Els set misteris dels Reis de l’Orient

De tot el cicle de Nadal, el dia de Reis és una de les festes més estimades i celebrades: el país s’omple de cavalcades i els infants d’il·lusió; i, generalment, Ses Majestats de l’Orient deixen una bona carretada de presents. Però a la Bíblia l’adoració dels Reis de l’Orient té un paper molt discret en el conjunt d’actes que formen part del natalici de Jesús. De fet, dels quatre evangelistes, només els esmenta sant Mateu i encara de passada. Per això se saben tan poques coses d’aquests Reis: no és clar que fossin tres; ni que es diguessin Melcior, Gaspar i Baltasar; ni se sap exactament si eren reis, astrònoms o mags.

Segons que explica Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic, en aquest article, “a partir d’una breu referència, la història s’ha ocupat de crear altres narracions que han anat guarnint la llegenda d’aquests personatges”. Amb ella, desconstruïm el mite dels Reis de l’Orient i repassem com ha anat evolucionant en el curs dels segles. També explica des de quan existeix el rei negre i què signifiquen l’or, l’encens i la mirra, els misteriosos regals que van oferir al nen Jesús.

Només en parla un evangelista: sant Mateu

Un dels principals esculls que té la figura dels Reis de l’Orient és que només apareixen esmentats en un sol relat bíblic: l’evangeli de sant Mateu. A més, hi fa una referència força breu: “Només explica que uns mags vinguts de l’Orient i guiats per una estrella van arribar fins al Messies, el van adorar i li van oferir or, encens i mirra”, diu Verdaguer.

No és escrit enlloc que fossin tres

Sant Mateu no especifica en cap moment que fossin tres: “Sí que diu que li van oferir tres presents: or, encens i mirra. Però no diu enlloc quants mags hi havia.” Per tant, segons ella, la creença que fossin tres és una deducció pel nombre d’obsequis.

No es van dir Melcior, Gaspar i Baltasar fins sis-cents anys més tard

I si sant Mateu no especifica ni quants eren, tampoc no detalla com es deien. El responsable que els Reis de l’Orient tinguin nom és l’Evangeli armeni de la infància, que data del segle VI. Però és un evangeli apòcrif que presenta una versió molt novel·lada, monòtona i redundant de la vida de Jesús. Enmig de vint-i-vuit capítols llarguíssims, parla de l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar acompanyats d’una escorta de dotze mil homes.

Originalment, sant Mateu es refereix als Reis de l’Orient anomenant-los mags i no pas monarques. Segons Verdaguer, això és perquè hom creu que es referia als sacerdots perses, que eren anomenats mags. Possiblement, eren seguidors del zoroastrisme, uns savis molt respectats que es dedicaven a l’astrologia i a llegir el missatge de les estrelles. “Però com que, amb el pas del temps, el terme ‘mag’ va adquirir un significat pejoratiu, es va acabar substituint pel mot ‘rei’.”

A l’edat mitjana simbolitzaven les tres edats de la vida

Verdaguer explica que si es repassa la iconografia dels Reis de l’Orient en la història de l’art, veiem que a l’edat mitjana els van relacionar amb l’al·legoria de les tres edats de la vida. Són relativament freqüents en pintures i retaules del període romànic i gòtic i normalment s’hi veu Melcior simbolitzant la vellesa, Gaspar la maduresa i Baltasar la joventut.

Des de quan existeix el rei negre?

El rei negre comença a aparèixer en algunes obres del segle XIV encara que de manera esporàdica. Tanmateix, no va ser fins al segle XVI que Baltasar, amb la pell fosca, es va incorporar plenament en la representació dels reis. Segons Verdaguer, això pot respondre a la intenció d’avivar el missatge d’universalitat del cristianisme.

Què signifiquen l’or, l’encens i la mirra?

Una de les poques coses clares que hi ha sobre els Reis de l’Orient són els presents que van oferir a Jesús: or, encens i mirra. Verdaguer explica que són tres regals carregats de simbolisme: “En aquell moment, l’or, l’encens i la mirra eren regals de luxe, perquè eren matèries molt cares i tenien un significat teològic. L’or, un metall preciós propi de reis, simbolitzava la reialesa de Jesús; l’encens, una espècie utilitzada com a ofrena als déus i amb propietats purificadores, era un homenatge a la divinitat de Jesús, i la mirra, amb què s’ungien els cadàvers en els ritus funeraris, presagiava la passió i mort de Crist.”