13.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 14.06.2023 - 08:31
Les eleccions espanyoles avançades arran del resultat de les municipals del 28-M han sorprès totes les formacions polítiques, que han negociat a corre-cuita per tancar les coalicions i ara treballen per a decidir-ne els candidats.
La tendència respecte del 2019 és d’un augment del PP, que sembla que serà primera força i que pot tenir majoria absoluta juntament amb Vox. Els socialistes presenten Pedro Sánchez com a gran alternativa a aquest tomb conservador, i pot aglutinar gran part del vot d’esquerres per evitar-ho. Sobre els partits que s’hi presenten, el panorama gairebé no ha variat, tret de Sumar, que, si fa no fa, ocupa el mateix espai que Podem i té unes expectatives semblants, de vora quaranta escons, però que enguany s’ha aliat amb Compromís i Ara Més.
El sistema electoral espanyol es caracteritza per tenir força circumscripcions que reparteixen molt pocs escons. Això fa que en aquestes eleccions, amb els mateixos partits, només una petita part dels diputats sembla que puguin canviar de mans. Com que els escons es reparteixen per circumscripcions electorals, cal analitzar-los per demarcacions per veure quins són assegurats per als partits i quins ballen.
Lleida: 4 escons per a molts partits
La demarcació de Lleida és la circumscripció dels Països Catalans on es trien menys escons –4 en total–, cosa que fa que el marge de maniobra sigui molt petit.
En les anteriors eleccions espanyoles, del novembre del 2019, ERC va aconseguir 2 escons (65.236 vots), i Junts (46.773) i el PSC (29.983) 1 cada un. Els següents partits més votats, però que no van obtenir cap escó, van ser els comuns, amb 16.337 (7,94%), el PP, 14.697 (7,14%) i la CUP, 14.098 (6,85%).
Repartint-se tan pocs escons, la barrera electoral real que cal superar per aconseguir un diputat és molt alta. En les set darreres eleccions, el suport necessari per a entrar ha oscil·lat entre el 12,47% –amb el qual va poder entrar el PSC l’any 2015– i el 14,62% –amb què en va restar fora el PP l’any 2004.
En el cas de les darreres eleccions, perquè hagués canviat alguna cosa, els comuns haurien d’haver superat els socialistes, és a dir, doblar el nombre de vots. I l’abril del 2019, el repartiment va ser exactament el mateix. De manera que, un mes i mig abans de les eleccions, ERC, Junts i el PSC semblen tenir consolidats els seus diputats i solament ballaria un escó, el segon d’ERC d’ara fa quatre anys.
Aquest escó té força pretendents. Per una banda, el pot aconseguir el partit que quedi primer, que sembla que o bé tornarà a ser ERC, o bé Junts, que a les municipals li faltaren 445 vots per a guanyar, o bé el PSC, si aconsegueix de concentrar molt de vot en ser unes eleccions espanyoles que Pedro Sánchez sembla voler convertir en un plebiscit.
Per una altra banda, el pot aconseguir un partit que n’hagués estat exclòs el 2019. Per entrar en el repartiment, hauria d’obtenir més de la meitat de vots que la primera força. És a dir, perquè un partit hagués pres el segon diputat a ERC l’any 2019 –amb 65.236 vots–, n’hauria d’haver obtingut 32.619. En les municipals, ERC, primera força a la demarcació de Lleida, en va aconseguir 48.220, i en aquest supòsit en caldrien 24.111. Més factible.
El PP seria un dels principals candidats, perquè a les municipals va ser la quarta força a la demarcació, amb una millora important; i enguany és previsible que augmenti amb escreix els gairebé 15.000 que va obtenir el 2019. Encara falta la campanya electoral i triar els caps de llista, però en aquesta cursa electoral també hi podria haver, tot i que ara semblen endarrerits, els comuns, Vox i la CUP.
Castelló: pugna del PSPV i el PP pel segon escó
A Castelló es reparteixen tan sols 5 escons. En les eleccions espanyoles anteriors, el PSPV va obtenir còmodament 2 diputats, amb 84.078 vots (28,77%). En canvi, el PP (70.176, 24,01%), Vox (54.849, 18,77%) i Podem (39.251, 13,43%) en van aconseguir 1 cadascun. L’únic canvi respecte de l’abril del 2019 era que desapareixia Ciutadans i hi entrava Vox.
Enguany ja no sembla tan clar que el PSPV sigui la primera força i es pot disputar el lloc amb el PP, que a les eleccions municipals ja ha capgirat la situació i ha estat còmodament la primera força a la demarcació, amb 17.829 vots més que els socialistes. En les municipals del 2019, el PSPV havia obtingut 20.000 vots més que el PP. De manera que aquest segon escó del PSPV pot caure en mans del PP.
La coalició Sumar, amb Podem i Compromís, representen 57.391 vots i 19,64% del 2019, un resultat força semblant al de Vox. De manera que aquests dos partits, per la situació en què es troben, sembla difícil que puguin aspirar a ser primera força. De fet, ni amb la coalició A la Valenciana, de Podem i Compromís, l’any 2016, no es va arribar a aconseguir el segon escó, tot i superar el PSPV en vots. Per contra, també sembla complicat que puguin perdre l’escó, un fet que només es pot produir si tant el PP com el PSPV doblen una d’aquestes dues candidatures.
Girona: el darrer diputat que tothom vol
A la circumscripció de Girona es reparteixen 6 escons. En les eleccions passades, ERC va aconseguir 2 diputats (91.932, 26,01%), Junts 2 (88.060, 24,92%) i el PSC 1 (52.723, 14,92%). L’últim escó en joc se’l van endur els comuns, amb 33.710 vots (9,54%); van avançar, per uns 2.000 vots, la CUP (31.703, 8,97%), que en va restar fora.
En les eleccions de l’abril del 2019, l’única diferència va ser que ERC va poder aconseguir aquest últim escó, el seu tercer. Enguany sembla difícil que n’obtingui 3. Però, tot i el descens que van evidenciar les municipals, si no hi ha un canvi molt gros, no sembla que perillin els dos que tenen ERC i Junts. Ni tampoc el dels socialistes.
De manera que la batalla serà per aquest sisè escó, que el poden mantenir els comuns –ara Sumar–, aconseguir-lo Mireia Vehí, ara cap de llista de la CUP per Girona, o fins i tot que hi hagi un gran augment del bipartidisme espanyol i que se l’endugui el PP o esdevingui el segon dels socialistes.
Tarragona: la demarcació on regna la fragmentació
En el cas de Tarragona també hi ha 6 diputats en joc. L’any 2019 ERC va obtenir-hi dos escons (amb 98.782 vots, 25,81%), com també el PSC (73.641, 19,24%). La resta de formacions només en van aconseguir un, tant Junts (51.461, 13,45%) com els comuns (46.644, 12,19%). I en van restar fora Vox (31.124), PP (29.923) i la CUP (22.129).
En les eleccions municipals es va detectar sobretot una millora del PP i Vox i un descens d’ERC. Es podria tornar a una situació semblant a la del 2015 i 2016, quan els 6 escons es van repartir entre sis partits, 1 per a cada un. També és cert que ERC va aconseguir el segon escó de manera molt contundent, amb 25.000 vots més que els socialistes tot i obtenir el mateix nombre de diputats per Tarragona, i el PSC sembla que, després d’una recuperació a les municipals, pot millorar resultats més que no pas empitjorar-los.
Junts i els comuns sembla que, malgrat no aconseguir un segon escó, poden tenir un resultat similar, de manera que hi pot haver una gran pugna entre ERC i el PSC, que batallaran per mantenir el seu segon escó; i PP i Vox, que provaran d’entrar-hi.
Illes: una circumscripció on sembla que tothom millora
Les Illes formen una sola circumscripció, en què es reparteixen vuit escons, la majoria ja consolidats per cada candidatura. En les últimes eleccions espanyoles els escons es van repartir equitativament entre quatre partits, amb dos escons cada un. La força més votada va ser el PSIB (115.567 vots, 25,43%), seguida del PP (103.722, 22,86%), Podem-EU (82.225, 18,10%) i Vox (77.529, 17,08%). En canvi, Ciutadans (33.451, 7,36%) i el sobiranistes de les Illes, Més Esquerra (18.295, 4,02%), en van restar fora.
En les eleccions d’enguany, Ciutadans no es presenta i la coalició sobiranista Ara Més s’ha integrat amb Podem-EU dins el projecte Sumar. Per tant, no sembla que hi puguin entrar nous partits.
El 2019, tot i obtenir tots quatre 2 escons, el PP i el PSIB van aconseguir força desenes de milers de vots més que Podem i Vox. Enguany, el PP, que ha guanyat contundentment les eleccions al Parlament de les Illes, i el PSIB, amb Francina Armengol com a candidata, que va resistir i no va perdre vots en les eleccions al parlament, sembla que poden concentrar encara més vots i aspirar, sobretot el PP, a un tercer escó.
Tanmateix, tant Sumar com Vox tampoc no tenen males expectatives i aspiren a mantenir-los. En el cas de Sumar, a més de Podem, cal afegir enguany Ara Més i Més País, que es va presentar el 2019 i va aconseguir 10.653 vots (2,37%). En total, les tres candidatures van obtenir 111.172 vots i un 24,73%, més que el PP i tot. La clau serà si poden mantenir una part important d’aquests vots. Per una altra banda, Vox ha estat tercera força en les eleccions al parlament i ha avançat tant en aquestes eleccions com a les municipals.
Tots els partits, doncs, es presenten amb bones expectatives i fa de mal aventurar si hi haurà canvis en el repartiment d’escons.
Alacant: un nou repartiment amb Sumar i sense Ciutadans
A la demarcació d’Alacant n’hi ha 12 en joc, cosa que fa que sigui una circumscripció força proporcional. El PSPV va guanyar amb 4 escons (240.202 vots, 28,43%), el PP en va aconseguir 3 (207.310, 24,54%), tants com Vox (167.395, 19,81%). Podem-EU va tenir 1 diputat (108.533, 12,85%), Ciutadans també 1 (69.143, 8,18%) i Compromís cap (35.612, 4,21%).
El repartiment enguany segur que serà diferent, perquè Ciutadans ja no es presenta. En aquestes eleccions molt probablement el PP serà primera força i pot aspirar a guanyar un escó o fins i tot a aconseguir els 5 que va obtenir el 2016.
El PSPV, tot i perdre segurament el primer lloc, en les eleccions a les Corts va millorar resultats i tampoc no sembla que hagi de tenir cap patacada, sinó que resisteix força bé i més en un context en què es promou el bipartidisme espanyol. Vox també ha avançat respecte de les anteriors eleccions valencianes, de manera que aspirarà a mantenir els 3 que té, i Sumar aglutina el vot de Podem i també el de Compromís. Així, doncs, cal veure si rutlla bé el projecte de Sumar, però també sembla una candidatura expansiva i pot aspirar al segon escó.
València: allà on es poden decidir les eleccions
A la demarcació de València es trien quinze electes, i hi haurà canvis obligats. El PSPV va guanyar amb 4 escons (375.879, 27,25%), tants com el PP (306.929, 22,25%); Vox en va aconseguir 3 (245.890, 17,83%), Podem 2 (191.812, 13,9%) i 1 tant Compromís (122.535, 8,88%) com Ciutadans (106.820, 7,74%).
En comparació amb les eleccions del 2019, Ciutadans no es presenta i Podem i Compromís van junts. En aquesta circumscripció ja es reparteixen molts escons, de manera proporcional i, per tant, és on els partits poden aconseguir un nombre important de diputats amb vista a les majories de la cambra espanyola.
Tot fa pensar que el PP i el PSPV podran mantenir els 4 escons i la qüestió és quant es reforça el bipartidisme i, sobretot, quants en guanyarà el PP. Alhora, Vox, reforçat després de les municipals i a les Corts Valencianes, i sense Ciutadans, aspira a mantenir almenys els 3 que té. Sumar és veritablement en circumscripcions com aquesta on mesurarà l’èxit del projecte i si és capaç d’almenys de mantenir els 3 diputats.
Barcelona: la circumscripció on tothom pot entrar
A Barcelona hi ha 32 diputats en joc. Per tant, serà aquí on gran part dels partits concentraran la campanya. Els escons són consolidats a la resta de demarcacions catalanes per a la majoria de formacions, com hem vist. Per tant, l’èxit o el fracàs de les candidatures al Principat dependrà sobretot del resultat a Barcelona.
Amb tants diputats elegibles, els partits ja aconsegueixen representació amb un 3% dels vots (uns 90.000 vots). Per tant, a grans trets, tots tenen possibilitats d’entrar, i el 10-N del 2019 van obtenir representació vuit candidatures.
El PSC va obtenir a la demarcació de Barcelona 8 escons (635.265 vots, 21,81%), ERC 7 (615.504, 21,13%), els comuns 5 (450.612, 15,47%) i Junts en va obtenir 4 (342.082, 11,74%). La resta de partits van aconseguir 2 escons: el PP (224.639, 7,71%), Vox (184.313, 6,33%), la CUP (177.428, 6,09%) i Ciutadans (172.918, 5,94%).
Els sondatges que hi ha hagut fins ara diuen que a Catalunya baixarà ERC, que passaria de 13 escons a 8-12. Junts passaria dels 8 actuals – que es van separar entre Junts (4) i el PDECat (4) –, a mantenir-los o pujar fins a 11; i la CUP romandria amb dos o en podria perdre un. Segons el sondatge de Data10, ERC seria la primera força a Lleida i Tarragona, Junts a Girona i el PSC novament a Barcelona.
De manera que la baixada d’ERC hauria de ser principalment a Barcelona, en línia amb el resultat de les municipals, on va tenir una patacada important, de 569.862 vots el 2019 a 332.412 enguany (-237.450). Per contra, el creixement de Junts també hauria de ser principalment a la demarcació de Barcelona i la CUP és on més possibilitats de tenir representació, com ja va passar ara fa quatre anys.
