28.11.2023 - 20:11
|
Actualització: 28.11.2023 - 20:15
Avui, els sindicats del Comitè d’Empresa d’À Punt i Acció Cultural del País Valencià s’han concentrat davant del Palau de la Generalitat per recordar els deu anys del tancament de Canal 9. Així, amb el lema “À Punt no es toca!”, han defensat una radiotelevisió pública valenciana de qualitat, amb pressupost i sense intervencionisme.
Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià, ha avisat el president Carlos Mazón: “Voldríem que açò fora un final, però si és necessari serà un principi. No continuen per aquest camí, s’equivocaran molt, com va fer el president Fabra. Esperem que la ràdio i la televisió públiques compten amb el pressupost necessari, amb el respecte que es mereixen els seus professionals, amb el compromís i la garantia d’imparcialitat política. Si no és així, Acció Cultural i els sindicats que formen part del seu comitè d’empresa ens veurem obligats a començar un procés de mobilitzacions. La ràdio i la televisió públiques valencianes són sentides com a pròpies per una majoria de la societat valenciana. President Mazón, no us equivoqueu, no us deixeu arrossegar per l’extrema dreta.”
La decisió del PP d’aquell moment, presidit per Alberto Fabra, va provocar el rebuig de la societat valenciana i una mobilització de denúncia. El País Valencià va perdre el seu mitjà d’informació de proximitat, que era un dels seus principals instruments de promoció social de la llengua. També va arrasar el sector audiovisual valencià, amb milers de llocs de treball.
Fa cinc anys es va posar en marxa À Punt, la nova radiotelevisió valenciana. Però amb el canvi de govern, han tornat les amenaces cap al mitjà públic. Els sindicats del comitè —Intersindical Valenciana, CCOO-PV, UGT-PV i CSIF— han denunciat d’ençà del començament l’infrafinançament i l’ofegament econòmic que pateix.
Denuncien que el PP i Vox han decidit d’abaixar la compensació a À Punt, que se situa sota el 0,3% del pressupost. Aquesta xifra marcava el mínim d’inversió per part de la Generalitat i ara, José María Llanos, diputat de Vox, ha dit que pot reduir-se encara més en pròxims exercicis.
També han assenyalat que À Punt serà l’única radiotelevisió autonòmica que no estarà recolzada pressupostàriament pel seu govern en el cas que els tribunals dicten que ha de tornar diners de la liquidació d’IVA i que podria exigir a la CVMC un desembossament d’onze milions d’euros. Denuncien que la manca de pressupost implicarà reduir i eliminar contractacions i projectes, cosa que afectarà tant el sector audiovisual com l’oferta de programació.
A més, el nou govern, mitjançant la llei d’acompanyament dels pressupostos, ha presentat proposta de modificació de la llei per a rebaixar el quòrum necessari amb què es trien els membres del consell rector. “Això li assegurarà en la pràctica dominar el contingut d’À punt com mai havia passat fins ara. Un greu risc per a la independència informativa. Reclamem al govern valencià que retire les mesures recentment presentades per allunyar així el fantasma del tancament, com va passar en Canal 9”, han denunciat.
Reis Juan, presidenta de la Plataforma Mildenou, dels treballadors afectats per l’ERO de Canal 9, ha fet una crida a la plantilla d’À Punt perquè es mantinguen mobilitzats. “Sóc aquella persona que fa deu anys intentava explicar que no ens movíem perquè ens estaven tocant el sou, sinó que feia molts anys que estàvem movent-nos, parant animalades d’aquell Partit Popular. Tenim l’obligació, els que som ací, de fer veure a la societat valenciana que ha de defensar el servei públic de comunicació, que mai tindrem un País Valencià que puga avançar sense uns mitjans de comunicació plurals, de qualitat i en valencià. Perquè pensem, vivim, estimem i volem fer la ràdio i la televisió, i tot, en valencià”, ha dit.
“Reivindiquem la independència i la llibertat per a un mitjà de comunicació públic com és la radiotelevisió valenciana d’À Punt. Tenim en la memòria el que va ocórrer en la història de Canal 9, amb l’intervencionisme polític, la retallada de pressupostos, l’externalització de les produccions i l’ofegament continu fins al tancament per una decisió partidista del govern d’aquell moment. Ens preocupa que ara, d’una manera més oculta i sibil·lina, se seguisca amb els mateixos passos. La nostra defensa sempre serà que n’hi haja llibertat de premsa, pluralitat i un reforç de les llibertats democràtiques”, ha dit Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià.
“Aquesta concentració és d’aquelles que no voldríem haver de convocar mai, perquè commemorem i recordem col·lectivament el que va ser un dels atacs més greus als nostres mitjans de comunicació. I es fa perquè la societat valenciana no oblide mai que tenim una radiotelevisió pública valenciana amb moltes ombres pel mal ús que li van donar els governs del Partit Popular. Volem reivindicar la importància de tenir uns mitjans de comunicació públics, objectius, transparents i suficients per a poder mostrar al món i a nosaltres mateixos la nostra realitat, i per contribuir també no només al nostre teixit productiu audiovisual valencià, sinó a la promoció de l’ús social del valencià”, ha dit Beatriu Cardona, portaveu d’Intersindical Valenciana.