23.12.2024 - 21:40
És negra nit i fa un fred que pela. Enguany la neu ha arribat una mica abans que no es preveia –ja se sap que el mes més fred sol ser el febrer, però de vegades el desembre arriba congelat– i envolta totes les muntanyes de la vora. Per sort, han obert el pas del coll de la Batalla i el monestir de Lluc no és aïllat del tot. És la nit de Nadal, sense lluna, i una de les veus blanques de l’escolania entona el cant més esperat: “El jorn del judici/ parrà el qui no haurà fet servici./ Jesucrist, rei universal,/ homo i ver Déu eternal,/ del cel vindrà per a jutjar/ i a cada un lo just darà./ Ans que el judici no serà,/ un gran senyal se mostrarà:/ la terra gitarà suor/ i tremirà de gran paor./ Terratrèmol tan gran serà/ que les torres derrocarà;/ les pedres per mig se rompran/ i les muntanyes se fondran […].”
Així comença el Cant de la Sibil·la, una peça que és Patrimoni de la UNESCO que s’ha representat tradicionalment la nit de Nadal ininterrompudament a Mallorca i a l’Alguer, però que de fa anys es va reintroduint en litúrgia de la Missa del Gall per tots els Països Catalans. Rafel Dalmau editor acaba de publicar el llibre Sibil·la. Naixement, metamorfosi i supervivència d’una profecia cantada, del qual és autora Laura de Castellet, que coneix de primera mà aquest cant i que ha treballat durant anys per reimplantar-lo.
De Castellet forma part del grup que el 2011 impulsà la restitució del Cant de la Sibil·la a la catedral d’Urgell cada nit de Nadal. Ha estat membre de formacions corals diverses (Cantiga, Gran Cor del Taller de Músics, Studi XX Cor), va formar part durant temps del cor que acompanyava la Sibil·la amb Maria del Mar Bonet i ha cantat en conjunts de música medieval (A Chantar, Ardit Ensemble) que ha contribuït a impulsar. A més, és doctora en història medieval, màster en cultures medievals i llicenciada en belles arts.
Amb tot aquest bagatge formatiu i amb tota l’estima que té per aquest cant, és ben lògic que el llibre sigui un compendi extraordinari de múltiples sabers que combina la història, la musicologia, l’etnografia i l’estudi de la litúrgia religiosa, una obra que toca tots els elements de manera entrellaçada per “tenir tots els enfocaments sobre aquesta tradició, que condensa la unió entre l’alta cultura i la cultura popular” , com expliquen a l’editorial.
Combinació fascinant
Possiblement aquest és un dels elements més fascinants del Cant de la Sibil·la: el fet que sigui una peça musical d’execució vocàlica complexa i, alhora, de poderós missatge apocalíptic; i, a més, que s’executi durant la missa més participada de l’any, la Missa del Gall, a la qual assisteix públic nombrós, de creients i no creients, en bona part atrets per aquesta música tan misteriosa que entronca amb el racó més profund del nostre ésser i amb tot el pòsit greco-llatí que ens conforma i que marca la recuperació de les tradicions en el nou segle que vivim.
La Sibil·la que coneixem ens arriba sobretot, segons que explica l’autora, per tradició carolíngia. Tanmateix, tota història té el seu origen i les sibil·les i endevines eren molt preuades a l’antiguitat clàssica per les prediccions que feien, tot sovint en forma d’enigma. Com és ben sabut de tots, Roma va guanyar la batalla militar contra Grècia, però va perdre la cultural. I, en veient la superioritat dels grecs en aquest àmbit, els romans varen decidir d’assimilar-ho pràcticament tot: del seu panteó a l’art escultòric, simplement canviant-hi alguns noms. Per això la passió per les endevines va sobreviure i es va escampar encara més enllà gràcies a les brillants campanyes militars que conqueriren el Mare Nostrum.
Tanmateix, va ser l’emperador Constantí –l’home que va acceptar el cristianisme com a religió oficial de l’imperi romà– qui en va treure més rendiment. Es va servir del Cant de la Sibil·la anunciant una nova vinguda de Jesucrist –actualment associada al dia del Judici Final– per refermar el seu poder sobre la terra. Sempre n’hi ha hagut que la saben llarga.
Laura de Castellet explica al llibre: “El testimoni cantat de la Sibil·la eritrea, la profetessa vinguda de la nit dels temps, va esdevenir des de ben aviat la part més popular i esperada de la vetlla de Nadal i la que va sobreviure a tots els canvis rituals. El Cant va néixer a la França carolíngia, d’allà es va expandir amb la imposició del nou ordre litúrgic i va tenir una gran repercussió als comtats catalans, als regnes nord-peninsulars i a la península Itàlica, i posteriorment a les àrees mediterrànies d’influència catalana, com ara Mallorca i Sardenya, i també arreu de Castella; fins hi ha indicis de la presència del Cant de la Sibil·la a Jerusalem.”
Enemics i supervivència
Com és lògic de suposar, que un element tan antic i de procedència clarament anterior al culte cristià hagi sobreviscut fins als nostres dies no ha estat fàcil. Entre els enemics més potents, hi ha hagut l’Església Catòlica mateix, i especialment el concili de Trento, que va depurar la missa de molts elements. Per sort, Roma és molt lluny d’alguns indrets i hi va haver comunitats que varen mantenir la tradició. De Castellet ens explica que, per exemple, va perviure fins al segle XVIII a Toledo, a Espanya; o a Braga, a Portugal, fins a mitjan segle XX. Però si ha arribat fins als nostres dies ha estat gràcies a l’Alguer i Mallorca, on tan sols es va perdre uns quants anys i d’aquí estant s’ha anat escampant per tot el país, “sovint ressuscitant versions medievals o renaixentistes locals, però també hibridant la melodia mil·lenària amb acompanyaments contemporanis”.
Sigui com sigui, independentment de la versió que s’escolti, és indubtable que la profecia sorgida de la nit del temps per alertar-nos de la fi del món crea una profunda emoció, esborronadora, en tothom qui l’escolta.
El llibre de Laura de Castellet aporta novetats i informació sobre l’origen i l’evolució medieval del cant, a més de donar les claus de la transformació del ritual litúrgic en el curs del temps, seguint l’evolució de la Sibil·la grega, passant per la variant carolíngia –amb el pes incisiu de la catedral de Lió–, fins a la Sibil·la actual. El volum també analitza el protagonisme canviant de la profetessa en la Missa del Gall fins al moment actual, en què és un dels moments més esperats.
Amb l’anàlisi d’aquest cant tan profundament arrelat a la nostra tradició en alguns indrets del territori i que es va recuperant amb tant encert, Rafel Dalmau arriba al sisè volum de la seva col·lecció Toc de Gralla, centrada en la recerca històrica de les cançons populars dels Països Catalans.
Podeu consultar els indrets on s’interpreta el Cant de la Sibil·la enguany.
