Els raonaments d’Aragonès, Junqueras i Rufián que condemnen els acords de la taula de diàleg

Trobo que es diu massa això dels merdiacords que s’han pres, però no es parla prou de qui els ha pres: Per una banda el “Gobierno de España”, per l’altra banda un dels partits de Govern (el majoritari, això sí).
Vull dir que el ministre Bolaños es pot felicitar pel que vulgui, però avui i a aquesta taula Catalunya no ha acordat res, perquè Catalunya no en formava part de la taula. Nosaltres seguirem, com fèiem fa 10 anys, demanat la independència.
Més vells. Més cansats. Havent perdut pel camí companys de viatge (amb la ràbia infinita que això suposa), però molt més savis.
Per tant, ells que diguin el que vulguin, nosaltres a la nostra.

El comportament d’ER és indigne i vergonyós. Els seus dirigents no tenen cap mena de credibilitat quan ara diuen el contrari del que deien no fa pas tant de temps.
És realment sorprenent l’actitud de les seves bases i els seus votants, molt sorprenent cap a pitjor és clar. De veritat estan d’acord amb el seu líder?
Una persona plena d’enveja i rancúnia que només vol dinamitar-ho tot? Ha decidit destruir, només destruir… abans que altres ho tinguin. Acceptem tanta mentida? Jo és que no m’ho puc creure.
Pel que fa a Junts, no entenc com és que van formar govern amb aquest partit tant deslleial… la única cosa que se m’acut és que aguanten el govern per fotre a erc i que no puguin fer el tripartit que aquests voldrien.
Us castigarem a tots en les urnes o en els carrers. Perqué som la gent que us farem fora.

Per mi cap novetat ni sorpresa, forma part de la nostra trista història, com això d’ER.
Anant a un altre tema, algú podria informar els subscriptors, ja que Vilaweb sembla no saber-ho, malgrat informar que el empresari Cuixart monta un empresa a Suïssa, segons sembla amb l’ajuda de diners de l’ICO, també la família del gran president Aragonès de la gestoria de Catalunya, també ha rebut diners de l’ICO per els hotels que ténen la família.
Algú disposar d’aquesta informació? més que res per això de la transparència; en fi; gràcies anticipades

Avui la indignació per aquesta rendició sense condicions m’està arribant al límit. Se’ns en foten a la cara i encara dobleguem l’esquena com a fidels vassalls. Cada dia tinc més clar que a les properes eleccions al Parlament els hem d’enviar al racó de pensar, per no dir a la paperera de la història, per dolorós que sigui el resultat. Per un lloc o altre trobaré una papereta de l’ú d’Octubre per posar-la a l’urna. Una cosa és que no vulguin fer res que els dugui a un procés judicial i l’altre és vendre el País per res.

Joan Guasch

Si els representants de Junts al govern català no impugnen el pacte subscrit entre els dos governs Junts renuncia a la confrontació intel·ligent de facto i ben rubricat pel seu govern. Si l impugna hi ha eleccions catanes d’aquí a tres mesos. Veurem si aquest divendres el Consell de ministres aprova passar de l’lindult parcial dels presos que es van entregar a l’indult total donat que s’ha signat la renuncia implícita a la unilateralitat i l’acceptació explícita a les regles de joc d’Espanya? Veurem Junqueras de candidat aquesta tardor il·lustrant la desjudialització i ara sí, un govern ERC, PSC i Comuns si sumen? Les afinitats d’uns i altres ara sí que apunten cap aquí.

Quin idioma han fet servir els catalanets en aquesta taula de no se sap què? La llengua del país? Català? O la dels altres? Ep! castellà, no cal dir-ho. Doncs amb això ja està tot dit. Si aquells ens volen escoltar i no ens entenen, que espabilin i contractin traductors. Se’n diu fer-se respectar, ací i arreu, i no permetre que, d’entrada, els bords i els lladres et pengin la llufa. Perquè et mirin com vols, com el que dius que ets, no hi reneguis, no deixis als altres marge per al dubte. Però no, aquests arreplegats han anat allà, a la meseta dels pebrots, a rebolcar-se pel fang i la merda amb les calces abaixades. Com sempre.

La falsa il•lusió del relat oficial (escenari A) d’avui, com analitza i desemmascara l’editorial de manera impecable, consisteix; també, a fer diacrònic (evolutiu), el món material (descriptiu) de la societat catalana (escenari B), per tal de falsificar-lo.

Concretament, vàrem fer i guanyar el referèndum d’autodeterminació del Primer d’octubre (món material, descriptiu o escenari B) que el relat oficial (escenari A), vol capgirar (2017-2022) i subvertir-lo en diacrònic.

Igual com varen fer en el període (1976-1982) o (1931-1939) convertint la possibilitat de canvi real en “La traïció dels líders” (1) o el cop d’estat militar, en guerra incivil i finalment en guerra civil pels addictes a l’escenari oficial (A). (2)

A cada generació uns quants s’apoderen de les conquestes del poble català mitjançant el trastorn psicològic de la dissonància cognitiva, simultanietat dels dos escenaris (A) i (B), a canvi de practicar la mentalitat retributiva del reconeixement i les retribucions. (3)

Tenim una monarquia segons la voluntat de Franco i unes eleccions segons l’esperit de Franco. Encara avui és vigent aquella llei electoral. I, tot emparat per la Constitució espanyola tal com ens recorda de manera permanent i necessària el subscriptor En Josep Maria Martín.

Per tant (estan uns quants), en el món oficial (escenari A), contra revolucionant l'(escenari B) en el que (som molts) vivint la revolució o aconteixement nacional del (1931, 1976 i 2017) que, en tant que lliures de la dissonància cognitiva i de la mentalitat retributiva, percebem individualment de manera sincrònica.

A l’espera de fer efectiva la revolució col•lectiva inajornable, en tant que estem descodificant el catalanisme contrarevolucionari d’uns pocs (4), que impedeixen ser el que érem, som i volem ser, per tal de viure en llibertat i participar com a poble en el canvi cap a una societat més justa socialment, econòmica i cultural; com arreu.

PS.
(1) “La traïció dels líders”, Josep Maria Xirinacs. Tres volums: La sembra gloriosa (1971-1976). Una pedregada seca (1976-1977) i La collita perduda (1977-1994).
(2) Només cal llegir els relats dels historiadors oficials per adonar-se de com obliden el paper del poble al llarg d’aquests períodes de disputes de les elits catalanes pel poder colonial.
(3) Síndrome del Quixot. Confondre la realitat per tal de mantenir un fals estatus aliè a la seva identitat.
(4) La piràmide de l’escenari oficial colonial català (escenari A):
– 8 secretaris generals de partits, que són abans espanyols que catalans, encara.
– 74 diputats al parlament autonòmic que no obeeixen al poble.
– 43.461 militants de partits que obeeixen al gerent de l’empresa política espanyola o autonomista catalana.

Militants partits:
-Militants partits catalans: ERC (9.500), Junts (5.128) i CUP (1700). Total (16.328)
-Militants partits espanyols: PSC(17.012), En comú (7.000), PP (1.421) i C’s (2.000). Total (27.133)

-Participació en el referèndum d’autodeterminació del Primer d’octubre de 2017:
Sí (2.044.038) No (177.547) Blanc (44.913) Nul (19.719). Total (2.286.217)
-(5.623.962) electors amb dret a vot a les institucions autonòmiques que NO manen.

CONCLUSIÓ:
Entre tots els alliberats, de la dissonància cognitiva i de la mentalitat retributiva, hem de confegir (l’escenari real del poble) que ens amaguen contínuament els controladors colonials catalans, i pel qual vàrem votar i guanyar ser un estat en forma de República catalana. Molta salut i criteri per la collita que albirem prompte i abundant!

SI S’HO CREU ÉS PITJOR
L’acord de la reunió de la taula de negociació diu que servirà per a “assegurar que les institucions públiques preserven l’interès general” i el ministre Felix Bolaños ho broda quan diu que no hi haurà “mai més l’enfrontament estèril d’una part de Catalunya que intenta imposar els seus postulats sobre l’altra”.
Ho admet avui públicament el president del govern de la Generalitat que no va assistir a la reunió, però també admet que per aconseguir els termes de l’acord s’haurà de reformar la constitució i, amb tot plegat, reconeix que amb aquest pacte, els ciutadans de Catalunya -tots els ciutadans-, hem renunciat a l’autodeterminació.
Avui sembla que Pere Aragonès ens vol enganyar intencionadament perquè hem comprovat que ell mateix havia declarat el contrari en període electoral, i és un fet gravíssim, gairebé imperdonable.
Naturalment, enganyar a la població des de la presidència de la Generalitat pot constituir un delicte polític greu.
Però si el president es creu de debò això que signen ara a la taula de negociació, aleshores és molt pitjor. No sabria com calificar-ho.

Mai hagués imaginat que s’arribaria a aquests extrems de presa de pel, de indignitat i de canvi de jaqueta. La burla que la taula d’ahir ha significat és colossal. Què hem fet per a mereixer això? Ens han usurpat el poder que la gent teníem, o al menys ho pretenen. Vàrem suportar un judici- farsa, i ara tenim una taula-farsa. Teatre del dolent, avorrit fins al ronc, i absolutament inutil. Senyors de Erc, saben que significa la paraula independència, o ja se’n han oblidat del tot? Desjudicialització??! Per a mostra un botó de com la pensen fer: el “cas” Borràs! Demà la majoria de diputats dits independentistes es veu que tindran la barra de repetir la jugada que van fer amb Puigdemont i Quim Torra… I aquesta és la única estratègia que tenen per a fer la independència: destruir JuntsxC i pactar amb el PsoE..Oriol, que no saps història? I sobretot desmobilitzar a la gent, que la gent té molt perill i és molt inconscient…
Ja s’ho troobaran. De moment avui dijous, tots al Parlament a explicar als nostres “representants” de què va la cosa, a veure si ho entenen d’una vegada!

Quina creieu que podria ser l’expressió més molesta en aplicar-la a un partit polític? Dir que són uns cabrons? Uns fills de puta? Uns desgraciats? Uns malparits? Us equivoqueu. Aquests adjectius, poc originals i que poden ser considerats com insults, contenen en si mateix l’exercici d’un cert grau de superioritat, de domini, d’influència sobre algú altre. Ser considerat, per exemple, un “malparit”, significa que s’exerceix un poder que recau, de mala gana, sobre aquell que et considera així.

És possible inclús que molts polítics puguin sentir-se en el fons “honorats” amb aquestes expressions perquè denoten “poder”, exercici de dominació sobre l’altre.

Si tingués que definir ERC ho faria sense emprar cap dels mots mencionats. És més, diria que és als antípodes de tot això. ERC és el partit de la impotència.

És interessant observar com comprem els arguments de l’adversari però proclamem el contrari.
A Catalunya, diem, no hi ha confrontació però les paraules: batalla, rendició, traidor i derrota, van que volen. Les paraules compten perquè conformen pensament i el pensament l’acció.
En un país racional, segurament parlarien de diferències de punts de vista, els debatrien, els sotmetrien a votació i acceptarien esportivament els resultats.
A Catalunya, després de quaranta anys, encara no tenim llei electoral pròpia però, això sí, ens insultem entre nosaltres cada dia en una confrontació, aquesta ben real, que és absolutament estèril, empobridora i una mostra d’impotència.
Una confrontació que va molt bé per mantenir les coses com estaven.
Per això la tenim i la patim…al menys de moment.

Aquesta fornada de polítics d’ERC, CUP i Junts, cadascun d’ells i d’elles, passaran a la història d’aquest país com els covards i mediocres que van llençar per la borda la més gran oportunitat de guanyar la independència de Catalunya davant d’un estat fort, però també molt debilitat.

L’1 d’octubre de 2017, els ciutadans catalans, fent ús d’unes armes democràtiques que es diuen urnes, vam arrencar la careta de país civilitzat que portava Espanya. En apallissar-nos davant els ulls del món, el poder espanyol es va mostrar tal com n’és de monstruós. Llavors, sí, ja no ens calien gaires arguments més; els fets deixaven aclaparadorament al descobert la natura de la bèstia.

Llavors, en lloc d’afermar-nos davant aquesta evidència, Junqueres, és el primer de tots a rendir-se. I tota la resta de mentiders i farsants van al seu darrere. Quina vergonya. Per decència, que ens expliquin tota la veritat, que ens demanin perdó i després que se’n vagin a casa seva i desapareguin de la vida pública i institucional del país.

Si es pensen que ho oblidarem van llestos. Desgraciats.

Tot plegat és un frau: una traïció d’erc i junts a l’1O i a la Declaració d’Independència del 27O, i frau electoral per enganyar els votants amb un programa electoral q han incomplert i trait. Dit això, calma i cap fred per passar d’aquesta fase de traïció de la Generalitat al 52% que els vam votar a les eleccions autonòmiques. Aquesta fase lamentable l’hem de superar els ciutadans, protagonitzant actes de protesta i denúncia, i esperar les properes eleccions a la Generalitat, per castigar erc i junts i la cup, i VOTAR EL NOU PARTIT POLÍTIC, candidatura ciutadana, q ha de sortir de l’ANC, el Consell per la República, l’Assemblea de Representants, l’AMI… Endavant que no desistirem¡💪

Al ajuntament de Barcelona,governan els comuns i al psc, i la ciutat mes bruta que mai tè “ratas”per tot arreu quina metàfora mes adient. ER vol formar part de aquet tripartit que ja es veu a l’horitzò Bè algunas de aquestas “ratas” de les dues faccions es van reunir ahir per fer la foto i dir a europa que a Catalunya ja no hi ha repressiò ni conflicte.
Avui anirè al parlament per cridar ben fort,que son uns botiflers venuts……ja veurem com hens rebren les forces d’ocupaciò.

El que torno publicar ací, no és sols una teoria, és una paràbola, una imatge motivacional del que vivim, del que defensem, del perquè lluitem, del compromís del Poble Català expressat solemnement per un Referèndum d’Autodeterminació, el del 1r d’octubre de 2017, guanyat amb un 90% de “Sí” (afirmatiu) a la pregunta “vol un estat català independent en forma de República?” i una participació del 43% del cens electoral. No! no és cap broma, aquest Mandat expressió del dret de decidir de tot poble, en aquest cas del poble dels catalans, només pot ser revertit per un altre Referèndum vinculant, clarament expressat i votat.

Cal que quedi ben clar i que ningú ho dubti que un Referèndum no és una imposició sinó una votació democràtica basada en els resultats d’un 50% dels vots + 1.

Empresonaments, judicis farsa, ara la taula farsa, repressió, multes, inhabilitacions, destitucions, … això sí que és una imposició i una sèrie de violències amb el consentiment i la complicitat per acció o omissió d’una part del poble contra l’altra part del poble, i per més gravetat encara són actituds arrenglerades amb les forces d’ocupació espanyoles a Catalunya.

El Poble de Catalunya no pot acceptar cap acord de cap taula farsa i incompleta.

Junts per Catalunya, per evitar dubtes, s’ha de desmarcar publicament d’aquests acords d’aquesta taula farsa.

Aquesta és la Teoria i imatge motivacional:

TEORIA DEL FORMATGE DE LA INDEPENDÈNCIA

De moment, la Independència és com un formatge partit en dos.

La primera mitja part és tot el bo, que no és poc, que ja tenim des del 1r i el 27è d’octubre de 2017, el Mandat d’Edificar la República Catalana Independent, i el fet d’haver-la ja declarat, és el mig formatge que ens fa catalans lliures dins i fora del trist i permanent esclavatge. És un formatge que ens el podem menjar cada dia i cada moment, aquell esperit de quan et lleves i veus el nou dia que tens per davant i exclames “Sóc català lliure! Res del que pugui passar em farà trontollar en la meva determinació de ser-ho i viure-ho” “Som un Poble que de sempre i més concretament ara, malgrat tot, caminem cap a la Independència, caminem vers la plena Llibertat”.

La segona mitja part és tot allò concret que hem de fer i hem de construir per tal de fer efectiva la nostra plena independència; per a tots nosaltres també és el sentiment de frustració i fracàs de no haver pogut concloure-ho encara; per als que pateixen la represàlia directa és molt més dur i feridor, sols els pot quedar la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, … “Benaurats aquells que són perseguits per causa de la Justícia” digué Jesús de Natzaret dalt la Muntanya, en el mític discurs de les Benaurances. O com deia el recentment finat Pere Casaldàliga, des de la selva del Mato Grosso, “és l’hora dels Pobles”.

També, cada dia i cada moment, ens hem de menjar aquesta amarga segona part, junt amb Hong Kong, junt amb el Tibet i el Kurdistan, junt amb la Selva Amazònica i els Pols sud i nord, … i ara també Ucraïna, ai las!

Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.

Per això, per completar tot això, per anar reblant el Mandat que nosaltres ens vam atorgar a nosaltres mateixos, cal que ens censem tots com a ciutadans de la nova República Catalana Independent, de fet censar-nos al Cens del CxR i d’esperit reafirmar així el nostre vot, aquell del 1r d’octubre. no deleguem als polítics la tasca d’independitzar-nos, aquests no, amb ells esdevé impossible, caldrà que votem gent més ferma i veritablement compromesa amb la Independència del nostre Poble, aquests, ai las! han fallat. Tampoc perquè hagin fallat no ens hem de fer enrere! També ells poden renàixer?

ARA MATEIX:

No defallim, els terratrèmols del 14F, dels indults i de tot el que per sorpresa nostra arrosseguen, tot això passarà!
Prou sabem que les institucions catalanes autonòmiques són presoneres d’Espanya, però la voràgine dels esdeveniments ens descol·loca i ens hem de tornar centrar. Els indults no són la fi del món i la lluita per l’alliberament de Catalunya continua. Esquivem la temptació, no jutgem als altres, tornem-nos aixecar. El Mandat es viu, República Catalana Independent …, qui s’ho creu que algú l’ha enterrat o l’enterrarà? Serà endebades.

Honor, respecte i admiració pels qui pateixen, han patit i patiran per causa de la Llibertat de Catalunya!

Catalans! que el terratrèmol dels indults no ens faci oblidar ni un segon el Mandat del 1r d’octubre. Som ací per a la Independència urgent, no ho oblidem.

Mentre la classe política catalana treballa pel seu cantó, mantinguem viva la flama, continuem i incrementem les nostres tasques d’alliberament nacional, fem que llueixin les estelades i fem que la paraula INDEPENDÈNCIA ressoni per tot arreu, de forma contínua i persistent. “La INDEPENDÈNCIA és llibertat”, “La INDEPENDÈNCIA és vida”, “La INDEPENDÈNCIA és Catalunya”, …

Clandestins o no tan clandestins, il·lusionem-nos, coordinem-nos, enxarxem-nos sobre el territori, entrenem-nos per quan arribi el moment oportú i necessari. Fem-ho per trencar aquell “no hem sabut organitzar-nos”.

Ara és urgent, com solem dir: “o ara o mai” !

Catalunya no nega als altres.
Catalunya s’afirma com Nació lliure entre el concert universal de les nacions que han d’ésser respectades i lliures.

Aquesta Taula ha estat un disbarat més gros del que pensàvem que seria.
S’ha parlat de Catalunya com si fos un pastís. “Una parte que no se tiene que imponer a la otra parte”
Sembla que parlin d’una plaga de llagostes que envaeix un camp.
Això és, per els nostres polítics, Catalunya?
Quina part es bona i quina part es dolenta? Qui ha fet aquesta partició? Quina part és la que no es pot imposar i quina part si es pot imposar?
O potser haurem de partir Catalunya en dos Catalunyes?
Un país, una nació, una regió, una província (digueu-ho com vulgueu) és un conjunt de persones convivint damunt un territori. En una democràcia aquestes persones decideixen sobre les seves coses en unes eleccions, uns referèndums…o sigui votant
L’opció que guanyi en vots serà la que es portarà a la pràctica. Es poden contar percentatges. És poden arribar a acords amb els que no han guanyat, etc.
Catalunya no és una possessió colonial!!
Per cert senyora Garriga que fa que no està a l’ILC mirant que va passar amb les contractacions de l’època Borràs?
És la seva Conselleria, oi?
No, és clar. És millor amagar el cap sota l’ala.

Anar-nos queixant de cada barrabassada que fan aquests “quillos” no porta enlloc. Es van vendre Catalunya per uns quants privilegis, un bon sou i el “dret” de tocar cuixa d’algun menistru o president d’un gobierno de correveydiles. La mena de personatges els coneixem tots: són els esquirols de la classe, el lladre dels armaris que robava una cosa i la deixava al pupitre d’un altre previ acord amb el mestre tites per poder disgregar qualsevol agrupament estre els alumnes. Són ells, els fills de famílies del règim, aquelles que situaven els fills a grups polítics sempre de dretes, als bancs, al clero i a qualsevol lloc on es remenessin cireres espanyoles, a poder ser. Són els fills d’aquells que només simulaven ser catalanistes per esbombar des de dins qualsevol intent de cohesió. Aquells que mai faran res per Catalunya, que trairan tots els intents de progrés, els que si poden, acabaran amb Catalunya. No ens sorprenguem, és la seva professió i sempre faran el mateix que han fet.
Junts, per favor, si encara teniu com a objectiu la independència, abandoneu aquest govern de traïdors. Si no ho feu, caureu a la claveguera de la història com ells i ningú us respectara mai més.

Tant d’hermetisme sobre la tauleta del refotut diàleg per arribar a uns acords que són una rendició total? Faria riure però h´hi ha per plorar!
Ras i curt, cal que Junts marxi d’aquest govern de fireta i convocar noves eleccions JA!
El problema serà a qui votar. Personalment no penso votar a CAP dels partits que hi ha actualment al Parlament, siguin espanyolistes o s’autoanomenin independentistes. Si no es presenta una candidatura que realment vulgui implementar la República Catalana (CxR, ANC, etc.) em debato entre vot nul (papereta de l’1-O, com apuntava un subscriptor) o uns Escons en Blanc o un partit Pirata.
Vergonya de Govern i vergonya de Parlament!

El què en deien un canvi d’estratègia, ara sabem i podem dir, sense embuts, que és una tradició. No hi ha en la història recent de Catalunya res comparable. Ni Macià ni Companys -amb clars i ombres- no van trair mai al poble i, en el cas de Companys, va mantenir la dignitat de la nació i de tots nosaltres fins davant de l’escamot que el va afusellar. De la taula de “diàleg” en tenim el Turó de l’Home i … tot això de la llengua i la desjucialització ja sabem que és palla i no es complirà. És pesat haver de parlar cada dia del mateix, no ens fa cap bé i no convé al nostre mal. Superem-ho, que és matin entre ells -cas Borràs -, superem-ho. Qui, com i què ha de passar per un nou Arenys de Munt?????.

Quan un partit contradiu, tan clarament com ho fa Esquerra, l’encàrrec dels seus votants, per lògica democràtica hauria d’acabar desapareixent. Com a mínim com a partit majoritari. Pots funcionar uns anys més, per allò de la inèrcia i les eleccions, tallant el poc bacallà que et caigui a les mans, però vas de pet a la residualització. Dubto que existeixi una campanya de màrqueting polític capaç de convèncer ja a algú que tingui les seves facultats intactes de que són un partit independentista. No hi ha estelada prou gran, ni discurs prou vehement, que pugui tapar la seva vergonya quan pugin a predicar des dels faristols. Ja s’ho faran. Ja han fet prou mal. Després de cremar-se dins l’espai independentista ara volen emigrar sense que es noti cap a aquest republicanisme federal espanyol, verd i feminista… i no sé quantes coses més. Un sortilegi impossible en què un dels adjectius invalida tots els altres, ja que si ets espanyol no pots ser cap altra cosa: ni verd, ni feminista, ni d’esquerres, ni demòcrata. Si ets espanyol has de renunciar a qualsevol altra consideració. A més, aquest núvol d’ambigüitat retòrica i unicorns feliços ja l’ocupen PSC i Comuns. Bon vent i barca nova.

El problema, pels independentistes, és que Esquerra encara té les claus de la Generalitat, i que Junts (un escó menys, recordem-ho) sembla disposat a deixar que ens arrosseguin a tots plegats, dòcilment, de nou dins la gàbia espanyola.

S’ha de reconèixer que el PSOE ha estat hàbil. Astuts com són, ràpidament van veure que Esquerra, amb la seva ambició, el seu odi visceral a Junts, la seva inexperiència i una formidable manca d’ètica, era la millor eina antiindependentista que podrien tenir mai al seu abast. Esquerra els hi ha permès aplicar als catalans un grau de repressió constant per anar laminant els nostres drets, sense descans, a plaer, tot vestint-ho de “normalitat democràtica”. Un cop els hagin fet servir i no siguin res més que una joguina trencada, s’empescaran una altra estratègia. Us felicito, fills.

Molt encertat el comentari de na Maria Àngels Fita. La indignació és una força poderosa, per bé i per mal. No ens deixem portar cap a un forat del qual no puguem sortir. Per fer front a tanta ignomínia ens caldrà resiliència i cap. Molt de cap.

Salut!

Abans de tot per la Berta Carulla: Aquests que dius son inevitables. Els agrada de remenar…. sense ni posar-se mai els guants.
Pel que fa al titular: No calia exposar les contradicions d’aquests dirigents d’ERC que cita Vicent Partal (Aragonès, Junqueras, Rufián, tambe n’hi ha d’altres) perque la gent ja “sap de fa temps, de que va la comedia”.
Que la “Taula de Negociació, de Dialeg, o de Rendició” ha estat o no, l’instrument per l’enredo tampoc hi cal insistir. La gent sap “de temps de que va la comedia”(malgrat que hi han ingenus que no s’enteren mai de que va la pel·licula).
Dic tot aixó, perque avui escoltant a la Sra. Rahola en un video aque circula per les xarxes diu en el minut 3:
https://www.youtube.com/watch?v=fYmw7VAOtuk
“que tot es per culpa de la por que te l’Oriol Junqueras de tornar a la preso?…”
Doncs, calia tanta fanfarria i tantes especulacions i tant perdre el temps i tant bla, bla bla. per no dir al personal a el que realment passa?.
Per fi la Sra. Rahola s’ha obert a dir el que hi ha: que no hi ha mes cera que la que crema. Punt.

Dietrich Bonhoeffer, detingut i executat pel règim de Hitler, ens diu que una força brutal com la dels nazis [o com la de l’actual legalitat espanyola filla del franquisme] té l’objectiu d’estupiditzar la població de manera que respectin i admirin la maquinària que esl empresona.

La nostra obligació hauria de ser desobeir, trencar i denunciar la constitució colonial creada en plena dictadura.
Però l’estupiditació que crea al ciutadà fa que molts independentistes pensin que el gran problema de L’ARBITRARIETAT LEGAL espanyola són els jutges i no pas la legalitat espanyola creada per la constitució franquista/absolutista.

Alguns catalanistes (ERC, PSC, Podemos) pensen que han de canviar la constitució tot sabent que és un desideratum irrealitzable: és l’estupidització creada per un fortissim franquisme totalment viu i ben organitzat constitucionalment.

Amb la constitució actual Catalunya desapareixerà irremissiblement.
La idea estúpida de canviar la legalitat espanyola és tant irrealitzable com pensar que Espanya acceptarà un dia deixar lliure la Nostra Nació Catalana ocupada militarment i legal des de segles.

Diu Bonhoeffer que són més perillosos els estúpids que els que actuen amb malícia conscient…. perquè els estupiditzats no són conscients del mal que provoquen (a ells mateixos i a la socilitat).
I al no ser conscients del mal NO PODEN CANVIAR la seva conducta destructiva fruit de la seva dissonància cognitiva deguda a les seves contradiccions i forjada dins del procés estupiditzador del Führer o de la Constitució espanyola.

ERC va arribar al govern per acabar amb el procés cap a la independència, suposo que d’això ningú en tenia cap dubte. Així que la prioritat, ara mateix, abans que la independència, seria enterrar sota el mar a la Gran Central Botiflera, que és com s’hauria d’anomenar aquesta gent que de manera tan grandiloqüent es fan dir d’esquerres (?), republicans (?) i catalans (?). Ara mateix són un perill perquè no només s’han aliat amb el PSOE contra Catalunya, sinó que també ho han fet amb la Benemérita, la fiscalia i la judicatura (com podem comprovar, sense anar més lluny, en el “cas Borràs). Si segueixen al govern, acabaran amb tot (estan acabant amb tot) i no ens deixaran ni l’orgull de ser catalans, ni la dignitat que com a poble mai ens ha faltat.

La CUP va donar suport al actual govern de forma condicionada a que a la meitat de la llegislatura anés complint els seus compromisos electorals i de govern. Crec que ER no n’ha complert quasi cap, en tot cas cap dels fonamentals compromesos amb el camí cap a la independència, ans al contrari, ho estàn amb el camí en sentit contrari de sotmetren’s més al jou d’Espanya.
Per tant trobo imprescindible un vot de censura al que s’hi hauria de sumar Junts si no vol perdre també el respecte dels electors, la totalitat de la credibilitat que ja està en mínims, i la dignitat. Respecte, credibilitat i dignitat que ja se les han ventilat els bufons que governen ER i el país.
En el moment apropiat s’ha de fer fora ER del govern; si ja sé que es el que ells volen per anar a un tripartit de esquerranosos traïdors. Pero som nosaltres, el poble, qui ho ha d’evitar obrint els ulls i la ment anant a votar massivament el mandat de l’1O, a un partit nou unitari independenista que s’ajunti amb al partit que no hagi perdut encara la dignitat (si hi fós) i al Consell de la Republica.
Prou traïdors, Esquerra fora ja !!!! a la paperera de la historia. Si obríssin els ulls en Macià i en Companys, desapareixerien les seves ánimes.

Del tot d’acord amb el que, abans, ha dit en Jordi Torres.
‘Doneu-me 68 escons al Parlament i proclamo la Independència’ … deia ‘L’ideòleg sense idees’ d’ERC.
(Les paraules que li podría dedicar a aquest ‘bon home’ em faig el favor, a mí mateix, d’estalviar-me-les)
Avui, encara que no esperava res positiu d’aquesta ‘Taula de Guignol’, estic tan sorprès com emprenyat. Molt.
La barra amb la que Vilagrà i Aragonés ens intenten vendre’ns com a positiva la seva gestió es de vergonya aliena. Em sento insultat. (violat en la meva dignitat personal i col.lectiva… No puc més!)
Avui, però, la noticia, per a mí, no es aquesta ‘Taula de Merda’. La noticia es la Conxorxa dels Ximples, en la qual els ‘esquerrans’ de tota mena ( aque barat que n’es de ‘ser d’esquerres’ faràn fora Na Laura Borràs del Parlament. Molt bé ERC, molt bé CUP: ‘Junts de dretes… Junts, dolents’…
Arriba un moment en què, potser millor sigui així:
Si això passa, ha de ser el punt de ruptura d’una unió contra natura. Ni un dia més en aquest govern de (“·$%&”), que s’ho facin!.
Aviam si l’ANC i personatges compromesos es decideixen a preparar una candidatura amb només UN PUNT: Independència!… I a votar-ho tots!.
Bon dia i bona hora!

Del tot d’acord amb el que, abans, ha dit en Jordi Torres.
‘Doneu-me 68 escons al Parlament i proclamo la Independència’ … deia ‘L’ideòleg sense idees’ d’ERC.
(Les paraules que li podría dedicar a aquest ‘bon home’ em faig el favor, a mí mateix, d’estalviar-me-les)
Avui, encara que no esperava res positiu d’aquesta ‘Taula de Guignol’, estic tan sorprès com emprenyat. Molt.
La barra amb la que Vilagrà i Aragonés ens intenten vendre’ns com a positiva la seva gestió es de vergonya aliena. Em sento insultat. (violat en la meva dignitat personal i col.lectiva… No puc més!)
Avui, però, la noticia, per a mí, no es aquesta ‘Taula de Merda’. La noticia es la Conxorxa dels Ximples, en la qual els ‘esquerrans’ de tota mena ( aque barat que n’es de ‘ser d’esquerres’ faràn fora Na Laura Borràs del Parlament. Molt bé ERC, molt bé CUP: ‘Junts de dretes… Junts, dolents’…
Arriba un moment en què, potser millor sigui així:
Si això passa, ha de ser el punt de ruptura d’una unió contra natura. Ni un dia més en aquest govern de (“·$%&”), que s’ho facin!.
Aviam si l’ANC i personatges compromesos es decideixen a preparar una candidatura amb només UN PUNT: Independència!… I a votar-ho tots!.
Bon dia i bona hora!

Maleït sigui el dia en que ignorant de mi, d’esquerres, republicá i catalá vaig creure i confiar en els cants de sirena d’ERC. Avui es un dia trist i angoixant, taula de dialeg(?), Laura Borrás. Tinc el cor encongit. Si tenen panic de retornar a la presó, tothom els agrairia que ho manifestessin ben clar. “Mira Pere; sabes muy bien que el indulto no es definitivo y puede ser revocado, asi que tu verás lo que haces, no te compliques la vida y sigue con tu magnifico sueldo y a vivir, hazme caso”