02.03.2018 - 06:00
Com en tants sectors, el periodisme no queda exclòs de l’evolució tecnològica que ha causat un escenari en què els Goliat del món són cada cop més goliats i els Davids cada cop més Davids. Amb tot, si bé la narració bíblica atorga la victòria a David, cal considerar que en un sector com el periodisme urgeix el replantejament de la professió davant la velocitat dels canvis tecnològics, econòmics i socials, entre d’altres. “En les meves classes, al principi exposava els grans grups que concentraven la premsa en l’àmbit mundial i deia 18 noms, després 12, finalment amb quatre grups ja puc explicar qui s’ho reparteix tot”, ha exposat el catedràtic de periodisme Pere Oriol Costa, dins del debat Els mitjans de comunicació que necessitem a Catalunya, una de les activitats programades dins del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, que s’ha realitzat dimecres 21 de febrer al Col·legi de Periodistes i en el qual experts reconeguts han exposat la seva visió.
L’acumulació de contradiccions no és aliena al periodisme, la pugna entre redactors i els consells d’administració d’un diari sempre ha estat un terreny més feliç per a la ficció (mentre s’escriuen aquestes línies als cinemes hi ha una pel·lícula, Los archivos del Pentágono, que basant-se en fets reals explica una història de reivindicació del paper dels professionals), que per a obtenir resultats positius i contrastables -en una paraula: reals-, tret d’aquells que acaparen tots els titulars i amb els quals els periodistes somnien. Ara bé, si bé s’ha “devaluat el treball periodístic, cal destacar com iniciatives sorgides sovint d’empreses del tercer sector, han contribuït, aprofitant Internet, a realitzar un periodisme més seriós”, ha exposat el mateix Oriol Costa, que ha esmentat alguns dels diaris digitals catalans i el seu paper rellevant en l’explicació del procés de Catalunya.
Llegeix la crònica sencera a Tornaveu fent clic aquí
