La nissaga Reparaz i les seixanta caixes de l’arxiu de Salamanca

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) custodia des d’avui tot el llegat documental de la família Reparaz, poc coneguda i reconeguda fins ara, però amb una trajectòria d’un gran valor en el terreny polític i geogràfic. Avui, en un acte a què ha assistit el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, els descendents directes d’aquesta família, procedents del Perú, han lliurat a l’ICGC el fons documental de Gonzalo de Reparaz Rodríguez-Báez, geògraf, historiador i periodista establert a Barcelona durant la guerra del 36-39. Aquesta documentació va ser confiscada durant la guerra i va anar a parar als arxius de Salamanca. Set anys de litigis després, la família l’ha poguda recuperar i donar a l’ICGC, que ja guarda des del 2005 tota l’obra del seu fill, Gonçal de Reparaz.

María del Carmen de Reparaz, resident al Perú i néta de Gonzalo de Reparaz, va descobrir l’existència d’uns arxius del seu avi a Salamanca el 2002 gràcies a una cerca que ella mateixa va fer per internet. ‘No pensava pas que fos la documentació del meu avi, perquè el meu pare va morir pensant que s’havia perdut tot allò que el meu avi tenia a la seva casa de Madrid’, explica. Diu que el seu pare, que, a banda de viure a Barcelona també va residir durant molts anys a Madrid, fou acusat i jutjat per maçoneria. Sense coneixement de la família, tota la documentació fou requisada i transportada als arxius de Salamanca.

Una batalla judicial
Gràcies a coneixences mútues, María del Carmen de Reparaz es va posar en contacte amb l’advocat Pep Cruanyes per recuperar la documentació. El 2008 es va publicar un reial decret que donava un termini d’un any per recuperar la documentació de Salamanca. Això sí, n’atorgava la competència a les comunitats autònomes i, en aquest cas, calia reclamar a la comunitat de Madrid perquè és on s’havia confiscar el fons documental.

Però la comunitat s’hi va oposar, com també, successivament, s’hi negaren el Ministeri de Cultura espanyol i el Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Anys i anys d’espera i recursos van acabar a les mans del Tribunal Suprem, que va donar la raó a María del Carmen de Reparaz i va obligar la comunitat de Madrid a retornar-li els documents.

Cruanyes ha recordat durant l’acte de lliurament la lluita judicial de la família per recuperar el fons i ha explicat que, el novembre passat, ell mateix i Maria del Carmen Reparaz van carregar seixanta caixes dalt d’un camió i van traslladar-les de l’arxiu de Salamanca fins a l’ICGC.

Ha lamentat que aquesta recuperació tingui un punt agredolç, car encara hi ha moltes famílies a qui, tot i que el Tribunal Suprem els ha reconegut el dret de recuperar el seu llegat, no se n’han sortit. ‘Si el govern de l’estat es pensa que això ja s’ha acabat, s’equivoca’, ha afegit.

Un testimoni de la història política i europea dels segles XIX i XX
Gonzalo de Reparaz va ser un geògraf, historiador, periodista, escriptor i diplomàtic. Nat a Portugal, ben aviat es va traslladar a Madrid. A principi del segle XX, va ser enviat a París com a assessor de l’ambaixador d’Espanya en les negociacions del repartiment del territori del Marroc amb el govern francès. El 1908 el van traslladar a Tànger com a comissionat especial per a supervisar l’ocupació del Marroc i el 1913 decidí d’anar-se’n a l’Amèrica del Sud, primer al Brasil i més endavant a l’Argentina, on va exercir de periodista, amb una posició clarament germanòfila, durant tota la Primera Guerra Mundial.

El 1919 va tornar a Europa per instal·lar-se a Suïssa, on reprengué les relacions amb els cercles polítics espanyols. Sota l’auspici de Francesc Cambó, va treballar en l’acció d’internacionalització del fet català. L’any 1921 va arribar definitivament a Catalunya i es va establir a Barcelona, on es va relacionar amb un ampli ventall de personalitats de l’àmbit polític català.

Un dels seus fills, Gonçal de Reparaz i Ruiz, tenia vint-i-un any quan va arribar amb el seu pare a Barcelona. Va arrelar i es va desenvolupar intel·lectualment a Catalunya, on forjà una interessant carrera com a geògraf. ‘Va ser un  dels fundadors de la Societat Cartogràfica de Catalunya i molt actiu del Centre Excursionista de Catalunya’, recorda la seva filla. Ella, en veure l’interès de l’ICGC, el 2005 va decidir de lliurar-hi tots els papers del pare. Des d’avui, doncs, la documentació de pare i fill estan a l’arxiu de l’institut, a la falda de Montjuïc.