que han arribat a un acord amb ells perquè no entressin en la vaga’, explica Traby.
Una vaga més llarga que no la de 1995
L’opinió pública, el govern i els mitjans de comunicació esperaven que aquesta mobilització fos igual o més gran que la de 1995, quan una vaga general –també contra la reforma del sistema de jubilació– va aconseguir els seus objectius. Llavors el govern va recular després de tres setmanes de vaga perquè el país era pràcticament blocat. Després de més d’un mes d’aturades, aquesta ha estat la vaga més llarga, però Traby considera que ambdues no són comparables i creu que en el context actual és difícil de fer una vaga tan gran i efectiva com aquella: ‘Ha estat diferent perquè llavors hi havia moltes més empreses públiques en l’electricitat, el correu, el gas… Hi havia bastions sindicals més forts. Després de trenta anys de privatitzacions, és més difícil de fer vaga a les empreses privades’.
Tanmateix, sí que ha tingut una importància especial la vaga de ferrocarrils de SNCF, la més llarga d’aquesta empresa i que s’espera que es revifi els tres dies vinents. És per això que l’empresa ha anunciat que demà el trànsit de trens es trobarà molt afectat (també a Catalunya Nord) i que el nombre de trens i autocars que circularan serà limitat.
Una de les singularitats d’aquesta darrera vaga és el fet que hi hagin donat suport col·lectius que no acostumen a fer-ne. És el cas dels advocats, per exemple, que van començar-la dimarts i preveuen de fer-la durar tota la setmana. És la primera vegada a Catalunya Nord que els advocats fan vaga tota una setmana, i això ha paralitzat tots els judicis, tant civils com penals i administratius.
Macron, decidit a aprovar la reforma
Malgrat la durada de la vaga, el gran seguiment que ha tingut al sector ferroviari i al transport públic i l’adhesió a les protestes de diversos sectors, Macron es manté decidit a aplicar la reforma de les pensions. Al discurs de Nadal va dir que era un ‘projecte de justícia i de progrés social’. Les concessions del seu executiu, segons que denuncia el delegat sindical, s’han reduït a acords individuals amb certs sectors: ‘No hi ha negociacions reals, hi ha discussions. Han canviat detalls minúsculs, francament ridículs. Per contra, hi ha alguns oficis que han obtingut guanys importants: policia, soldats… Cada vegada hi ha més oficis que demanen de no participar en el nou sistema de pensions o de participar-hi de manera diferent. El govern no ha fet cap canvi del sistema en general, però ha atorgat concessions a alguns sectors perquè no hi hagi vagues més dures. No vol cedir de veritat perquè no vol passar per un govern feble a l’hora de negociar.’
A l’altra banda, la posició dels sindicats no és la mateixa. La Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT) ha deixat clar de bon començament que l’edat de jubilació és fonamental i ha demanat al govern que retiri la clàusula que estipula una pensió màxima només en el cas que s’allargui de dos anys l’edat de jubilació. La Confederació General del Treball (CGT), que es troba entre els convocants de la vaga d’avui, ha anat un pas més enllà i ha demanat que es retirés tot el pla presentat per Macron.
Ni govern ni sindicats no semblen decidits a canviar de parer i en aquests moments el calendari per a negociar és reduït. El projecte de llei es presentarà al consell de ministres el 24 de gener, l’assemblea francesa el començarà a discutir el mes vinent i es preveu que es votarà abans de les eleccions municipals del març.
